Recomanem

Poesia

Des que el 2003 publicara Pas insomne, el degoteig de versos no s’ha aturat; al contrari, ha continuat de manera regular i sostinguda: des d’Els haikus de Ciutat Vella fins a Incert moviment. Un poeta experimentat, doncs. En aquest cas, es presenta amb Metralla esparsa davall del braç, un poemari que va guanyar l’últim Premi de Poesia Ibn Jafadja d’Alzira, ara fa uns quants mesos. Cinc parts i una obra, amb versos de ressonàncies clàssiques, en què les paraules deixen a una banda la musicalitat i es fan feixugues, dures: “És més: damunt que m’he de morir, / vols que m’estripe el viure?”. Un poemari divers, en què cap el mot pensat, l’anècdota, i fins i tot un crit de gol.

Revista

Conéixer el país és conéixer les seues comarques. Fa temps que la revista degana en valencià, Saó, dedica cada cert temps un dels seus monogràfics mensuals a una comarca valenciana. Així ha estat en el seu últim número, que se submergeix en la Canal de Navarrés. L’anàlisi és total, des de l’estructura social fins a la cultura, passant pel verd que inunda les seues muntanyes. El número inclou també, entre d’altres, una entrevista molt recomanable a un Antoni Miró que afirma, tossut i categòric, que “si hem arribat fins ací, continuarem”. Finalment, com cada mes, la revista repassa una actualitat sempre convulsa.

Assaig

L’últim llibre del catedràtic Josep Gifreu no podria arribar en un millor moment. És a dir, en un moment més crític –en tots els sentits del mot– per a la llengua catalana pel que fa a la seua situació als mitjans de comunicació. I és que sense mitjans no hi ha supervivència. Editada pels serveis de publicació de quatre de les universitats del domini lingüístic, El català a l’espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als ‘media’ (1976-2013), ofereix una panoràmica immillorable del viatge del català als mitjans durant aquestes últimes dècades: fets, fracassos, encerts, entrebancs. I també, és clar, reptes futurs per a una llengua que es juga la seua posteritat.