Recomanem

Revista

Contundent i exquisida sempre, la revista L’Espill obri el seu darrer número amb un editorial ben europeista, precisament ara, que es compleixen cent anys de l’inici de la Primera Guerra Mundial amb una Europa contra les cordes i les seues eleccions a tocar. En aquesta línia, amb la idea del continent al cap, es mouen molts dels articles que s’hi inclouen, de Heidegger a Benjamin, paraules que cedeixen el pas a un especial sobre el passat i polèmic simposi “Espanya contra Catalunya”. Cinc reflexions que precedeixen fragments de les converses de Toni Mollà amb Fuster, els “Fulls de dietari” de Ferran Garcia-Oliver o mots per a la memòria de Manuel Ardit i Miquel Barceló. Contundent, déiem, i exquisida. No exageràvem.

Narrativa

Fragments irreverents —cròniques, n’han dit— d’un món. De quin? El d’un advocat d’ofici en la jungla que és la ciutat de València. Entre la narrativa a bocins i l’assaig sobtat, Tanque parèntesi és una pedrada —cada vegada n’hi ha més— enmig de l’oliós llac de la narrativa valenciana, d’aigües somortes sovint, amb massa narrativa històrica i no tanta de radicalment actual. Aquesta ho és. I tant. Sexe pertot. Ironia també, i de la que arranca riallades. Realisme pel que fa a la llengua. I més enllà, correccions i protocols dinamitats. Literatura nihilista de baixa intensitat? Més aviat antiidealista, postmoderna i urbana.

Poesia

Diuen les enciclopèdies que Estígia era la personificació d’un dels rius de l’Hades. També una font, d’aigües màgiques, profundes i canviants, on van submergir Aquil·les, agafat pel taló, per fer-lo immune. Són aquestes les ressonàncies prèvies a un recull de poemes mínims i versos en l’abisme, tan prop del silenci que només hi caben tres o quatre paraules. Només. Escrit entre Pollença i Formentor, el d’Antoni Xumet Rosselló és un poemari dels que ens recorda la força dels mots en portar-los fins al límit, en despullar-los quasi totalment. Pel camí, per cert, guanyà el XXIII Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March. El mestre aplaudiria.