Dissenyadors sense fronteres

“No tenim molt clar quina etiqueta ens hauríem de posar”, respon la dissenyadora Roser Miquel, component de l’estudi Casmic Lab, a la pregunta sobre la seua faena. Des de fa huit anys Roser Miquel i Amadeo Castroviejo formen tàndem creatiu —també sentimental— dins d’aquesta nova fornada de dissenyadors valencians sense fronteres. Una generació de creadors que fan servir la seua llibertat i les noves tecnologies per a explorar els diferents camps del disseny. “Sabem que ens agrada fer moltes coses, experimentar amb tècniques, segons convinga al projecte. Ens sentim còmodes en diferents camps i provem de fer el que ens agrada”, assenyala Amadeo com a targeta de presentació.

La pròxima edició del Festival Cinema Jove torna a presentar-se amb un cartell sorgit del seu estudi. Una col·laboració gràfica que ha donat al certamen un dels seus signes distintius durant tots aquests darrers anys. “El festival —comenta Roser Miquel— manté una llarga història de col·laboració amb els dissenyadors i els il·lustradors valencians i, per a nosaltres, ha estat un honor poder participar en aquest projecte”. “Fins ara hem tingut molta sort pel que fa al perfil dels nostres clients, que han estat fonamentalment institucions, empreses provinents del camp de la cultura”, assenyala Amadeo. “Hem treballat amb total llibertat creativa”, diu Roser. “Ara, a causa de la crisi, com altres estudis, hem hagut d’obrir-nos a altres clients i maneres de treballar, com les agències, i és clar, és una altra manera de fer, tot és més ràpid, més enfaixat”, assenyala Amadeo.

Pel seu aspecte, podien passar per una d’aqueixes parelles de música indie i balades neofolk que protagonitzen els festivals d’estiu de la nostra costa. Després d’haver acabat Belles Arts i d’una estada a l’escola de disseny Elisava de Barcelona, van decidir obrir-se professionalment i fundar l’any 2006 el seu estudi amb el nom de Casmic Lab. “Volíem un nom que no signifiqués res i que, al mateix temps, sonara bé en qualsevol llengua, i és per això que el vam triar”, comenta Amadeo. Una tria, a la vista dels resultats, que no els ha anat malament a l’hora de traspassar fronteres. “Tard o d’hora has d’eixir fora, no solament per raons econòmiques, i encara més ara amb la crisi, sinó també per raons professionals”, diu Roser. “Continua havent-hi un gran abisme entre el tracte que rep la faena del dissenyador entre nosaltres i el que rep fora”, assenyala Amadeo.

Formats en el nou mapa del disseny global i sense fronteres, vertebrat per la irrupció de les noves tecnologies i aquest maremàgnum anomenat Internet, a poc a poc han aconseguit depurar un estil caracteritzat per l’ús intens del color i per formes amb un cert regust retro que configuren els seus treballs i el seu estil. “Això de l’estil és molt complicat”, diu Roser. “Durant molt de temps sempre havíem pensat que no teníem un estil propi, que els nostres dissenys eren molt diferents, i això feia del nostre treball un producte molt eclèctic”, comenta Amadeo. “Però han estat els mateixos companys de professió els qui ens ho han assenyalat”, diu Roser. “Imaginem que, al cap de huit anys treballant, dissenyant, fent cartells, il·lustracions, per força acabes creant-te una identitat pròpia”, diu Amadeo.

Pel que fa a les seues fonts creatives, com altres dissenyadors gràfics i il·lustradors, beuen tant de la cultura popular com de les avantguardes, una barrera cada vegada més difuminada en l’horitzó visual contemporani. “És normal —diu Amadeo— que es produïsca aquesta barreja, perquè molts dissenyadors hem estat grans lectors de còmics, ens agrada la música pop, el cinema, les pel·lícules són una font d’informació iconogràfica bestial i tot això es nota en el teu treball”. “I respecte de les avantguardes artístiques —assenyala Roser—, formen part de la nostra educació cultural, siga el surrealisme o l’art pop ”.

Aquests dies han participat al centre de Las Naves amb altres estudis i dissenyadors en una jornada de presentació dels seus treballs des d’aquesta plataforma anomenada Behance, que serveix de gran aparador. “Treballem principalment amb Behance Network i amb Facebook, perquè ens sembla que són les més efectives a l’hora de donar-nos difusió”, diu Amadeo”. “Encara que tenim perfils a Linkedin, Pinterest, Instagram o Dribbble, Behance és clau per a nosaltres, perquè està dissenyada expressament per creatius, dissenyadors, il·lustradors, fotògrafs i, a més, ha sabut incorporar els avantatges d’altres xarxes, com Pinterest o Dribbble”, assenyala Roser. “Actualment des de Behance pots publicar els teus projectes, fer-ne difusió, col·leccionar altres projectes o, fins i tot, rebre un feedback dels projectes que encara estàs desenvolupant. A banda, també té un apartat d’ofertes de treball”, comenta Amadeo sobre les excel·lències de la xarxa social.

“És estrany trobar gent del sector que no tinga presència en cap xarxa social”, diu Roser. “Són una eina molt útil i cada vegada són més fàcils i accessibles. Si bé és cert que t’exigeixen un temps extra, si se’n fa un bon ús, el balanç sempre resulta positiu”, assenyala Amadeo. “Les xarxes socials ens descobreixen la faena d’altres professionals, però també fan que els nostres treballs els puga conéixer molta més gent arreu del món”, diu Roser.

Sobre l’ús de les noves tecnologies aplicades al disseny, són conscients que en depenen i que necessiten mantenir-hi cada vegada més una estreta col·laboració. “Depén un poc del dissenyador, però cada volta és més difícil eludir la tecnologia, encara que siga en una part mínima del procés”, comenta Amadeo. “L’ús dels diferents programes —continua— obri un ventall de possibilitats pel que fa a creació”. Per a Roser, “és clar que els programes són una eina més; només pel fet de saber emprar els programes no et converteixes automàticament en un bon dissenyador, però poden facilitar-te molt la vida”.

Assenyalem un futur —com ja ocorre actualment— amb el dissenyador traspassant especialitats i les fronteres que imposaven els camps tradicionals amb la complicitat de les tecnologies. “Pensem que l’ofici continuarà sent el mateix, però els suports i les aplicacions seran molt diferents”, comenta Amadeo. Però, malgrat aquest horitzó futur d’hegemonia tecnològica, no renuncien a la part artesanal del seu procés creatiu.“Ens agrada molt treballar amb les mans i part del nostre procés sempre implica l’ús de paper i llapis, no ens agradaria deixar mai d’embrutar-nos les mans”, diu Roser.