Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra
OPINIÓN

“Anem a rematar-los”

"Aquestes paraules no són de cap jove antisistema o de cap radical d’esquerres. Són de Rus"

Aquestes paraules no són de cap jove antisistema o de cap radical d’esquerres. Tampoc ho són d’un independentista. Són paraules de Alfonso Rus, President de la Diputació de València, Alcalde de Xàtiva i President Provincial del PP valencià, quan en un míting del PP es referia als professors que ensenyen en valencià. La frase completa del senyor Rus, era: “Alguns professors valencians, eixos que diuen “aleshores” i “gairebé”, són uns gilipolles. Anem a rematar-los”.

Convé recordar aquesta frase (tot i que l’autor d’ella no vulga recordar-la) ara que a la xarxa han eixit diverses insults en referència a l’assassinat de Isabel Carrasco, Presidenta de la Diputació de Lleó i del PP d’aquell ciutat. És per això que ja s’han realitzat diverses detencions en relació a piulades de jóvens, a La Vall de Tabernes i a Borriana, en relació a aquesta mort. I el Ministre de l’Interior ja ha avançat que pensa exercir un control més estricte sobre les manifestacions que recull la xarxa.

Certament que el Ministre de l’Interior (i tot el PP) és molt estricte en relació a la kale borroka i als incidents provocats pels jóvens antisistema. Però és molt permissiu amb la kale barraca i la violència de l’extremadreta, una violència i unes agressions que els valencians estem patint des de fa 30 anys. Què hauria passat si els jóvens hagueren estat militants del PP i agredits per militants de Bildu? Què hauria passat si hagueren estat agredits els jóvens del PP, per ERC o per Compromís? Certament que el PP, des del President Rajoy a la senyora Cospedal, l’alcaldessa de València o Alberto Fabra, passant pel señor Aznar o Esperanza Aguirre, haurien demonitzat Bildu, ERC o Compromís, els haurien acusat de practicar la violència i haurien demanat fermesa i càstig contra aquests partits. Hauria eixit Juan Cotino i Paula Sánchez de León per condemnar públicament, les agressions patides pels membres del PP.

Però quan els agredits són jóvens que van a una Trobada de l’Escola Valenciana, o a un Correllengua, aleshores, senyor Rus, aleshores no passa res.

Són molts els anys que s’està “rematant” a polítics de l’esquerra, a mestres, al President de l’AVL, a intel·lectuals, a moviments que treballen per la llengua..... I no passa res.

La senyora Delegada del Gobierno que va autoritzar la concentració del GAV, és la mateixa Delegada que va permetre l’agressió als estudiants del Lluís Vives! I, no cal dir-ho, no assumirà la seua responsabilitat, ni tampoc dimitirà abans d’anar-se’n de la Delegació, “por motivos personales”.

Però no oblidem que el President Rus quan, parlant del professors, animava els seus militants a “rematar-los”. Però no és només el senyor Rus el qui atia la confrontació. Esteban González Pons (segon a la llista del PP al Parlament Europeu) deia el 9 de gener de 2011: “El catalanismo fascista que hace de la Comunidad Valenciana y de Baleares sus objetivos”, referint-se al Correllengua del Camp Nou. I el senyor Cotino (President de les Corts Valencianes) deia el 2011: “Hay un acuerdo entre Rovira i ETA sobre los PPCC”. Carod Rovira i ETA (!) I encara, en ponència del congrés d’AP, el 1980 afirmava: “La Valencianía está intentando ser destruïda por el pancatalanismo”.

I així les coses, entre uns que tiren la gasolina i els altres que encenen el misto, el dissabte dia 17, uns ultres espanyolistes agredíen cinc jóvens que anaven a la Trobada d’Escoles en Valencià a Benirredrà.

El Ministre de l’Interior segur que no veu relació directa entre l’amenaça del senyor Rus i els qui van utilitzar la violència i van ferir els cinc jóvens ni entre les paraules dels senyors Cotino o González Pons.

I ja estem patint més de 30 anys la violència i les agressions impunes, d’aquells que ataquen la llengua i la cultura del País Valencià. I mentrestant, el Gobierno de Madrid i el de València, posen de manifest el “clima de intolerancia” a Catalunya, pel moviment del Dret a decidir. I al País Valencià, tot són flors i violes. “La tierra de la luz y del amor”.