Mayte Martín, bolero arravatador

Ja és ja una tradició tan arrelada com la rosa de Sant Jordi: quan la primavera està en tota l’esplendor, a Mayte Martín l’assalta la vena més romàntica i reuneix a Luz de Gas amics i coneguts que es deixen portar per ella (per què no?) per compartir aquest arravatament irrefrenable. Una cita anual inexcusable (demà divendres, 21 h) per a qualsevol amant tant del bolero com de les balades romàntiques de tota la vida, aquestes que no passen de moda perquè mai no han estat de moda, sempre han format part de la nostra sensibilitat.

“És un regal que cada any em faig”, explica ella mateixa a Quadern. “Es crea un ambient molt bonic, molt especial i, com que no tinc gaires ocasions de cantar boleros, m’ho prenc amb moltes ganes i acaba sent una explosió meravellosa per tota la il·lusió que vas acumulant”. Resulta curiós, sentint-la, que una de les veus més esquinçadores del nostre panorama tingui pocs concerts d’aquest estil. “Pocs, malgrat que jo ho ofereixo, però la gent em considera més cantaora que bolerista i tinc més concerts de flamenc que de boleros”. I per què el públic la considera més cantaora que bolerista? “No ho sé, hi ha qui em prefereix cantant flamenc i qui em prefereix cantant boleros, però crec que a una majoria els és igual. Hi ha una manera de fer les coses que es manifesta tant si faig una cosa com si en faig una altra, i realment és amb això que combrega molta gent. Una manera de fer les coses independentment del llenguatge musical que utilitzi. Això és bonic, li dono molt valor i em fa molt feliç: tenir una part del públic que em segueix i ja està”.

És aquesta part de públic que demà no es perdrà l’esdeveniment per al qual la cantant i cantaora barcelonina ha anunciat alguna sorpresa. “Hi haurà cançons noves que he anat afegint aquests últims temps. No solament boleros, també balades, cançons i fins algun txa-txa-txa, però sempre en to romàntic. Aquests temes que en escoltar-los indefectiblement recorden a qualsevol alguna història pròpia”.

L’últim disc de Mayte Martín, Cosas de dos, estava dedicat al seu vessant bolerista i va néixer d’una d’aquestes cites a Luz de Gas. “Vaig reunint repertori nou i quan en tingui prou gravarem un nou disc de boleros, però ara el meu projecte imminent és gravar Por los muertos del cante, el meu últim espectacle flamenc”. Amb aquest nou projecte Martín insistirà en l’autogestió total que tan bons resultats li va donar amb el treball anterior: ella el produeix, grava, edita i distribueix a través de les xarxes socials i de la seva pàgina web, prescindint totalment de les discogràfiques. “Sóc molt feliç d’haver pres aquest camí. Vaig a poc a poc, però a gust i sense fotre-me-la contra cap mur. No m’haig de barallar per la meva llibertat, com havia hagut de fer sempre. Aquest és el camí: buscar la complicitat de la gent i confiar que el boca-orella compleixi la seva funció”.