Savall rescata Bach (fill)

 En la història de la música, portar el cognom Bach ha estat una pesada càrrega per als tres grans fills de Johann Sebastian Bach que també van ser compositors: Wilhelm Friedemann, Carl Philipp Emanuel i Johann Christian. Curiosament, mentre van estar en actiu, en els dos últims terços del segle XVIII, solament els entesos coneixien l’extraordinària obra del seu pare. Tot canviaria al segle XIX, quan Bach pare va ser elevat als altars mentre l’original i en molts casos innovadora producció dels seus tres fills va quedar relegada a un oblit injust. Aquest any, la commemoració, especialment a Alemanya, del tricentenari del naixement de Carl Philipp Emanuel Bach (Weimar, 1714 - Hamburg, 1788) està permetent redescobrir la seva música en concerts i enregistraments. A Barcelona, l’agenda marcada òbviament per la commemoració del Tricentenari de 1714 no ha deixat gaire espai a l’efemèride bachiana, fet que confereix encara més valor al concert que li dedica Jordi Savall per clausurar la seva temporada El so original, el proper dimecres 7 de maig a L’Auditori (21 h). En el programa, destaca l’estrena a Espanya de l’oratori Els Israelites al desert, una autèntica curiositat musical que torna a l’actualitat després de dos segles d’oblit.

Les sopranos María Cristina Kiehr i Hanna Bayodi-Hirt, el tenor Nicholas Mulroy i el baríton Stephan MacLeod assumeixen les parts solistes d’aquest oratori, escrit el 1769. En aquesta versió, Savall compta amb els efectius corals i instrumentals de La Capella Reial de Catalunya, finalistes de la quarta Acadèmia d’Interpretació Musical i Le Concert des Nations, amb Manfredo Kraemer com a concertino.

Carl Philipp Emanuel va ser conegut en vida com el Bach de Berlín, on va treballar al servei de Frederic el Gran, i, de manera molt especial, com el Bach d’Hamburg, ciutat en la qual va succeir Telemann com a responsable de la música de les cinc grans esglésies de la ciutat, i on va romandre fins a la seva mort el 1788. Va jugar un paper rellevant en la transició al classicisme i va ser molt admirat per Haydn, Mozart i Beethoven. “Qui em conegui a fons s’adonarà que és molt el que dec a Emanuel Bach”, afirmava Haydn. També Mozart va admirar el seu estil i Beethoven va estudiar a fons la seva música per a teclat.

Amb aquesta primera audició en els nostres escenaris d’Els Israelites al desert, Savall posa l’accent sobre el segon dels seus oratoris —un any després de la seva estrena va compondre Die letzen Leiden des Erlösers—, creat amb motiu de la consagració de l’església de Sant Lazar. L’obra, amb llibret de Daniel Schiebeler, presenta una primera part de caire més teatral i una segona més espiritual sobre el destí d’un poble acostumat a superar enormes adversitats.