Recomanem

Narrativa

Animals de séquia

Rosa Roig i Manola Roig

Edicions 96

La Pobla Llarga, 2014

39 pàgines

Hi ha històries que s’entesten a no esvair-se, que passen de boca en boca fins que algú decideix passar-les a tinta i postergar-les. És el cas de les cinc rondalles que, acompanyades de les imatges que evoquen, componen Animals de séquia. Cinc històries breus, d’aquella narrativa ancestral, al caliu d’un foc que no s’apaga, tossut. I allà, doncs, es conta el passat i el present del Molí de Matada, de la iaia la molinera, de l’Albufera i els arrossars i les séquies on vagaregen animalets distrets, anònims. Bèsties ignorants, sempre, d’aquelles paraules a cau d’orella que els fan eternes.

El procés

Vicent Andrés Estellés

Bromera

Alzira, 2014

53 pàgines

Poesia

No ens en falten, de versos. Mai no ens n’han faltat. Aquest país deu haver estalviat pel que fa a alegries, segons a qui preguntem, però mai no ha escatimat quant a poesia. País de poetes? Algú va dir que sí i que això explicava molts dels nostres fracassos. Hi ha, però, uns versos que mai no sobraran: els de Vicent Andrés Estellés. Així, només podem saludar cada nova pàgina seua editada o reeditada. És el cas d’El procés (Bromera, 2014), un poemari relativament curt concebut a mitjan anys setanta, clàssicament farcit de sonets i prologat al seu moment per un Alfons Cucó que els qualificava de “nocturns i desolats”. No podria haver-ho dit millor. Versos escrits de nit, doncs, vençuts i discrets, amb una embranzida final de ràbia.

Infantil

El pirata pataxula en el tresor del monstre

Ortega Torres i Albert Bertomeu

Edicions del Bullent

Picanya, 2014

36 pàgines

“A la paraula a través de la imatge”. Una màxima que van comprendre bé Ortega Torres i Albert Bertomeu. Per això van fer acompanyar la seua història amb les il·lustracions potents, atrevides i atractives d’Empar Bou. Així, El pirata pataxula en el tresor del monstre arriba com una de les novetats més interessants pel que fa a literatura infantil. La història, que conta les aventures d’aquest pirata mentre teixeix una teranyina sobre l’amistat, inclou sis cançons, que s’adjunten al CD corresponent. Imatge, paraula i música. Una trinitat que no és poc per als més menuts. Encertada, com a mínim.

Plou

TanStuPids

Flor y Nata

Barcelona, 2014

Disc

La banda castellonenca, que va debutar amb un EP homònim el 2011, debuta ara en format llarg amb Plou, un treball de factura transparent i neta, en què destaca l’absència de guitarres (hi són, sobretot, baix, piano i bateria). L’ornamentació emprada cobra ple sentit quan s’acosten a l’herència Beatles, tant a la més grandiloqüent (“Tot el món”, “Gira el cap”) com a la més vodevilesca (“Plou”), en cançons que podrien fer d’ells una mena de Señor Mostaza encara més assequibles i molt menys irònics. La resta del disc divaga entre viaranys d’un pop entés en sentit més asèptic i convencional, que té marge perquè el trio format per Tito Porcar, Diego Barberà i Joan Villalonga el personalitze en pròximes entregues.

Archivado En:

Te puede interesar

Lo más visto en...

Top 50