Cançons tel·lúriques

Creient? Bé, no exactament. Acostumo a dir fent broma que em considero catòlic però no cristià”. Respon Roger Mas, l’artista que ha cantat a la verge de Solsona i que ha posat música als poemes de Jacint Verdaguer —del poemari Al cel—, eliminant les crides a Déu però mantenint l’espiritualitat dels escrits del poeta. Ara, en un pas lògic, Roger presenta les cançons del disc que va recollir aquesta feina, Les cançons tel·lúriques,recentment reeditat en vinil, en un concert a l’església del Pi. “Va ser idea meva”, apunta, “em semblava que és un disc que, per les seves característiques, encaixa a una església. Vaig pensar inicialment en Santa Maria del Mar, però l’acústica m’ho va desaconsellar”, assenyala.

Al marge del contingut de les cançons, Roger creu en la idoneïtat d’una església “atès que també interpreto diversos mantres, i les notes llargues i els acords sostinguts crec que s’avenen perfectament amb una església”, indica. Els inconvenients que presenta el recinte poden sorgir “amb les parts més intenses sonorament i rítmicament, però l’avantatge és que, com que ja dominem aquest repertori, el toquem amb prou seguretat per tocar-les atenent molt més al contingut espiritual i deixant-nos portar pel seu significat”.

Considerant que l’espiritualitat forma part substancial de l’obra de Roger, un es pot preguntar com un no creient com ell articula la seva espiritualitat, pautada i xifrada en el cas dels creients: “D’entrada, sóc més marià que una altra cosa, i m’interessa la figura de la verge pel que implica de fertilitat i vida. Per una altra banda, sempre m’ha cridat l’atenció la mística, entenent-la com un apropament al fet religiós, però sense pautes morals i encara menys sense derivades polítiques. M’atrau la mística, sigui de la religió que sigui, molt més que la mateixa religió. La mística t’apropa a l’espiritualitat sense càrregues morals”, conclou. És així com Roger barreja a la seva obra mantres, cants harmònics (cant difònic mongol) i un apropament místic a la patrona de Solsona, la Mare de Déu del Claustre, que connecta amb altres formes d’espiritualitat: “En realitat és allò tan conegut de partir d’un fet local per arribar a formulacions més globals”, resumeix. El concert, on sonarà tot el disc Les cançons tel·lúriques, estarà protagonitzat per una banda amb bateria, contrabaix, guitarra elèctrica, piano, vent i corda. Ja pensant en el proper disc, Roger admet certes dificultats: “Musicalment estic molt inspirat, però les lletres no em surten. Ara estic estudiant lied, i també em bull la idea de recuperar escrits sobre la Barcelona dels cinquanta, però són només idees que resoldré anant-me’n tot sol a algun indret per posar-me a escriure”, conclou. “Sigui com sigui, l’any que ve cal disc nou i no em vull escapar”, remata.