_
_
_
_
POESIA

Versos de valent

Es tradueixen les (voluminoses) obres clau de Milton, Whitman i Roussel

VÍCTOR ESCANDELL

En un temps de grans concentracions d’empreses, és digne d’encomi que siguin editorials petites les que s’atreveixin a publicar obres inqüestionables de la literatura universal, tot desafiant la conjuntura econòmica desfavorable, desentenent-se de modes i combatent la natural propensió del lector al mínim esforç. Hi ha llibres que duren una temporada i n’hi ha que no prescriuen. Tres d’ells han aparegut fa poc en català. Com ara el Paradís perdut de Milton, poema èpic del 1667, d’ambició i dimensions comparables a la Ilíada, que relata el mite cristià d’Adam i Eva i la introducció del mal en la creació. A primers anys cinquanta, Josep Maria Boix i Selva el va traduir en decasíl·labs catalans sense rima, a semblança de l’original, i, obra de tota una vida, ara es reedita amb les esmenes que volia introduir-hi.

Un esforç notable ha fet Jaume Pons Alorda, que ha dedicat quatre anys a posar en català l’immens Fulles d’herba de Walt Whitman, en l’edició definitiva de 1892; considerat a Amèrica el primer poeta de la democràcia, en els seus cants, a voltes prosaics, qualsevol aspecte de la realitat és digne d’exaltació. Així es veu tant o més en l’antologia de 26 poemes del seu Canto de mí mismo que, amb delicades il·lustracions de Kike de la Rubia i traducció d’Antonio Rivero, edita Nórdica amb el títol La extensión de mi cuerpo.

En canvi, Raymond Roussel és un escriptor experimental, lúdic i desconcertant, predecessor del grup OuLiPo. En les Noves impressions d’Àfrica compon més d’un miler d’alexandrins que es desborden en parèntesis de fins a cinc nivells; Jordi Vintró ha aconseguit fer el mateix en català. La impressió a diferents colors, a més de respectar la voluntat de l’autor, en facilita la lectura.

En el benentès que en tota poesia hi ha una dimensió intraduïble, versions com aquestes, obres d’arriscats editors i d’esforçats traductors, ultrapassen la mera funció divulgativa i constaten la viabilitat d’una llengua i la vitalitat d’una cultura.

Paradís perdut. John Milton. Adesiara. 976 pàgines. 38 euros. Fulles d'herba. Walt Whitman. Edicions de 1984. 576 pàgines. 25 euros. La extensión de mi cuerpo. Walt Whitman. Nórdica. 126 pàgines. 18 euros. Noves impressions d'Àfrica.Raymond Roussel. Labreu. 346 pàgines. 26 euros.

Galoparé a l’estepa.../ Poemas

Com escau a un gran del romanticisme rus, i successor de Puixkin, Lérmontov (1814-1841) acabà mort en duel, després de donar prou proves tant del seu caràcter rebel com dels seus dots literaris. Dues acurades antologies per evocar-lo.


Galoparé a l’estepa.../ Poemas. Mikhail Lérmontov. Alpha / Cátedra. 128 / 288 pàg. 19,50 / 12.30 euros

Contrada

Quaranta sonets perfectes que demostren tant la vigència d’una forma estròfica com l’habilitat de l’autor de Gelida per condensar-hi, en llenguatge viu i no gens artificiós, un relat de vida quotidiana. El ressò moral de cada un contribueix a establir el mapa d’un territori personal.


Contrada. Jordi Llavina. 3 i 4. 72 pàgines. 12 euros

Cuaderno de vacaciones

Vuitanta-cinc poemes, escrits durant l’oci dels estius del 2009 al 2012, intensos i variats com la vida mateixa. Poeta de línia clara, dicció amable i erudició molt ben portada, sap com dir grans veritats, amb el condiment d’una nota irònica que serveix per poder suportar-les.


Cuaderno de vacaciones. Luis Alberto de Cuenca. Visor. 144 pàgines. 20 euros

Obra poética (1935-1998). Octavio Paz

Tota la poesia d’un dels grans bards del segle XX. Més enllà de cap moviment literari, inquiet i obert a experimentacions, i capaç d’incorporar elements d’altres cultures, especialment orientals, la seva obra és un valor inqüestionable.


Obra poética (1935-1998). Octavio Paz. Galaxia Gutenberg. 845 pàgines. 25 euros

El castell de la puresa

L’últim i un dels més importants poemaris de l’autor d’Els miralls, formalment impecable i ple de referències enigmàtiques i fascinants. La fredor compositiva resulta prou compensada per la capacitat de suggeriment i pel virtuosisme d’un treball personalíssim del llenguatge.


El castell de la puresa. Pere Gimferrer. Proa. 56 pàgines. 16 euros

Rompiente

Poeta americana, premi Pulitzer el 1996 i successora de Seamus Heaney en la seva càtedra de Harvard, la veu de Jorie Graham, en aquest llibre del 2007, parteix de la consciència d’un desastre imminent d’ordre ecològic, però defugint els llocs comuns i la retòrica de denúncia.


Rompiente. Jorie Graham. Bartleby. 120 pàgines. 14 euros

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_