Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra

Amor i odi als encants

El mercat ha anat d’un costat a un altre de la ciutat des de 1358

Mercat de llibres a la ronda Sant Antoni el 1915. Ampliar foto
Mercat de llibres a la ronda Sant Antoni el 1915.

"L'Ajuntament, sota el pretext que els encants denigraven Barcelona, va decretar d’una plomada la translació… amb tots els seus defectes i amb els seus 245 venedors als voltants de la més important plaça-mercat que avui dia té la ciutat… tants afanys i desvetllaments no han pogut menys que donar els més satisfactoris resultats ja que els establiments abans perduts han adquirit potent vida i els 247 venedors s’han convertit en 700 fixos i en 300 temporers”. La crònica municipal es podria referir al trasllat dels encants al Bosquet de les Glòries el 2013. En realitat, es tracta del canvi el 1888 d’aquest mercat d’objectes usats des del passeig Colom al Mercat de Sant Antoni, a causa de l’obertura de l’Exposició Universal.

I és que, fins avui, la història dels encants (del llatí in quantum, lloc on es realitzava la venda en subhasta) ha anat d’un costat a un altre de la ciutat i de l’amor a l’odi, tal com relata l’obra Els Encants i la fira del Bellcaire. Imatge i Història de Barcelona, publicada recentment per l’Ajuntament de Barcelona.

Entre els arguments en contra: la invasió de la via pública de forma precària i poc ordenada, una cosa que no encaixava en la imatge de decòrum, higiene —es pensava que propagava malalties com la febre groga— i estètica d’una ciutat moderna; el xoc amb la política de construcció de nous mercats alimentaris coberts, activa des de 1870, a més de les acusacions de competència deslleial dels comerciants amb botiga, que pagaven més impostos. Segons el llibre, els canvis d’emplaçament dels encants —de la plaça Sant Jaume a la plaça Nova (1358), a l’actual plaça Antoni López (1392), a la rambla del Estudis (1808), al Portal Nou (1822), al Mercat de Sant Antoni (1881), a Creu Coberta (1913), al Camp del Sidral i de l’Insecticida (1928 i 1931) i al Bosquet dels Encants (2013)— han estat un camí del centre de la ciutat a la perifèria. Tots aquests trasllats han estat acompanyats de conflictes, ja que la seva instal·lació es veia com a negativa i denigrant per al barri.

El 1928, l’arribada dels encants de Creu Coberta a Sant Martí de Provençals (amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929), es va veure com un impediment per a la seva futura urbanització i el seu progrés. Però també se’n valorava el caràcter dinamitzador. El 1882, els veïns del Born van demanar la celebració d’uns encants al costat del mercat, un cop van veure la poca atracció comercial del nou edifici de Fontseré.

Els Encants sempre han estat un bon baròmetre dels períodes de bonança o asfíxia econòmica de la ciutat, i en la seva llarga història sempre han estat en perill de desaparició. La tenacitat dels comerciants ha tingut molt a veure amb la seva supervivència. Al començament del segle XX, la seva salvació passava per la creació d’un Hotel de Vendes, a imatge del que existia a París, una proposta del director del mercat, Juan Martorell, que el volia situar en un lloc cèntric de la ciutat, on confluïssin els principals tramvies. L’hotel acolliria la venda d’articles vells o defectuosos, mobles de subhastes i la guàrdia i custòdia d’objectes procedents de desnonaments, que també n’hi havia, “per pal·liar el mal efecte que suposava per a barcelonins i visitants el fet de tenir a la vista els útils domèstics enmig del carrer”. Malgrat la patronal, el 1928 se’n va aprovar la creació, però la Guerra Civil ho va impedir. I malgrat això van sobreviure. El Nou Mercat dels Encants va obrir les portes al setembre del 2013 en l’impressionant edifici de Fermín Vázquez. Sens dubte, un hotel de luxe per als encants.