Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra
PALOMA SANTAOLALLA Directora de la firma tèxtil Nice Things

“Hi ha una generació jove que lluita per confeccionar a Catalunya”

“La moda és una part molt important de la cultura en països com França o Itàlia”

Paloma Santaolalla té l’esperança que el tèxtil “ressusciti” a Catalunya amb els joves. Ampliar foto
Paloma Santaolalla té l’esperança que el tèxtil “ressusciti” a Catalunya amb els joves.

Té el quarter general de l’empresa en ple passeig de Gràcia, una de les vies comercials de Barcelona en què hi ha pràcticament totes les botigues que es poden trobar als principals eixos de moda d’altres ciutats europees. La filosofia de l’empresària tèxtil Paloma Santaolalla va, justament, en sentit contrari. Davant de la uniformitat, estil propi. Ho va intentar amb la firma Globe a final dels vuitanta —que va sucumbir amb la crisi dels noranta— i ara fa gairebé 20 anys que està al capdavant de Nice Things, que ara compta amb 150 empleats i una xarxa de botigues (55) que va començar a Barcelona i s’ha estès a França, Portugal i Andorra. Fins al punt que el 67% de la seva facturació prové de les botigues a l’estranger. L’any passat va facturar 26 milions d’euros i en plena crisi van créixer un 10%.

Pregunta. Per què no té botigues als eixos comercials?

Resposta. La nota que busquem en les localitzacions és un 8. Per exemple, a prop del passeig de Gràcia, perquè es vegi el nostre valor afegit i que la gent es desplaci uns metres. A més, hi ha una diferència important en els preus de lloguers. Cal mirar molt els costos.

P. Quina part del procés fan a Catalunya i quina a fora?

Fins a 5.000 clientes

es van presentar

a un càsting per als

catàlegs de la marca

R. Disseny, administració i logística és a Barcelona. Hem de confeccionar a fora —en diversos països d’Àsia— perquè és impossible fer-ho aquí, llevat de les sabates, que sí que es poden fabricar a Espanya. En confecció ens agradaria fer-ho, però és dificilíssim. Aquí no hi ha indústria tèxtil ni tampoc l’auxiliar, que és importantíssima. Demonitzem la Xina i l’Índia, però hi ha de bo i de dolent, com a tot arreu. Nosaltres tenim proveïdors que són molt seriosos. Ens hem especialitzat en estampació, i als països asiàtics o a Turquia i el Marroc ho porten a la sang i pot ser artesanal. O ho fem així o no seríem competitius.

P. Definitivament, la indústria tèxtil està morta a Catalunya?

R. Jo crec molt en la gent jove i crec en una nova revolució industrial. Ara hi ha una generació que pot crear alguna cosa important amb suport tecnològic. Espanya només es pot salvar amb la creativitat, i és fonamental reindustrialitzar. Ara es parla molt de turisme, però hi ha d’haver alguna cosa més, i la indústria és fonamental.

P. Una segona generació?

R. N’hi ha, com la meva filla i d’altres, que lluiten per fer tot el procés aquí, a Catalunya, fins arribar a confeccionar. Hi ha molts joves que són creatius i lluiten contra la uniformitat. A Barcelona i en altres ciutats hi ha ganes de veure coses diferents. Es valora tot allò especial, que estigui fet amb cura. El nostre relleu generacional ha d’anar per la part industrial de la mà de la creativa. Hi ha d’haver gent que sàpiga capgirar la indústria.

P. En queda alguna cosa, o s’ha destruït el teixit industrial a Catalunya?

R. Hi ha petits tallers, però no tenen recursos per fer producció a mitjana escala. S’han d’espavilar molt perquè no tenen prou estructura i amb prou feines poden respondre a comandes petites. És una pena que aquí no s’arribés a una entesa entre la indústria i els creadors, com es va fer a Itàlia.

P. Quin paper hi tenen les administracions o hi haurien de tenir?

R. Precisament haurien de potenciar la indústria. També amb fons o recursos, però d’una manera intel·ligent, sabent a qui ajuden i qui té possibilitats de retornar la inversió que s’hi faci. Jo crec que des de l’administració es pot donar la primera empenta, sobretot als joves que comencen, però després cal buscar-se la vida.

P. Els peixos grans com Inditex s’han menjat els petits?

R. És molt difícil sobreviure. Avui dia les botigues multimarca pràcticament han desaparegut i això, a marques com la nostra, ens perjudica. Et salves si ets diferent a tots els nivells. Nosaltres cuidem molt la decoració a les botigues, i les clientes són les nostres models en els catàlegs. En l’últim càsting se n’hi van presentar 5.000.

P. El Departament de Cultura inclou en els balanços del sector el que aporta el disseny en moda. La moda és cultura?

R. La creativitat en general és una forma més de cultura. Ho podem veure a França o Itàlia, on la moda és una part molt important de la cultura d’aquests països. I la forma de fer créixer un país és a través de la cultura.

P. La qualitat de la roba és cada vegada més dolenta, o és una sensació infundada?

R. És bastant cert, i aquesta és una de les nostres lluites. Cal anar en aquesta direcció, nosaltres tenim molta confiança en els nostres proveïdors. A Àsia o l’Índia hi ha de tot. Tant per a Armani com per a H&M, per a nosaltres o per a l’últim de la fila. N’hi ha de tots els estàndards, especialment a la Xina, on pots trobar de tot: el millor, el pitjor, el més barat... Però això requereix una estructura de professionals complexa que busquin proveïdors de confiança i controls de qualitat. Això suposa gent viatjant tot el dia. Tant de bo ho poguéssim fer aquí. Per això insisteixo que s’ha de donar suport a la indústria i regenerar-la per tornar a ser competitius.

 

“Els ous en cistells diferents”

“Em vaig enamorar d’un català i em vaig establir a Barcelona. Tinc el cor dividit entre Sant Sebastià i Barcelona, però aquí em quedo. Aquesta llum de la Mediterrània és preciosa”. Va ser a la capital catalana on va impulsar amb el seu marit —Miquel Lanna, mort fa un any— primer Globe i després Nice Things, que va néixer i es va estendre primer a Espanya i a partir de 2009 a fora, especialment a França, país que coneix bé des de la infància. “Ara obrim a París i Lió, i ja estem en altres ciutats com Marsella o Lilla. Venem més a França que a Espanya. I això ens obliga a espavilar-nos molt i a invertir, perquè a França hem de pagar traspàs. L’avantatge és que després, si te’n vas, el pots recuperar. Aquí, en canvi, tires els diners en uns lloguers altíssims”.

“Internacionalitzar-se és necessari per créixer i, a més a més, vam decidir fer allò de repartir els ous en cistells diferents. I encara bo, perquè a l’inici de la crisi a Espanya el tema dels impagats va ser molt greu. Ara, en canvi, és gairebé zero, i això és perquè els que han sobreviscut volen seguir. Encara que venem menys a Espanya, l’important és que ho cobrem tot. A més, a nosaltres l’efecte de la recessió ens va arribar una mica més tard. De fet, en els primers anys vam augmentar una mica les vendes perquè vam rebre clientes noves que venien d’altres marques amb estàndards més cars”.