El ‘folk’ oníric de Novembre Elèctric enlluerna a la primera

Sempre és un tema espinós abordar això de les etiquetes, les influències i les similituds més òbvies, però no costa gens recordar Bon Iver quan un sent els primers compassos d’Intacte (Mésdemil, 2014). El fill d'Algemesí Yeray Calvo, alma mater (compositor, cantant, teclista i guitarrista) d’una banda novella que ara mateix es perfila com a trio (i que es completa amb el baix de Rodrigo Domínguez i la bateria de Sergio León), reconeix l’ombra del nord-americà, però l’atribueix més aïna a la forma que no al fons: “Abans de gravar el disc, parlàrem dels nostres referents musicals i eixiren noms com Bon Iver o Sigur Rós, i el cas és que ens serviren de referent, però no tant pel tipus de cançó, sinó pel tipus de so que utilitzen: guitarres amb reverb, ambients i capes orgàniques al fons de la cançó”.

La persona a què al·ludeix i que el va animar a encarar “el repte d’adaptar aqueix so, poc explotat a Espanya i en la música valenciana en particular, per a fer una cosa diferent a partir de les meues cançons i del meu llenguatge propi” és Pachi García, conegut al món de la música com a Alis, el músic natural de Baeza (Jaén) que ja té quatre àlbums al seu nom des del 2006 (el tres últims editats en multinacionals) i que combina la tasca de creació amb la producció de discos per a bandes generalment debutants.

Una tria que sembla d’allò més encertada, pel tractament sonor, pels referents conjurats i per la inusual maduresa d’un disc de debut, i que encara fa recordar a Yeray els temps en què “jo era adolescent i veia amb el meu germà el seus videoclips per la MTV (quan encara emetien música)”. El cas és que, al cap de deu anys, es va llançar a la piscina per fer-li una proposició que, aleshores, semblava totalment temerària: “Llavors feia un reportatge sobre formats musicals i parlava amb ell per telèfon, com a font d’informació, i en aquell mateix instant vaig decidir, mentre parlava amb ell, tremolant de por, que li faria la proposta d’ensenyar-li les meues cançons”.

Tot i que el disc està promocionat i distribuït pel segell de Benaguasil Mésdemil, s’ha acabat d’arredonir a través de l’habitual micromecenatge, una opció que va sorgir “molt al final del procés, bàsicament per necessitat”, ja que el perfeccionament del treball ha acabat adoptant una forma “tan independent que em vaig haver de finançar la gravació amb els meus estalvis”, mesos després que “una multinacional hi mostrara un tímid interés, que finalment no va reeixir”.

Yeray Calvo, relativament jove (nascut el 1985), fa set anys que viu a Madrid, així que el fet d’expressar-se majoritàriament en valencià, més que un acte de resistència o una reivindicació d’identitat, és per a ell “un acte d’honestedat amb mi mateix i amb les cançons, encara que abans també componia en castellà, fins i tot quan vivia al meu poble, Algemesí”, tot i que reconeix que la decisió no li facilitarà gens “la vida a l’hora de ficar-se en el món de la indústria des de la capital”. Només dues cançons, “Ruinas” i “Estrella fugaz”, hi figuren en castellà, perquè “són les més antigues i pertanyen a un projecte anterior”. No obstant això, no es tanca cap porta lingüística: “Hauria d’estudiar el cas el mateix Iker Jiménez, perquè encara no sé en quina llengua serà la meua pròxima cançó, per raons, m’imagine, que tenen a veure més amb el subconscient de l’emoció que vull expressar”.

Intacte es presenta el 29 de març a Madrid (Costello) i el 4 d’abril a València (Matisse), amb la banda que fins fa poc (només des del gener) completen Rodrigo Domínguez i Sergio León, que no van intervenir en la gravació del disc, però que “ara són tan Novembre Elèctric com jo, són gent fantàstica i tenen un gran potencial”.