“Amb el currículum no n’hi ha prou, avui s’han de fer coses diferents”

Per Dídac Lee Hsing (Figueres, 1974), el seu veritable èxit és haver convertit el seu hobby en la seva feina: crear empreses. La primera la va muntar amb 21 anys. I a partir de llavors ja no va parar. En tots aquests anys ha fundat 15 empreses, nou de les quals segueixen en funcionament. A la primera frase del seu currículum explica que la seva “feina principal consisteix a superar adversitats, afrontar riscos i gestionar marrons”. Ho fa com a conseller delegat d’Inspirit, un grup d’empreses de base tecnològica, però també com un dels directius més joves del Futbol Club Barcelona, com a responsable de l’àrea de tecnologia. El seu últim premi va ser a l’octubre, en guanyar els Tweets Awards 2013, que el reconeix com l’emprenedor més ben valorat a Twitter. A més, ha estat escollit per l’IESE com un dels 20 empresaris menors de 40 anys amb més influència.

Mentrestant, no vol canviar: viu al mateix lloc, es talla els cabells a la perruqueria de tota la vida i els seus amics segueixen sent els que va fer de jove a Figueres. Això és el que defensa, que és una personal “normal”.“I més o menys gasto el mateix que fa deu anys”. Un accident de moto molt greu, fa un any, va reforçar la seva filosofia de vida: actitud proactiva i emprenedora. No obstant això, el dia se li fa curt: segueix dormint sis hores i treballant-ne 15. És el que més li agrada.

Pregunta. Som davant del jove emprenedor català per excel·lència?

Resposta. Des dels 20 anys em presenten com el jove —ara no tant, en tinc 40— emprenedor figuerenc d’origen xinès. L’etiqueta no em molesta i estic orgullós de ser de Figueres. Honestament, no crec que sigui un estereotip ni un exemple a seguir. Tinc una trajectòria molt particular. He fet les coses seguint la meva intuïció i el que em manava el cor. No pretenc ser un exemple per a ningú.

P. Ser emprenedor no té edat?

R. Ser emprenedor és una actitud davant la vida, és aquell que assumeix un risc. I després n’hi ha de diferents tipus, com ara en el meu cas, però també els meus pares van ser molt emprenedors quan fa més de 40 anys van marxar de Taiwan i es van traslladar a Figueres. Això va ser un acte superemprenedor. Aquesta actitud es pot conservar sempre.

P. Ara sembla que tots hem de ser emprenedors. No ha acabat sent una mica frívola, aquesta etiqueta?

R. Ara està de moda, i crec que no cal banalitzar. Penso que tothom ha de tenir una actitud emprenedora davant la vida, però no tothom ha de muntar empreses. Sembla que sigui la solució per a tots els mals, i no és cert. Al final no importa el que facis, sinó que facis el que realment vols i no el que et dicta la societat. Quan vaig començar amb 21 anys, el que deia la meva societat local, mirant els fills dels amics dels meus pares, era que calia acabar la universitat i entrar en una gran empresa, tots seguien un mateix full de ruta. Jo crec que el que és socialment habitual no vol dir que sigui el correcte. La gent confon els dos termes. Estem en una societat en la qual qualsevol que faci alguna cosa diferent dels altres automàticament té una etiqueta dolenta.

Tothom ha de tenir

P. Què recomana Dídac Lee a tots els joves que es troben a l’atur?

R. És una pregunta compromesa. Mai no m’he trobat en aquesta situació. No m’atreveixo a opinar. Però el que em diu el sentit comú és que està claríssim que ara buscar feina és molt complicat. Cal fer coses que siguin diferents, com ara mostrar una actitud més proactiva i més emprenedora. Ara no et pots quedar només amb el currículum, has de demostrar més. L’altre dia vaig rebre el currículum d’un noi que demanava feina en una de les meves empreses i hi adjuntava una carta explicant tot el que faria per millorar la situació d’aquella companyia.

P. El va contractar?

R. Sí. Abans miraves les aptituds, allò que diu el currículum. Però avui dia és molt important l’actitud.

P. L’èxit del Barça a les xarxes socials és gràcies a la força de la marca?

R. Honestament, crec que si hi haguessin posat la meva mare, hauria fet el mateix. Ho crec sincerament. També et dic que abans que entréssim nosaltres, amb la mateixa marca, amb Leo Messi, ho havíem guanyat tot i el Barça era el número cinc a les xarxes socials. Òbviament és la marca. El que he fet jo és convèncer el president de la importància del món digital i de muntar un equip amb gent molt vàlida. Tots els jugadors són ambaixadors.

Els meus pares fa

P. Barcelona serà la capital mundial del mòbil fins al 2018. No obstant això, el projecte no s’acaba de consolidar malgrat el pressupost.

R. És cert que s’estan fent moltes coses que no arriben, com ara el projecte de les escoles. Avui dia estem en una societat en la qual, si una cosa no es comunica, no existeix. Estem en el camí de convertir-nos en la capital del mòbil, tenim temps per fer-ho, i tot depèn ara del canvi de rumb que s’ha fet. Un exemple és el projecte dels emprenedors, el 4 years from now.

P. No és molt optimista pensar que Barcelona esdevindrà un gran centre tecnològic?

R. El millor lloc d’Europa per tenir un Silicon Valley és Barcelona. No en tinc dubtes. Les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona en temes digitals són espectaculars. Són referents a escala mundial.

P. I com s’aconseguirà?

R. Crec que la ciutat necessita millorar principalment tres aspectes: les polítiques fiscals per a inversors i startups, crear algun mercat secundari que permeti més flexibilitat als accionistes per fer líquides les seves participacions, i inculcar una cultura d’ambició sana als emprenedors locals.