El Patriarca ja està en línia

Al començament del segle XIX, al carrer de l’antiga Baixada de Sant Francesc (actual plaça de l’Ajuntament), hi havia una botiga d’espècies on es venia la mercaderia per mesures de paper, pràctica comuna als comerços de l’època. Un client, Mariano Tortosa, va advertir que el paper usat per a mesurar i embolicar els productes eren documents manuscrits antics d’un valor incalculable: registres notarials del segle xiv al xviii, que contenien la vida quotidiana de la València d’aquell temps.

En aquesta anècdota, molt coneguda, rau l’origen del famós fons de protocols (documents notarials) del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València, popularment anomenat Col·legi del Patriarca en menció del fundador, Joan de Ribera (1532-1611), arquebisbe i virrei de València i patriarca d’Antioquia. Mariano Tortosa, religiós natural d’Ontinyent i col·legial del seminari, va invertir part de la seua fortuna en el rescat d’aqueixos protocols i d’altres que hi havia dispersos per la ciutat, com ara una col·lecció dels segles XIV i XV que es conservava al convent de la Mercé. En total, 29.064 volums d’actes notarials que des del 1816 es custodien al Col·legi del Patriarca i que es van digitalitzant perquè s’hi puga accedir lliurement a través de la seua pàgina web.

“Ja hi ha 687 protocols en línia”, explica Salvador Ferrando, arxiver del col·legi. “En digitalitzem una mitjana de 20 per mes, i tots els documents del segle xiv ja estan disponibles”. El més antic és un protocol del 1348, “l’any de la pesta negra i de la revolta de la Unió al Regne de València”, diu Ferrando. Hi ha documents excepcionals, com ara el testament de Lluís Santàngel (finançador valencià de l’expedició de Colom cap a Amèrica), documents dels Borja, de Roís de Corella o diverses cartes de poblament redactades arran de l’expulsió dels moriscos per a la nova ocupació dels llocs que es deixaren.

Cada protocol està compost d’un nombre determinat de quaderns amb registres manuscrits que els notaris de la ciutat ordenaven i custodiaven, i que esdevenen “una font inesgotable d’informació de l’època, com ara capítols matrimonials, herències i testaments, litigis, compra i venda de propietats…”, segons Daniel Benito Goerlich, director del museu del Patriarca i professor d’Història de l’Art a la Universitat de València. “El fons de protocols”, apunta Ferrando, “era conegut entre els historiadors, però ara comença a estar a l’abast de tot el món sense necessitat de desplaçar-se a València”.

Els llibres que van penjant-se en la web estan escanejats amb una qualitat molt alta, “i per això poden tardar un poc a descarregar-se, depenent de la velocitat de connexió a Internet de cada usuari i del nombre de fulls de què conste cada protocol o quadern”, explica l’arxiver. “Vam haver d’escollir entre velocitat i qualitat, i sens dubte els estudiosos preferiran la qualitat d’imatge”. Un dels usuaris fidels d’aquest fons, el medievalista Antoni Furió, qualifica d’esplèndida “la tasca de digitalització que permet accedir-hi als investigadors de qualsevol part del món i a qualsevol hora”. Furió recorda les seues primeres recerques al Patriarca, “fa més de trenta anys, quan accedia a les enormes i farcides prestatgeries i obria amb emoció uns llibres que en molts casos no havien estat oberts des que van ser escrits, i que em traslladaven directament a la vida quotidiana de fa cinc-cents o sis-cents anys”. Per al medievalista, aquest fons notarial “no solament és fonamental i imprescindible per a la història dels valencians, sinó també d’un valor i un interés extraordinaris per als historiadors de la cultura, l’economia i la societat en general”.

Tot i que l’inventari es donava per fet i publicat fa 30 anys, encara hi ha vora 300 caixes amb quaderns dels quals es desconeix el contingut: “És un misteri”, adverteix Ferrando, “són documents inèdits, i ara ens toca inventariar-los”. Per Daniel Benito “tot aquest fenomenal fons s’haguera perdut sense la tasca de Mariano Tortosa i del Col·legi del Patriarca”. Cal aclarir que Tortosa, en el seu recull documental arreu de la ciutat, no es movia solament per l’amor a la història, sinó que també perseguia un lucre: “la gestió notarial, igual que passa hui, dóna molts guanys, és un negoci”, explica Benito, “i Tortosa pretenia acaparar com més documents millor per a aconseguir el control futur de la seua administració”.