La balada de la por

Un poble perdut a la muntanya, la via d’un funicular abandonada, personatges peculiars i amb un passat fosc... i una bèstia ferotge i desconeguda que s’escapa del camió que la transporta i sembra la por per allà on passa. Aquests són alguns dels ingredients que conformen La balada del funicular miner, el thriller amb el qual Pau Joan Hernàndez (Barcelona, 1967) ha guanyat el darrer premi Gran Angular de novel·la. L’autor és un escriptor polifacètic que s’ha prodigat especialment en el món de la traducció i de la narrativa juvenil, camps en els quals ha estat reconegut amb els guardons més prestigiosos del país, però també ha conreat poesia i ha elaborat algun llibre de coneixements. Entre la seva obra, destaca la novel·la realista Tot et serà pres (1986), que, amb 21 anys, el va situar de ple en el panorama literari català i de la qual se n’han fet més de 30 edicions, i també L’ombra de l’Stuka (1998), novel·la centrada en els estralls de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre.

A La balada del funicular miner, hi ha una història principal narrada en dos plans: la de la bèstia, que amb uns quants flaixos ens mostra com s’escapa, com s’acostuma al nou hàbitat, com comença a fer mal i com va deixant rastres cada cop més clars i propers al poble; i la de la gent de Tamasca, que es ramifica en diverses històries secundàries que són les que copen les pàgines del llibre i que tenen els habitants com a protagonistes. Amb mà destra, l’autor va fent passar per l’escenari els personatges més peculiars —una trementinaire, un veterinari vocacional, una adolescent afeccionada a la licantropia...— i ens els descriu sense profunditzar-hi gaire, tot accentuant-ne les característiques més ambigües. També n’hi ha com l’Alda, la protagonista, una dona que arriba al poble per fer de mestra i que amaga un passat fosc que vol oblidar, i d’altres, amb ombres obscures i allargades també en el seu passat.

La balada del funicular miner esdevé una novel·la coral i, tot passant de puntetes pels diferents elements i actors, l’autor escampa sospites a tort i a dret, tot mantenint la tensió i l’interès a tot el llarg de l’obra. Una novel·la clarament de gènere, i de factura destacable, que pot aconseguir el favor dels joves lectors, tal com ho van fer les obres més populars de l’autor.

Hernàndez, en una demostració de la seva versatilitat, també signa El gran llibre sobre Roma, volum de regal sobre l’Imperi romà, que continua el camí i el concepte d’un de precedent sobre l’antic Egipte. És una obra innovadora que toca diversos aspectes de la cultura romana i utilitza diferents recursos per fer-los arribar al lector infantil. D’entrada, ofereix informació molt sintètica sobre ciutats, legions, vida quotidiana, guerres... i convida a aprofundir-hi a través de quatre jocs de tauler dibuixats a les mateixes pàgines i amb les fitxes integrades en el mateix volum. L’obra està il·lustrada per Jordi Vila Delclós, els dibuixos realistes i precisos del qual se sumen a la gran qualitat del llibre, així com els diversos elements tridimensionals que conté, fent que pugui ser considerat un pop-up, a més a més d’un llibre de coneixements interactiu.