Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra
MARGINALIA

No llegeix ningú?

“Els ginys electrònics han substituït avui la calma secreta de la lectura”

Un jove amb un dels populars ginys electrònics. Ampliar foto
Un jove amb un dels populars ginys electrònics.

Ara fa pocs dies ens assabentàvem que la llibreria Documenta, a tocar de la plaça del Pi, havia hagut de recórrer a un soci capitalista i a una campanya de micromecenatge per sobreviure: amb això, Josep Cots, el llibreter en cap de l’establiment, podrà llogar un altre local, més assequible, i continuar la seva magnífica tasca de molts anys. La raó per la qual Cots i els seus han de mudar-se és que el lloguer d’un local com el que tenien ha quedat subjecte a la nova llei de lloguers de locals comercials, i el preu que ara demanen els amos per aquells metres quadrats és, imagino, deu vegades superior al que pagaven. Per aquesta mateixa raó, i amb menys fortuna, la llibreria Cervantes y Canuda també ha hagut de tancar, i en el seu lloc ja funciona una botiga de roba bona, bonica i barata (és un dir). Ai, amics Santi i Ramon, i Xavier, com us enyoro! Com aquesta, ha caigut la llibreria Jaimes, que s’ha hagut de traslladar a un local menys car, i han caigut, als últims dos anys, dues o tres llibreries més, entre elles l’emblemàtica Áncora y Delfín —l’emblema de la qual partia de la marca tipogràfica de l’editorial d’Aldo Manuzio, veneciana, establerta ja al segle XV—, la llibreria Roqué, als Jardinets de Gràcia, i les dues llibreries Platón, a la part alta de Barcelona. Però abans n’havien caigut una pila: van desaparèixer, per exemple, les tres (tres!) Llibreries Franceses que hi havia a Barcelona (una a la Rambla, la primera a desaparèixer, una altra a la cantonada de Diagonal amb Muntaner, i la més gran al passeig de Gràcia).

Però si els locals que ocupaven aquestes llibreries desaparegudes o traslladades ara són ocupats per negocis que poden pagar un lloguer sis, vuit o deu vegades superior, deu ser perquè allò que despatxen es ven molt, i amb un marge de benefici molt més gran que els llibres. Només podem arribar a una conclusió: si moltes llibreries de nou —quant a les de vell, caldria fer un altre article— han hagut de tancar o passen dificultats, això es deu, bàsicament, al fet que els llibres són relativament cars (posem-hi una mitjana de 20 euros), però, en especial, al fet que ara hi ha molts menys lectors que fa, diguem, 30 anys.

L’editor de Quaderns Crema, Jaume Vallcorba, va dir-me ara fa poc que l’edat mitjana dels lectors al nostre país era de 60 anys: això vol dir que hi ha molta gent d’entre 40 i 80 anys que llegeix, molt poca de menys de 40, i també poca —perquè solen morir-se— de més de 80.

Però continuem el raonament more geometrico: per què ara hi ha menys gent que llegeix? Se m’acuden dues raons: la primera, fonamental, és que ni a l’ESO ni al batxillerat no ensenyen prou literatura i, la que ensenyen sovint fa perdre als nois i noies les ganes de llegir (per exemple, les novel·les gracienques de Mercè Rodoreda, o les de Pedrolo, anys enrere, o la poesia de Martí i Pol); la segona, que el telèfon mòbil, en totes les seves variants, i, damunt, tota la resta de ginys electrònics —paraula que ja es fa servir per a qualsevol cosa, com ara els cigarrets “electrònics”, que no porten cap xip, i solament una pila com les de tota la vida, i són, per tant, només “elèctrics”— han acostumat la gent jove a distreure’s d’una manera molt més passadora que llegint, més barata, més interactiva i més generadora de sociabilitat.

Només cal passejar pel carrer, o agafar l’autobús, el tren o el metro per adonar-se de fins a quin punt les generacions més joves —fins als 40 anys?— depenen psicològicament i somàticament d’aquests artefactes. Després, quan són a casa, ja no miren tant la televisió, però continuen atrapats, com una rata, en el parany dels facebooks, els twitters i els whatsapps. Enmig d’aquesta enorme acumulació d’estris per a la distracció i la comunicació amb els altres, la lectura, que resta com una operació solitària i que sempre ha despertat un respecte distant per part dels qui veuen un ésser llegir, tendirà a esfumar-se.