Fum de botja

Òbric aquests dies els diaris i em salta a la vista l’enèsima algarada contra el valencià, ara contra la definició que fa l’AVL en el Diccionari Normatiu Valencià, tot això sense haver-lo llegit (tot just acaba de publicar-se en la web hui dimecres mentre escric aquestes ratlles), definició en la qual dóna com a sinònims “valencià” i “català”. Em fa la sensació de viure la pel·lícula Atrapat en el temps (Groundhog Day), en què cíclicament Bill Murray, que hi fa de protagonista, reviu sempre les mateixes situacions.

La cosa es veia a venir. Tu (el Govern valencià) dóna graciosament subvencions i distincions a entitats com Lo Rat Penat o la RACV i altres, que sobreviuen com a ariet davant les decisions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), i algun dia t’exigiran alguna cosa més que subvencions i distincions; tu (consellera d’Educació) tria Lo Rat Penat com a marc per a la presentació de la nova assignatura Cultura del poble valencià, i l’endemà se’t llançaran a la jugular exigint-te la seua capacitat per a nomenar-ne els professors, com un grapat de purpurats àvids de poder. Tu (conseller de Governació i Justícia i secretari general del PPCV) nomena la RACV assessora del Consell fins al 2017 i a la mínima t’exigiran que els seus consells s’han de fer complir fins a les últimes conseqüències.

Em vénen al cap dues anècdotes que no puc estar-me de contar. La primera va esdevenir fa uns quants anys, en el moment en què el Consell Valencià de Cultura “negociava” amb Francisco Camps, aleshores conseller d’Educació, aquella definició tan retòrica per a dir que valencià i català eren la mateixa llengua, i que havia de ser el germen de la futura AVL. L’amic Manolo Sanchis-Guarner (Jr) em va dir unes paraules semblants a aquestes: “Mira, la dreta és la que ha creat el conflicte lingüístic i la dreta és qui l’ha de resoldre”, i és veritat que la creació de l’AVL suposà un pas endavant en la superació del conflicte. Fins fa uns quants dies, en què la voracitat del PP valencià s’ha desfermat, ha fagocitat RTVV i ara, si ens encantem, també es volien berenar amb pa, oli i sal l’AVL amb uns arguments que no superarien un “molt deficient” en un examen de raonaments lògics. No, senyors, no. Si el valencià és, estatutàriament, la llengua dels valencians i l’AVL és, també estatutàriament, la màxima autoritat lingüística sobre el valencià, què fan vostés amenaçant a tort i a dret de suprimir l’AVL o de deixar-la sense assignació pressupostària perquè no els agrada el que diu?

L’altra anècdota pertany a la meua infantesa, a les primeries dels seixanta. No recorde si era a l’inici o al final del curs que rebíem una carpeta amb llibres, entre els quals un petit diccionari de la casa Vox anomenat Iter. I saben vostés que era el primer que féiem la major part d’aquells xiquets? Doncs, obríem el diccionari i buscàvem àvidament la paraula “puta”, per veure si hi figurava. Potser algun psicòleg trobaria fàcilment alguna explicació a aquesta obsessió malaltissa. Doncs bé, encara no ha aparegut el Diccionari, algunes ments malaltisses hi han buscat les paraules “català” i “valencià” i han muntat un canyaret que ha rebolicat la premsa valenciana. No han valorat l’obra ingent i laboriosa de donar entrada a més de 90.000 paraules, ni de comprovar si tal mot o tal altre, proscrits en la normativa més estricta, hi havien tingut cabuda. No, directament al fetge, a fer mal.

"Han fagocitat RTVV i ara, si ens encantem, també es volien berenar amb pa, oli i sal l’AVL"

Quan jo era xiquet i volia escapolir-me del marmoló de ma mare per alguna entremaliadura que havia fet, començava a divagar, a canviar de tema, a embolicar-ho tot, i ma mare, impassible, em deia “Tot això és fum de botja, ho has fet tu o no?”. Això, fum de botja, és el que ha provocat el Govern valencià (i el partit que el sosté) per despistar-nos de la seua ineptitud i la seua ineficàcia a l’hora de resoldre els problemes dels valencians.

Els investigadors i els juristes apliquen la fórmula del Qui prodest? (Qui se’n beneficia?) per descobrir els autors dels crims. No sé del cert —o sí, però no vull dir-ho— qui es vol beneficiar del fum d’aquesta crema incontrolada de canyots i restoll. Del que sí que n’estic segur és de qui en patirà les conseqüències: els valencians i la seua llengua.

Ara volen enviar la consellera d’Educació a apaivagar l’assumpte, que se’ls ha escapat de les mans. Honorable senyora, si vol un consell, oblide-se’n. No faça el ridícul que va fer el seu predecessor en el càrrec entrant com un Espartero sense cavall a l’AVL. Oblide-se’n, si no és que vol fer punts per a afegir un Molt al seu tractament protocol·lari. Ja tindrà prou faena rebent totes les protestes —justificades— del món de l’ensenyament quan comence a aplicar la LOMQE. I mentrestant, el ministre que l’ha perpetrada i el president Fabra… a recer.