Al món dels somnis

Un dels fenòmens que la literatura infantil ha viscut amb intensitat els darrers anys ha estat el de les sèries: Stilton, Greg, Penjada, Elvis Riboldi, etc., han aconseguit guanyar-se el favor del públic en una època en la qual la recessió ha arribat a totes les ribes. Les sèries han estat una fórmula excel·lent per connectar amb els infants, però també per poder sobreviure i seguir publicant obres literàries de més abast. Malgrat això, hi ha catàlegs editorials que s’hi han abocat tant que, malauradament, no ofereixen res més en el panorama actual.

Les sèries han aconseguit fidelitzar lectors i, no ens enganyem, crear consumidors de llibres, alguns dels quals han esdevingut lectors, però molts més no han aconseguit fer el salt cap a cims més ambiciosos. Les sèries estan formades per llibres que connecten amb l’imaginari i la realitat del lector, però que estan farcits d’estereotips i de clixés impersonals mil vegades repetits. Fins fa poc, la majoria d’aquestes col·leccions eren comprades en el mercat internacional i traduïdes al castellà i al català. Els darrers anys, els editors s’han bolcat també a crear producte propi: La tribu de Camelot de Gemma Lienas (Estrella Polar); Elvis Riboldi del col·lectiu Bono Bidari (La Galera), o bé Zona Zombi de Peter Walker, pseudònim d’Òscar Vendrell (Baula), alguna de les quals, Elvis Riboldi per exemple, ha fet el camí invers i ha traspassat fronteres.

Guardians de somnis és una nova aposta, creada per dos periodistes, Ricard Ruiz i Álex Hinojo, especialistes en literatura i cinema, respectivament. Està protagonitzada per un grup de quatre joves i un avi que intenten salvar Terra Onírica, el món dels somnis, dels malvats plans del Dr. Letàrgic que la vol conquerir. Una obra que, com alguns dels millors clàssics, es mou entre dos plans, el real i el fantàstic, en aquest cas el món on habiten els somnis, i els personatges passen d’una banda a l’altra i, a l’inrevés, a partir d’accessos màgics.

En aquesta primera entrega, es copsa la voluntat dels autors de captivar el lector, d’agradar: el llenguatge és acurat, el catàleg de personatges i espais fantàstics és ambiciós, les descripcions són minucioses, les imatges són suggeridores... així com s’entrelluca el coneixement d’aquests mons per part dels autors, amb estereotips i escenes que beuen dels autors més reconeguts. I tot plegat embolcallat d’una edició acuradíssima, on destaca el disseny, la relació entre el contingut i el continent i les genials il·lustracions de Pedro Rodríguez.

Amb tot, es pot afirmar que Guardians de somnis està elaborada amb bons ingredients però grinyola en la seva combinació i en aspectes tan claus com ara la intensitat i la profunditat. El primer és sovint un dels problemes d’aquest tipus de llibre. El fet de tenir continuïtat en altres aventures i d’intentar construir un llibre extens fa que no es vagi al gra, que hi hagi tendència a obstacles, elements i descripcions innecessàries. En definitiva, una manca de síntesi que fa que la intensitat i el ritme se’n ressentin i esdevinguin suaus, a estones descoratjadors.

El lector es queda amb la sensació que se li mostren uns personatges i sobretot un món imaginari amb un gran potencial, però que resten en una superfície allunyada, i no se’ls arriba a sentir prou propers com per encomanar-s’hi i endinsar-se amb delit en els reptes que se li ofereixen. Guardians de somnis, però, tindrà temps i més ocasions per casar amb més precisió aquests aspectes amb tot el fantàstic univers que proposa.