Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
PENSANT-HO BÉ

El temps perdut

Tant de bo pugui la jutgessa argentina portar a bon port la causa dels crims del franquisme

A quests dies que tant es parla dels valors del líder sud-africà Nelson Mandela, de la tolerància, el perdó i la reconciliació nacional, em fan pensar en la Transició espanyola, que va ser molt lloada i posada com a exemple tantes vegades, i en la qual es van cometre tants errors, alguns irreparables, com ara la recuperació de la memòria històrica.

No oblidaré mai les paraules de Günther Grass. L’escriptor alemany va viatjar a Madrid el desembre de 1976 per assistir, amb la delegació encapçalada per Willy Brandt, al primer congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol que se celebrava a Espanya després de la Guerra Civil. Amb prou feines feia un any que havia mort Franco i hi havia molta expectació. Va estar a punt de ser prohibit, i molts líders socialdemòcrates europeus, com ara el suec Olof Palme i el britànic Michael Foot, van ser-hi presents per donar suport a Felipe González i als socialistes espanyols.

“Molts dels oradors acabaven d’arribar de l’exili. Hi va haver moltes intervencions, i em va estranyar que en totes elles es parlés d’un nou començament i que en cap es fes al·lusió a la Guerra Civil i a la dictadura franquista”, va declarar en una entrevista publicada a aquest diari el març de 1993. “En la recepció vaig preguntar a Felipe González com era possible que ningú fes referència al tema. Em va contestar que eren plenament conscients d’això, però que ho havien evitat perquè es reobririen les velles ferides, i que fins i tot podria provocar-se una espècie de segona guerra civil. Pot ser que llavors fos cert, però no es pot oblidar el passat, perquè llavors creix una nova generació sense prendre consciència”.

El 1976 no va ser el moment; tampoc quan, el 1982, el PSOE va arribar al Govern. Mai no ha estat el moment de reconèixer i acceptar els crims i les víctimes del franquisme. De què hi havia i hi ha por de fer-ho? D’aquesta dreta ultramuntana digna hereva del franquisme que lliga la Constitució amb una camisa de força? Potser sí que encara fa por, molta por.

Tant de bo pugui la jutgessa argentina María Servini portar a bon port la causa dels crims del franquisme.