La creació catalana més contemporània, a Girona

La Setmana de Creació Contemporània del festival Temporada Alta arriba enguany a la tercera edició amb una mostra de les últimes tendències escèniques a casa nostra que es concentra en només quatre dies —del 21 al 24 de novembre—, per facilitar la vinguda dels programadors estrangers, i que es combina amb altres propostes de fora, per acabar d’engrescar-los. Es tracta, doncs, de donar a conèixer el que es fa aquí i de mirar de vendre-ho arreu. Per això l’Institut Ramon Llull col·labora en aquesta iniciativa, que en les edicions anteriors ja ha donat molt bons resultats.

La dansa acapara la programació amb cinc espectacles, quatre dels quals s’inclouen al #FF80, un projecte de col·laboració entre el festival i El Graner que segueix i dóna suport a la generació de coreògrafs nascuts al voltant de l’any 1980, i que s’han format o han començat la seva carrera entre Catalunya i algun país estranger que els ha fet de pont. Formen part d’aquest projecte el col·lectiu El Conde de Torrefiel, un grup d’artistes capitanejats per Pablo Gisbert i Tanya Beyeler que surten de la companyia La Veronal i que presenten Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke (divendres 22 a les 23 hores a La Planeta); Lali Ayguadé (ballarina de la companyia d’Akram Khan) i Marcos Morau (coreògraf de La Veronal) amb Portland, un treball que enllaça amb Lowland de la ballarina i coreògrafa Roser López Espinosa, en què tots dos es presenten junts (diumenge 24 a les 12 hores a La Planeta); i la companyia emergent Umma Umma Dance que dirigeix Guido Sarli amb Stuntman, una reflexió sobre la mutabilitat de l’ésser humà (diumenge 24 a les 13,30 hores al Casino de Girona).

Per la seva banda, Jordi Galí, des de la seva recerca constant en el terreny de la dansa amb materials diversos (escombres, cordes, pedres, escales o pals), presenta el dissabte 23, a les 23 hores, La Planeta T, una peça de 45 minuts amb pesos i contrapesos que activen l’acústica de les rodes d’una bicicleta i un gran pèndol que fa cantar un petit got de plàstic, i que ell mateix descriu com “una dansa que s’aproxima, que es fon amb el treball de construcció, amb el gest artesà, del paleta, de l’escultor, però que continua sent dansa”.

En l’apartat de teatre, trobem el més nou de Roger Bernat, un dels creadors catalans més sol·licitats a Europa, que des del 2008 reflexiona sobre el rol de l’espectador, amb treballs en els quals aquest ocupa l’escenari per ser-ne el protagonista, com són Domini públic, La consagració de la primavera o Pendent de vot. El que presenta ara, Re-presentació Numax, que es podrà veure dissabte al Centre Cultural de La Mercè, parteix de les vagues i mobilitzacions dels treballadors de la fàbrica d’electrodomèstics Numax a finals dels setanta, i del film que el 1979 va rodar Joaquim Jordà enregistrant aquesta lluita obrera. Bernat ha decidit reconstruir i representar els comitès de la fàbrica 34 anys després. Guiats per la performer Núria Martínez-Vernis, “els espectadors travessaran un dispositiu que els convida a obeir o a conspirar i, en tot cas, a pagar amb el seu propi cos i comprometre’s”, segons ens explica el seu artífex.

Pel que fa a la música, el trio d’inventors de sons CaboSanRoque presentaran Bestiari al Teatre de Salt el dissabte 23 a les 18 hores, un espectacle que sorgeix com una alternativa mecànica al que volien muntar inicialment i que era un concert amb gossos, gats, gallines i cavalls, però que les lleis de protecció d’animals no han fet impossible.