Una invitació per sortir a ballar

La música de la Mercè és, per sobre de tot, una invitació a la festa, a la participació, al ball, a despertar la curiositat dels barcelonins pel món que ens envolta i del qual formem part, començant per nosaltres mateixos”. Amb aquestes paraules concises i directes defineix Jordi Turtós, programador artístic de Mercè Música, el cartell musical de la festa major de Barcelona. I no s’equivoca, ja que la Mercè sempre ha significat festa i participació, ocupar el carrer, ballar on es pugui els ritmes més diversos i, per què no?, trobar-se de sobte amb alguna sorpresa vinguda de lluny.

Flamenc i sardana sonaran junts amb Niño Josele i la Cobla Sant Jordi

Aquest any 2013, sense grans noms ni propostes sorprenents (sens dubte, pel pressupost terriblement ajustat un cop més), tot això quedarà perfectament reflectit en els diversos escenaris, tot i que la part més aventurera, que altres vegades havia caracteritzat la festa, quedarà solament relegada a alguns moments puntuals de l’avinguda de la Catedral. Això sí, la resta, encara que summament previsible, no deixa de ser una bona invitació per sortir al carrer i oblidar durant una estona preocupacions més importants.

Una Mercè 2013 que, en la parcel·la musical, començarà demà divendres i allargarà les activitats fins a la matinada de dilluns vinent. Els escenaris tornaran a ser els habituals: la plaça de Catalunya, l’avinguda de la Catedral, la plaça de Sant Jaume i, compartint escenari amb el BAM, el parc del Fòrum.

La rumba i el rock revival ocuparan la cèntrica plaça de Catalunya, amb els inefables Peret i Los Manolos (divendres 20) i l’homenatge als Rolling Stones amb els Smoking Stones, els seus sòsies catalans (diumenge 22).

Els sons més tradicionals tornaran, com és una norma infrangible, a la plaça de Sant Jaume, mentre que l’avinguda de la Catedral es convertirà en un calaix de sastre que agruparà des de música africana fins a cobla flamenca, amb el gran Elliott Murphy (dissabte 21) com a ganxo indiscutible.

Al parc del Fòrum, el BAM i Mercè Música compartiran les propostes més avançades, mentre que les emissores de ràdio tornaran a desplegar les seves ofertes a l’avinguda de Maria Cristina (Cadena 100, demà divendres; Flaix FM, dissabte 21; els 40 Principals, dissabte 22 i Europa FM, dilluns 23) i el parc del Fòrum (Cadena Dial i Máxima FM, també dilluns 23).

En qualsevol cas, afortunadament el cartell ofereix unes quantes perles que no podem passar per alt.

>Peret. Poc es pot afegir al nom de Peret, creador, instigador, difusor i etern màxim exponent de la rumba barcelonina. Cinquanta anys portant el ceptre a la mà. Peret solament necessita públic al seu voltant animar-se. La plaça de Catalunya serà un cop més el lloc adequat perquè la seva ciutat adoptiva li reti un merescut homenatge, a ell i a la rumba. (Plaça de Catalunya. Divendres 20, 23 hores).

>Fatoumata Diawara. Si es tracta que la Mercè obri una finestra al món, la presència d’aquesta cantant maliana ja justificaria plenament la premissa i pot, a més, convertir-se en la sorpresa musical de la festa major. Ritmes africans íntimament barrejats amb soul i funk i, sobretot, una veu colpidora. (Avinguda de la Catedral. Divendres 20, 22,30 hores).

>Els Mambo Jambo. Dani Nel·lo, un històric del nostre panorama més rítmic (recordin els Rebeldes), ha reunit un nou quartet que és pura explosió de ritmes altament contagiosos. Ells ho anomenen “jambofònic”, però tant li fa: el resultat que en surt és irresistible. (Plaça de Catalunya. Dissabte 21, 23 hores).

>Niño Josele amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Flamenc i sardana? No és la primera vegada, però sens dubte és la proposta més agosarada que mai s’ha realitzat en aquest camp. Niño Josele és un mag de la guitarra i sap obrir-se a altres estils, mentre que, per la seva banda, la cobla oficial de la ciutat sempre s’ha caracteritzat pel seu esperit aventurer. Només per l’experiment ja paga la pena. (Avinguda de la Catedral. Dissabte 21, 00.30 hores).

>Elliott Murphy. El novaiorquès establert a França porta més de quaranta anys a la carretera i més de trenta discos sense perdre mai corda. El seu últim treball, It takes a worried man, serà l’excusa per a un excitant (segur que ho serà) retrobament, aquesta vegada amb tota la seva banda al complet. (Avinguda de la Catedral. Dissabte 21, 00.30 hores).