El notari dóna fe d’un partit únic

L’historiador Joan B. Culla (Barcelona, 1952) és conegut per alguns periodistes com el notari: ho és perquè ha donat fe de tots els congressos polítics des del restabliment de la democràcia. Això, juntament amb la seva recerca constant com a historiador, li dóna una visió privilegiada de la política catalana. Però en la seva bibliografia, de repassades als partits polítics n’hi ha comptades excepcions. “Només escric del que m’interessa”, diu l’autor. Després d’abordar amb exquisidesa la trajectòria de l’actual Partit Popular (La dreta espanyola a Catalunya, 1975-2008, La Campana 2009), ara s’atreveix a radiografiar el partit més convuls de Catalunya i el que ell mateix qualifica d’únic a Europa: Esquerra Republicana.

Únic, apunta, perquè sense beure d’una ideologia pura (com el marxisme o el socialisme), ha pogut sobreviure a 40 anys d’exili i sortir-ne viu. La convulsió l’ha viscut en la pròpia pell: en els tres anys que ha trigat a escriure el llibre, ERC ha passat del fracàs més absolut a ser la segona força de Catalunya.

El resultat de l’acurat estudi de Culla és el llibre més complet que s’ha escrit sobre Esquerra Republicana, tot resumint els 80 anys convulsos d’història del partit. L’historiador, que repassà les esquerres catalanes de principi de segle XX en la seva primera obra, passa de puntetes pel naixement d’ERC i els seus anys a l’exili. Però passar de puntetes, per a algú tan minuciós com Culla, significa fer-ne un resum ràpid i sintètic: sense entrar en detall, però sense deixar-se res.

On l’historiador deixar anar tota la potència de la seva recerca bibliogràfica i el seu arxiu personal (guarda una treballada hemeroteca amb retalls de diari dels últims 40 anys), és en la repassada que fa de la trajectòria del partit des de 1975 fins avui. Cap detall no se li escapa. Des de la més carregosa intervenció d’un militant crític desconegut per gairebé tothom fins a les anècdotes que il·lustren el tarannà del partit. Culla també es permet fer gala de l’agudesa que el caracteritza en escriure: si pot, no malbarata l’oportunitat de ficar-hi cullerada. De vegades, amb només un adjectiu maliciós aconsegueix deixar perfectament clar el que vol dir.

Sense partir de cap hipòtesi, Culla conclou que ERC és un “nàufrag insubmergible”. En només un paràgraf, l’últim del llibre, condensa el que ha volgut explicar en les 782 pàgines (no cal treure’n, ni afegir-ne, cap). “El partit degà de la política catalana, el partit del triangle i de l’estel, hauria pogut fer seva la divisa medieval de la bimil·lenària ciutat de París: Fluctuat nec mergitur; que, traduït lliurement, voldria dir: ‘És sacsejada per les ones, però sempre sura’”. El llibre acaba amb el dubte obert de si la maledicció d’ERC, la seva tradició caïnita, s’ha superat amb Oriol Junqueras.

Culla escriu amb la precisió d’un historiador, la senzillesa d’un periodista i, quan l’ocasió s’ho val, la intensitat d’un narrador. El resultat és un assaig d’història que fa de bon llegir. El notari ha donat fe de la convulsa vida d’Esquerra.

Maiol Roger