En defensa dels nostre pobles

Encara que vosté semble haver pres ja la decisió a favor d’autoritzar el fracking a les comarques del nord de Castelló, els que ací escrivim i les entitats que representem volem ser escoltats pels nostres governants i al mateix temps alertar a tota la població.

Vostè té en les seues mans una decisió de la màxima gravetat. Molts dels qui viuen en els pobles afectats es pregunten a hores d'ara si podran continuar bevent l'aigua de l'aixeta en cas que, com ha passat en alguns indrets, aquesta és contaminada de forma irreversible per l'aplicació de la tècnica del fracking.

La pregunta és plenament raonable i seria bo que també vostè compartira aquesta preocupació. Si l’aigua subterrània, i d'ací la de fonts i brolladors, aigües superficials, proveïments urbans, turístics i agropecuaris conté ingredients venenosos i cancerígens, es podrà seguir mantenint i promocionant el turisme litoral i d’interior, cultivant la terra, produint aliments, gestionant els boscos i engordint els ramats?

Tots suposem que vostè no prendria mai una decisió que amenaça la continuïtat de 41 pobles castellonencs, per més que l’empresa canadenca Montero Energy estiga molt interessada en fer negoci amb aquest tema.

Parlem d’un cas de gran gravetat. Vaja per endavant que els signants d’aquesta carta som plenament conscients de la necessitat d'aconseguir noves fonts d'energia, i estem a favor del progrés i el desenvolupament, entès això sí com una millora del benestar integral i general de les persones que habiten un territori. Però quin progrés pot haver si el territori deixa de ser habitable i la població es veu obligada a abandonar els seus pobles?

La decisió d’autoritzar o no a Montero Energy a aplicar el fracking a Castelló hauria de ser fàcil de prendre. Només caldria recórrer al ‘Principi de Prevenció’ que obliga les autoritats i la societat a denegar una acció quan el risc que comporta per a la població d’un territori és greu i alhora irreversible. Com ja ha fet el govern francès, o el de Cantàbria o Aragó, o com van defendre amb passió la senyora Rita Barberà i el senyor Juan Cotino quan les prospeccions, en aquest cas a la mar, afectaven la seua àrea d'influència.

És això mateixa -recórrer al “principi de prevenció”-, el que li reclamen molts dels Ajuntaments i associacions de les tres comarques afectades. Des de les comarques de Castelló no s'entén com la contundència que en el seu moment van tindre la Generalitat i l'Ajuntament de Valencià, ara s'ha tornat en ambigüitat o en senyals favorables a l'aprovació.

No podem refiar-nos de la sort i esperar que ací no arribe la catàstrofe mentre creem durant 8 o 10 anys uns poquets llocs de treball. Quin alcalde optaria per crear 5 o 6 llocs de treball si això comportarà probablement convertir el poble en un lloc inhabitable? Quan sabem que hi ha un alt risc de contaminació irreversible la menor probabilitat és inacceptable. I a més a més, una gran amenaça vital a 41 pobles no es compensa amb cap contrapartida econòmica, ni petita ni gran. No cap avantatge pot compensar la destrucció total d’un bé.

Sabem, a més a més, que en cas que es trobara gas, en un màxim de quinze anys el negoci de Montero Energy haurà acabat i ens haurà deixat un paisatge difícilment reconeixible, ple de torres d'extracció, magatzems de residus tòxics, dipòsits, plataformes de formigó, tubs de conducció i altres infraestructures.

Tots suposem que vostè no prendria mai una decisió que amenaça la continuïtat de 41 pobles castellonencs

S’ha d’insistir però, que és del tot improbable que la contaminació no es produïsca, hi han multitud d’estudis que alerten del risc que comporta l’ús de la tècnica del fracking. A tall d’exemple en citem ací només un, l’informe “Repercussions de l’extracció de gas i petroli d’esquist en el medi ambient i la salut humana” elaborat per la Direcció General de Polítiques Interiors de la Comissió Europea[1], en el qual es conclou que “...l'explotació del gas d’esquist, a través del fracking; presenta característiques que tenen repercussions inevitables i un alt risc de causar danys mediambientals i amenaces per a la salut humana".

I a la pàgina 20 diu : “L'aigua podria contaminar-se amb substàncies químiques procedents del procés de fracturació, però també amb aigües residuals procedents dels dipòsits que contenen metalls pesants (per exemple, arsènic o mercuri) o partícules radioactives. Els accidents dels camions de transport, les fuites de les canonades de recol·lecció, basses d'aigües residuals, compressors, etc., Els abocaments provocats per accidents (per exemple, l'explosió d'una font de fluid de fracturació o aigües residuals), els danys en la cimentació i la canonada de revestiment o simplement els fluxos no controlats al subsòl a causa d’esquerdes artificials o naturals en les formacions (rocoses) podrien constituir possibles vies de migració cap a aigües subterrànies i de superfície.”

El fracking consisteix en la creació de fractures noves, o l'eixamplament i propagació de fractures naturals ja existents a la roca, mitjançant la injecció d'aigua barrejada amb sorra i additius químics a molt alta pressió (fins a 700 atmosferes). Aquesta fracturació induïda genera una permeabilitat artificial que permet extreure de manera rendible gas atrapat en formacions inicialment impermeables.

En el cas castellonenc el perill de contaminació de l’aqüífer és màximament probable. Les margues compactes d’origen marí del Juràssic, roques sobre les què Montero Energy diu que hauria d'aplicar la fracturació hidràulica per extreure’n el gas, i les formacions rocoses que conformen l’aqüífer del Maestrat es solapen o s'intercalen estretament, fins el punt de poder ser contigües. El risc és gran, si tenim en compte que l'aqüífer regional del Maestrat s'estén per tota la comarca del Maestrat, Baix Maestrat i els Ports i connecta hidràulicament cap a l'est amb el mar Mediterrani i les depressions costaneres de Vinaròs-Peníscola i Torreblanca-Orpesa. Encara que internament té alguna compartimentació semipermeable es pot dir que, en conjunt, forma un volum rocós totalment connectat des del punt de vista hidràulic. És a dir, un fluid contaminant vessat a Catí, per posar un exemple, podria afectar qualsevol altre municipi de la zona costanera.

L'interior de Castelló fa un segle que pateix una greu crisi de despoblament. Tanmateix, darrerament, i malgrat el crític panorama general, està posicionant-se dins el segle XXI, concentrant les esperances en un desenvolupament territorialment més equilibrat de les nostres comarques, basat en projectes de llarg recorregut, amb energies renovables, amb empreses netes, amb una agricultura, silvicultura i ramaderia modernes, sanes i de proximitat, amb un turisme rural, cultural i ecològic de qualitat. És a dir, amb opcions de futur. I vostè sap perfectament que els hidrocarburs d’esquist constitueixen les darreres glopades mediambientalment catastròfiques d’uns combustibles fòssils que van ser l’energia del segle XX. Quina imatge té vostè dels nostres pobles? Els pobles de les comarques del nord estan al segle XXI i volen mirar cap al futur.

Qui prendrà una decisió històrica, que pot convertir en inhabitables els pobles de les comarques del Maestrat i els Ports? Serà la nostra Generalitat qui ho faça quan es rebutja en altres llocs? Serà vostè, consellera Bonig? És això actuar responsablement? I si autoritzen el fracking i esdevé la catàstrofe, de què ens servirà aleshores acusar-la a vostè d’irresponsable per autoritzar unes prospeccions que poden deixar inhabitables les nostres comarques? Vostè ens ho haurà llevat tot.

No deixe que això passe. No es preocupe per l’empresa Montero Energy i pose més atenció en el present i el futur de la gent dels pobles del nord de Castelló.

Artur Aparici. Observatori Rural UJI, Ramon Mampel. Traiguera. Llaurador i Cooperativista, Carles Santos. Vinaròs. Músic, Anabel Ejarque. Associació Agents de Desenvolupament Local de Castelló. Guillem Palomo. Centre Excursionista de Castelló, Fina Gonell. Enginera Agrònoma. Cooperativista, Ximo Gual. Vistabella. Professor UJI i Cooperativista, Nel·lo Monfort. Vallibona. Metge Tesa Giner. Tècnica educativa. Villores, Sergi Marín. Ares. Enginyer Agrònom, Hilari Jaime. Canet Lo Roig. Llaurador i Cooperativista, Ana Vilalta. Herbés. Arquitecta, Vicent Goterris. Unió de Llauradors, Mercè Correa. Alcossebre. Professora UJI. Andrés Cumba. La Jana. Tècnic Agrari, Àlvar Anyó. Benicarló. Agricultor ecològic, Ana Querol. Vilafranca. Tècnic Cultural, Tomàs Segarra. Sant Mateu. Tècnic Cultural. Ana Garcia. Vilafranca. Treballadora Social, Manolo Quixal. Càlig. Professor UJI, Julio Bayot. Ares. Veterinari i ramader. Esteban Domenech. Torreblanca. Club Muntanya Salta-Ribes, Toni Albert. PLataforma Ciutadana No a la Contaminació, Mary Savage. Vilafranca. Traductora, Jaume Barbé. Arxipèlag Comarcal Maestrat, Ramón Prades. Ares. Agent Mediambiental, Ana Roda. Mestra a Benassal. Ares, Ramon París. Benicarló. Editor, Beatriu Escuder. Sant Mateu. Professora UJI, Josep Mª Zapater. Vilafranca . La Xalera Teatre. Mariano Bueno. Benicarló. Agricultor ecològic, Juan-Luis de Javier. Alcossebre. AAVV Ribamar, Ximo Laborda. Torreblanca. Associació el Formiguer, Roberto Traver. Torreblanca. Club Caçadors "El Lince", Enrique Luque. Vinaròs. APNAL, Sebastián Fabregat. Vinaròs. AAVV Migjorn, Josep Adell. Morella. La Nevera. Vicenç Roda. Les Coves. Plataforma Anti RTP, Elena Bort. Torreblanca. Club d'Espeleologia Penya 69, Ezequiel Llorach. Peníscola. AAVV Camí Vell