Austeritat e imaginació contemporània

Aquest cap de setmana la programació de dansa presenta dues atractives propostes per als amants del gènere amb certa curiositat. La primera ve de la mà d’Àngels Margarit, que al costat de Cesc Gelabert i Maria Muñoz són les tres icones de la dansa contemporània al nostre país, i també els artistes amb més projecció internacional. La Margarit desembarca a l’Espai Dansat del Sant Andreu Teatre (SAT) per presentar el seu últim espectacle, titulat Next, que balla la seva companyia Mudances. I l’altra proposta és l’esperada presentació a Barcelona de l’Australian Dance Theatre, que oferirà la seva obra Proximityen el marc de la programació del Festival IDN, Imatge Dansa i Nous Mitjans, que se celebra al Mercat de les Flors.

Àngels Margarit, als seus 52 anys, és una dona que actualment es troba en una situació contradictòria: gaudeix de l’èxit internacional com a ballarina i alhora lluita per la subsistència de la seva companyia en el seu propi país a causa de la crisi econòmica. “Ara mateix estic ballant per Europa amb gran èxit el duo From B to B, que interpreto al costat del ballarí i coreògraf suís Thoman Hauert. Acabem d’actuar a França, a Suïssa i a Bèlgica, en uns països en què la crisi no és tan perceptible com aquí, i la veritat és que tenim moltes actuacions”, afirma la coreògrafa. “Això em dóna forces per venir a Barcelona i seguir lluitant per tirar Mudances endavant”, afegeix amb contundència la ballarina, Premi Nacional de Dansa 2010.

“El que el públic veurà demà al Sant Andreu Teatre, és Next, una peça d’acord amb els temps que corren, molt austera quant a posada en escena però amb un ball pur i íntim, marcat per una sèrie de jocs geomètrics”. Margarit continua: “És una peça composta per so[*****]los, duos i trios que està interpretada per Isabel López, Koldo Arostegui i Lourdes Solà, que exploren la comunicació física entre les persones en una situació de partitura improvisada. Les mans dels intèrprets tenen un paper decisiu a l’hora de relacionar-se a través dels seus cossos. La de cadascú d’ells es converteix en una eina d’una tecnologia sofisticada en comunicació directa amb el cervell”. L’actriu explica que el vídeo que ha creat Núria Font per a aquesta peça “mostra paisatges d’ombres, i això accentua més la intimitat de l’obra”.

Next es va estrenar en la passada edició del TNT, el Terrassa Noves Tendències, i ara és la primera vegada que viatja a Barcelona. “Em sento satisfeta d’aquest treball, perquè és molt físic i poètic i em venia de gust crear una cosa així”, afirma l’au[*****]tora.

La música de Next és original de Krishoo Monthieux i de Joan Saura. Els bonics ulls verds de la Margarit s’enfosqueixen en parlar del segon d’ells, recentment desaparegut. Amb Saura havia mantingut una col·laboració artística de més de 20 anys. “Ha estat molt dura la seva pèrdua, hem treballat durant molts anys colze amb colze, ell ha creat la música per a la majoria dels espectacles de Mudances”.

A Next també ha escollit dues cançons de la cantant mexicana Chabela Vargas, La llorona i Macorina, perquè aquesta coreografia, malgrat la seva austeritat i el seu ball geomètric, diu, “té un fons molt sentimental”.

Margarit està il·lusionada amb el seu pròxim projecte, es tracta de crear un espectacle per al festival Grec 2013. “Estic preparant una coreografia basada en Els 24 capricis de Paganini. És una obra musical que em fascina per la seva estructura, estic seduïda per aquest projecte; a més, penso ballar alguns dels capricis”, afirma la ballarina.

L’altra proposta per aquest cap de setmana és la que ofereix l’Australian Dance Theatre (ADT), la companyia de dansa contemporània més important d’aquest llunyà país. Els seus innovadors espectacles són reclamats arreu del món per l’originalitat, el color i el ball multidisciplinari. Garry Stewart, el seu director artístic durant els últims 12 anys, té un peculiar estil coreogràfic, ja que exigeix als seus ballarins una gran destresa. A més de dominar la tècnica contemporània i la dansa clàssica, els ballarins de la companyia reben classes d’arts marcials, breakdance, ioga i gimnàstica. El resultat és una fusió de formes que converteix les seves coreografies en un ball únic i sorprenent, que destil·la creativitat per tots els seus porus i al qual se sumen efectes potenciats per la fotografia, la robòtica i l’arquitectura.

La peça que podrem veure al Mercat de les Flors aquest cap de setmana es titula Proximity, i és un imaginatiu diàleg entre la dansa i les imatges de vídeo. Al llarg de l’espectacle els ballarins porten càmeres i filmen en directe el seu enèrgic ball. Després aquestes imatges es manipulen i es projecten en una gran pantalla. Una infinitat de vistoses propostes es conjuguen per provocar la imaginació de l’espectador i despertar el seu sentit de la fantasia