La nova veu d’una dona madura

Es tracta d’una d’aquestes sorpreses que de tant en tant tenen lloc en el món de la música. Gairebé sense fer soroll, una mestra de piano i veu nascuda a Caldes de Montbui va editar l’estiu passat el seu primer disc. I és extraordinari. És una obra de debut que no ho sembla, potser, com diu ella mateixa, “perquè al ser una persona ja madura les cançons surten d’una altra manera”.

Esther Condal té 38 anys i Home és una deliciosa col·lecció de cançons on conviuen el pop i el jazz en una harmonia de classicisme suau i delicat en què es poden rastrejar influències de Tracey Thorn o Norah Jones. Però cap d’aquestes veus apareixen entre les quatre versions que inclou el disc, definides per l’Esther “com una forma de mostrar les meves referències i una manera de portar aquestes quatre peces una mica més enllà de l’original”. Així, Paul Weller, The Smiths, Maurice Ravel i Tom Waits apareixen a Home al costat de sis cançons pròpies de l’Esther, totes elles escrites a partir del piano, instrument que toca des de petita.

A més, ella mateixa arranja algunes d’aquestes peces, cantades sobretot en anglès amb incursions al francès i al català, amb petites interferències electròniques que agafen ple significat a la meravellosa Loneliness, una de les joies del disc. “Aquesta idea —explica l’Esther— la va dur a terme el meu productor, David Soler, de comú acord amb mi a fi de portar la meva veu i les meves cançons cap a altres territoris potser menys diguem-ne educats”.

Per l’Esther tot és gairebé nou, i el més nou ha estat l’excel·lent acollida del disc, que s’ha venut de manera significativa tot i la modèstia de les xifres, a més de la càlida resposta del públic als seus concerts. El material que exposa en les actuacions són les 10 peces de Home, amb l’afegit d’alguna versió que no vol desvetllar, tot i que indica que “cap d’aquestes versions és de Tracey Thorn o del seu grup anterior, Everything But The Girl. De cara a discos posteriors, l’Esther ja pensa a dur la seva veu no només a territoris tan confortables, elegants i sedants com els recorreguts fins ara, “perquè la meva veu és relativament nova, ja que vaig començar a cantar el 2002 i encara no m’atrevia a dur-la a altres territoris”, puntualitza. Amb l’experiència agafada amb Home —disc que va decidir fer el 2010, va compondre al primer semestre del 2011 i va gravar entre octubre del mateix any i gener del 2012—, l’Esther es perfila com una de les promeses de l’escena local. Amb 38 anys i sense voler plantejar-se la professionalitat. I és que els temps, definitivament, han canviat. No l’emoció que produeixen les cançons tocades per la delicadeza.