Anem al teatre, fum, fum, fum

Festes nadalenques igual a família més despeses extres. A l’equació anual de final de desembre cal sumar una altra variable: vacances escolars. La cartellera escènica coneix bé tots aquests factors i ofereix diversos productes per gaudir de la seva programació, amb o sense nens. Si n’hi ha i són petits, el circ és una bona opció. I les carpes que per aquestes dates tenen al seu enclavament fix a la ciutat són tot un clàssic. La de la família Raluy, amb més de 80 anys de tradició des que el Tigre de Sant Adrià feia de saltimbanqui, està instal·lada per quinzè any consecutiu al Moll de la Fusta. El seu és el circ tradicional, de tota la vida, un número darrere l’altre amb redoblament de tambor. L’espectacle que presenten aquestes festes, Allegro, assegura números nous amb estrelles internacionals, com l’equilibrista belga Pat Bradford o el ventríloc italià Kevin Huesta. També torna el Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de Nou Barris, amb una nova proposta de circ contemporani, és a dir, amb dramatúrgia que justifica els números. El Dorado, ideat i dirigit per Emiliano Sánchez Alessi (Circus Klezmer, Cia ES, Cie. Du Bà), ens remet als paratges perduts del llunyà oest en funcions de tarda —les de les 19 hores dels dies 25 i 26 són ideals per anar-hi amb tota la família després de les tiberis— i nit.

Una altra possibilitat per als petits és el musical Geronimo Stilton; segons sembla, funciona tan bé amb ells que ha tornat a la cartellera del Teatre Condal i ofereix també funcions de tarda (19 h) els dies 25 i 26. Si els nens no són tan petits i han arribat a l’edat de la raó, pot resultar un bon exercici posar-la en dubte (!) amb una mica de màgia. Hausson proposa a La Seca Espai Brossa una performance amb trucs d’ahir, d’avui i de sempre, i deixa que el públic decideixi què vol veure. Una hora amb Hausson es pot veure de dijous a diumenge. També a partir, com a mínim, dels 7 anys, l’últim muntatge del pallasso Tortell Poltrona, Grimègies: un solo sobre el gran viatge, la mort, al Lliure de Gràcia; encara que el tema no sigui d’allò més festiu, no deixa de ser un bon moment per plantejar-se la vida d’una altra manera i enderrocar prejudicis amb unes rialles.

La companyia catalana de hip hop Brodas Bros torna a Barcelona amb un nou espectacle, Concert Concepte, al Mercat de les Flors. Cultura urbana a força d'acrobàcies, música en directe, imaginació i energia per a tots els públics a preus molt assequibles. Els Brodas han programat més activitats paral · leles com tallers, jams i un campionat de hip hop que tindrà lloc al mateix teatre el proper dissabte 22. Als adolescents també els pot interessar Un refugi indie, a la Sala Beckett. L’últim treball de Pau Miró reuneix sis joves les històries dels quals s’entrecreuen al llarg d’un any en una espècie de thriller independent que reflexiona sobre com fer front al descoratjador panorama actual.

La trepidant comèdia que dirigeix i protagonitza Joel Joan al Teatre Goya Codorniu és perfecta per badar en grup, sobretot si parlem de joves d’esperit però sense accés al Carnet Jove. El nom ofereix funció de tarda els dies 25 i 26 i cotilló amb els intèrprets la nit de cap d’any. Si no saben què fer amb els avis, no ho dubtin i vagin amb ells al Poliorama. El títol del musical perpetrat per Tricicle ho resumeix tot: Forever Young; llàstima que no facin funció el 31.

Si el grup és familiar, el millor és celebrar el Nadal amb unes noces amb magnificència i per videoconferència. Campanadas de boda, de La Cubana, fa deu mesos que és en cartell i garanteix un parell d’hores d’embolics i sorpreses, a més de les campanades de cap d’any el 31 en una funció especial.

Per un Nadal en família, el que reposa Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya. La idiosincràsia napolitana que Eduardo de Filippo retrata a Natale in casa Cupiello ha tornat a la cartellera amb un nou repartiment encapçalat per Boris Ruiz. Els qui vulguin una història potent, més enllà del context nadalenc i de les companyies, no es poden perdre l’altre muntatge que Broggi té en cartell: Incendis, de Wajdi Mouawad, una tragèdia de proporcions èpiques, ressonàncies gregues i referències shakespearianes. De nou al Romea.