Venim del nord, venim del sud

Aquella vella sentència que diu que ningú no és profeta en la seua terra és, tristament, certa pel que fa a molts dels nostres músics locals. Sovint, i encara més si es tracta d’artistes que s’expressen en català, se’ls acull amb molta més curiositat i reverència cap al nord de la Sénia que no en les nostres comarques. I, no cal ni dir-ho, si, com passa sovint, és gràcies al fet d’una bona acollida crítica a Barcelona, ciutat epicentre del gruix del periodisme musical estatal, que comença a valorar-se realment alguns músics. Per tot això, cal celebrar que el Centre Cultural Octubre, amb l’impuls de la promotora La Casa Calba, haja optat ara per fer el trajecte a l’inrevés presentant en els nostres escenaris alguns dels projectes catalans emergents (i no tan emergents) més interessants de l’actualitat, i a uns preus molts raonables (entre 6 i 10 euros cada concert, amb descomptes per als socis). Perquè no tan sols de Manel viu el melòman, és clar. O no tan sols dels també recomanables La Iaia, que actuen divendres en la sala La Consulta del Doctor, a Castelló, i dissabte en La 3, a València.

El cicle arranca divendres amb Joan Colomo, tot un exemple de l’evolució d’una generació de músics formats en la independència del vessant sonor anglosaxó (va ser membre de The Unfinished Sympathy, puntals del so vigorós i melòdic, però descendent, del post-hardcore del segell B Core) que han arribat a perfilar un concepte nou d’allò que ha de ser la cançó d’autor en aquest segle. Un trajecte amb punts comuns amb el de Refree, Nacho Umbert o l’excompany Eric Fuentes, i de què els dos volums de Producto Interior Bruto en són dues mostres excel·lents, disposades a revelar els seus millors arguments sobre l’escenari del Centre Octubre.

D’altra banda, Els Nens Eutròfics, banda comandada pel poeta Josep Pedrals, es presenten per primera vegada a València amb un espectacle amb el qual miren de desplegar l’encant irònic, de vegades surrealista i d’altres infantil, d’un folk pop no exempt de comicitat, tot plegat amb la complicitat de l’espectador. I és que qualsevol espurna d’originalitat o, fins i tot, de genialitat, és adient per a singularitzar discursos que han de destacar per damunt del conreu d’un gènere tan omnipresent que ja està prop de l’epidèmia. I els seus concerts, si aporten res, és diversió assegurada. El 16 de novembre hi actuen.

Pau Riba presenta l’espectacle '40 gripaus' amb què reprén un disc de fa quaranta anys

Siga com vulga, la visita més esperada serà la de Pau Riba, que presenta, el dia 23, l’espectacle 40 gripaus, amb què reprén un disc de fa quaranta anys: Jo, la dona i el gripau. Gravat el 1971 a Formentera, sense energia elèctrica, amb un magnetòfon Nigran de piles que habitualment s’emprava en el cinema per a les preses de so en directe (almenys això diu la llegenda), aquell disc, ara reeditat amb coberta de Miquel Barceló, representa un dels cims del folk psicodèlic patentat pel sorprenent músic català (tot i que nascut i, fins i tot, arrelat durant un quant temps a les Illes). La presentació, espectacular, en format de concert audiovisual amb convidats d’excepció i moltes sorpreses escèniques, promet ser el punt culminant del mes, al hall de l’Octubre, ja que l’Auditori, de ben segur, es quedaria menut per al seu desplegament escènic.

Tanquen el cicle els excepcionals Cabo San Roque, una banda nombrosa que ja ha estat a València un munt de vegades (memorable el seu concert en el Col·legi Major Lluís Vives fa gairebé una dècada) i que sempre s’ha caracteritzat per emprar instruments extrets d’objectes abandonats, per traure bellesa d’objectes aparentment inservibles. Ara tornen amb Bestiari, un disc i un espectacle que naix, segons diuen ells, de la frustració de no haver sigut mai capaços de fer un concert amb animals reals, com gossos, gats o micos cridant i tocant el piano, “com Cecil Taylor o Thelonius Monk”. Amb aquest muntatge sorprenent i erudit, ple de referències a la mitologia i a l’escultura antigues, van guanyar el premi Innovació en Cultura Popular en la darrera Fira Mediterrània de Manresa. Així doncs, la seua nit, la del 30 de novembre, pot suposar una experiència que ningú no hauria de perdre’s.