Barcelona, segons les guies que la miren

Una festa major es converteix, gairebé sempre, en ocasió de trobada o de visita, de família o d’amics. Això, axioma de les poblacions petites, comença a passar amb la Mercè i Barcelona; però és que la festa de la capital catalana sembla que els darrers anys s’està convertint també en un nou i sorprenent reclam turístic, sector que representa el 15 per cent del PIB de la ciutat i que és l’únic que creix en temps de crisi (un 11 per cent aquest 2012, segons l’alcalde Xavier Trias).

Un dels millors aparadors de Barcelona per als turistes son, és clar, guies i mapes. I aquests no donen precisament la millor imatge de la ciutat. Els experts són crítics amb l’espectacular oferta que es pot trobar avui al mercat, que esquartera la ciutat tot oferint bàsicament Ciutat Vella, Eixample, Gaudí i Barça, i ignorant la resta dels barris i la seva realitat.

La recuperació d’un llibre mític com Barcelona pam a pam, de Cirici Pellicer, compensa aquesta imatge distorsionada, una mica com les espectaculars i ben recomanables imatges que la companyia canadenca Moment Factory projectarà a la façana de la Sagrada Família i que per moments faran irreconeixible una de les icones turístiques de la ciutat.

L’actuació de la firma de Montreal, ciutat convidada enguany, serà un dels grans reclams de la programació d’unes festes que la crisi fa repensar i reconduir cap a l’aposta més domèstica, però amb marques ben potents i bailongues. Perquè, malgrat que avui sembli impossible, “la crisi és temporal, però l’art és per sempre”, recorda l’autor del cartell de la Mercè d’enguany, Jaume Plensa, l’escultor que agermana persona i paraula millor que ningú. Comunicació. O sigui, trobada; o sigui, festa.