Una música en perill de mort

Hi ha tres personalitats artístiques valencianes que han merescut al llarg de la història el Premi Nacional de la Música: Joaquim Rodrigo, Carles Santos i el Grup Instrumental de València. Els dos últims participen en Ensems, el degà dels festivals espanyols de música contemporània que aquests dies celebra la 34a edició en el Convent del Carme de València. Joan Cerveró, director del certamen i del Grup Instrumental alhora, és un activista musical inesgotable, però considera que la música contemporània en aquestes terres està “en perill de mort”. Hi ha una raó clau per a aquesta asseveració tan poc optimista: “Socialment i culturalment no s’ha assumit la diversitat”. Cerveró considera que la música contemporània té connotacions negatives per qüestions sociològiques i pressupostàries. “Si un 10 %, només, del pressupost que es dedica a la música de la Comunitat es destinara a promoure la creació i la interpretació contemporània, estaríem molt millor”.

Voro Garcia, director artístic de la Mostra Sonora de Sueca, de fet, ha optat per suprimir del nom del seu festival la paraula contemporània. Per una raó conceptual: “En sentit estricte ‘contemporània’ hauria de referir-se només als últims 10 o 20 anys i no és així, parlem de l’últim segle”. I per una raó social: “A més a més, la gent pensa que ‘contemporània’ va dedicada a un públic elitista”, afig. “I no és així, dins de la música contemporània poden entrar palos del flamenc o l’electrònica sense que ningú pense que fem música per a discoteca”. El segon espectacle, per exemple del festival Ensems, ha estat una col·laboració entre el guitarrista José Manuel Cañizares i el Grup Instrumental de València, per a estrenar la versió d’orquestra de cambra de Cuando llora el viento, un concert per a guitarra flamenca i orquestra, enquadrada en allò que l’autor, Mauricio Sotelo, anomena "flamenc espectral".

Buscant nous horitzons, Joan Cerveró dirigeix del nou Projecte Veinte21, un grup de 19 músics que té la residencia permanent en el Centro Nacional de Difusión de la Música. Amb el paraigües públic, l’objectiu és “mostrar la música actual a noves i diverses audiències…’ Per al seu primer concert, el director valencià va triar obres una llegenda del rock: Frank Zappa.  Cerveró calcula que deu haver-hi a la Comunitat Valenciana uns seixanta compositors en actiu i que cada any se’n titulen 5 o 6 més a les escoles de música. “La majoria han de dedicar-se a fer música en les bandes, que, d’altra banda, és un sector maltractat”, diu.. Cal destacar, però,  noms com els de Rafael Mira, César Cano, José Antonio Orts, Ramón Ramos, Enrique Sanz, Marc García Vitoria, Ricardo Llorca, Adrián Borredá, Francesc Coll o Miguel Gálvez. Molts d'ells viuen fora.

Voro Garcia és un dels deixebles de Mauricio Sotelo com a compositor. “Per a tots nosaltres pintava bé fins fa 2 anys”, recapitula, però ara “encara que no sóc tan pessimista com Joan Cerveró, la cosa està negra”. Garcia considera que els valencians estem un poc millor que en altres comunitats, “perquè, com que no hi havia res a l’Estat, els últims deu anys començaren a sorgir grups nous, tant de cambra com ensembles de format mitjà, perquè de gran format l’únic és el Grup Instrumental”.

“Quasi tots els del Grup Instrumental compaginen la interpretació amb la docència i açò és bo”, diu Joan Cerveró. L’actualitat no és tant prometedora com quan obtingué el Premi Nacional de la Música en 2005. “Els últims anys hem viscut dels projectes internacionals”, puntualitza. Però en el últims temps han hagut de “renunciar a projectes internacionals per no tindre suport ni estatal ni autonòmic”. No tenen sala d’assaig i a més a més, “tant en el Palau de la Música com en les Arts ens han negat la residència”, explica per a completar la situació actual.

L'escena valenciana té una ja llarga historia, marcada per l’irrupció de Carles Santos, que en els 60-70 interpretava els compositors europeus o nordamericans d’avanguarda (Stockhausen, Webern, Boulez, Cage) i que acabaría per interpertar la seua pròpia música, com la que ha mostrat en Ensems-2012. També l’acció pionera de Llorenç Barber, a través del Grup Actum i del Taller de Música Mundana, introductor del minimalisme al nostre país i actual impulsor de les Nist d’Aielo i Art dedicades a l’art sonor experimental. I vet ací el degà dels grups de percussió, Amores, amb més de 20 anys de trajectòria. I vet ací Spanish Brass, un dels dos grups espanyols que viu de la música de cambra, juntament amb el quartet Casals. Sense oblidar el Quintet Cuesta, que compta amb cinc àlbums publicats.

“Musicalment, és evident que estem millor, ja que hi ha molts més músics i grups amb més qualitat, més preparats per a fer música contemporània…, i això fa que la música contemporània no estiga monopolitzada per un sol grup, sinó que hi ha més grups interessats i que poden fer aquest tipus de música”, diu Inda, trombonista de Spanish Brass Luur Metals, encara que no es pot desvincular de la situació econòmica del nostre país i açò “fa que dia a dia més grups no puguen continuar fent la feina que fan”. Spanish Brass Luur Metals és un grup professional de la música de cambra des de fa 23 anys i és evident que han crescut a tots els nivells, però no es dediquen en exclusiva a la música contemporània. “Per descomptat que no!, viure exclusivament de la música contemporània és impossible en aquest país, i encara més amb la que està caient-nos al damunt”. No obstant això, durant aquests 23 anys d’història han estrenat més de 100 partitures de compositors d’arreu del món, però molt especialment del nostre país. Fan gires internacionals arreu del món. “Molt especialment als Estats Units, encara que aquest estiu anirem a Corea del Sud, avança. “Gràcies a aquesta internacionalització de la nostra faena, SBLM encara és viu, ja que a Espanya cada dia les coses són més difícils”.

"Viure exclusivament de la música contemporània és  impossible

I a partir d’ací, la resta. Voro Garcia va impulsar fa 10 anys l’Ensemble Espai Sonor, “grups que continuen aguantant”, com els successors d’Amores, representats pel NexEnsemble o el Kontakte Grup de Percussió. Trio de Magia, que té tres anys de vida. Brower Trio, amb música clàssica. Hi ha altres de més inestables o que estan emergint, com Trio Dualis o Duo Art. També hi ha moltes individualitats, que col·laboren en distints grups, com ara Carlos Apellàniz, membre alhora del Grup Instrumental, de TDM i del Brower Trio. Una de les individualitats més singulars és el pianista i profesor il.licità Antonio Pérez Abellán, que va treballar amb Karlheinz Stockhausen fins a la mort d’aquest i ha estrenat les últimes 40 obres del mestre alemany.

“Sense ajudes institucionals és difícil subsistir. Si ací fas una producció, és difícil rodar-la, s’esgota en una sola vegada, és efímera", lamenta Voro García. "Tirem endavant per la capacitat de la cooperació dels mateixos músics. Ací tenim un sistema de bandes de música que ara s’està creant en altres països i més grups dedicats a contemporània o a qualsevol música que en qualsevol comunitat, però no hi ha vies per a fer-se camí. Es fan més camins per voluntat i iniciatives pròpies i creant plataformes pròpies, com aquesta de Sueca”. “El panorama esta fatal, hi ha que reinventar-se”, assegura Joan Cerveró. Actualment, el director valencià és el representant de la Societat Espanyola de Música Contemporània, que va començar a llanguir quan deixà la presidència Luis e Pablos. Ara, el director artístic d'Ensems tracta de revitalizar-la, per a la qual cosa necessitarà també suport. “València podría ser el focus de la modernitat musical, però s'ha convertit en el pati de darrere de les rebaixes”, lamenta.

En aqueix context, Ensems ha resistit 34 anys, la Mostra Sonora de Sueca ha superat la huitena edició amb més públic que mai, diu el director, fins i tot ha sorgit un nou festival a Canals, i Alacant continua acollint el Festival de Música Contemporània que organitza el ministeri des de Madrid i que farà enguany la 28 edició. Mentrestant, altres festivals especialitzats, com el de Barcelona o el de Salamanca, han desaparegut.