The Boss: bons temps per a l’heroi

Sembla una cruel paradoxa, però els temps s’han alineat amb Bruce Springsteen. És en moments de crisi i d’injustícia quan el rock pot recuperar la fantasia de radicalitat, sentit crític, honestedat i bel·ligerància que en temps de bonança semblen purament rituals. Un personatge com Bruce Springsteen (Nova Jersey, 1949), tot cor, neda a favor de la cor-rent en moments com els actuals, tal com refereixen tots els comentaris que l’inici de la seva gira a Espanya han generat les pàgines i pàgines que se li han dedicat. Amb aquesta onada a favor, amb el 15-M com a destinatari del seu suport i amb un cançoner que al seu darrer disc Wrecking ball posa el punt de mira a la injustícia, The Boss actuarà avui i demà a Barcelona a l’Estadi Olímpic (21 hores) en una fita que s’imagina de proporcions precisament olímpiques.

De fet, el ple només està garantit avui, ja que la venda d’entrades per al concert de divendres segons la promotora, Doctor Music, encara queden entrades malgrat que s’hagin venut més de 40.000 entrades (l’Estadi Olímpic té un aforament de 55.000 persones). Aquesta situació és la tònica dels concerts de Springsteen que ja han tingut lloc a Espanya, on no ha aconseguit el ple ni a Sevilla (diumenge passat), ni a Las Palmas (dimarts).

Aquest fet no vol dir necessàriament que The Boss hagi perdut capacitat de convocatòria, sinó més aviat que s’ha pensat que el mantenir els preus al nivell del 2009 farà que el públic pugui afrontar una despesa per entrada que a Barcelona oscil·la entre els 60 i els 83 euros. Un altre element per a la reflexió: Espanya és el país d’Europa que més concerts acull de The Boss, un total de sis contra els quatre que oferirà al Regne Unit i els tres de França i Alemanya.

Xifres a part, The Boss promet per als concerts de Barcelona la mateixa recepta que amb indiscutible èxit desplega des de l’any 1981, quan va debutar al Palau dels Esports. L’energia física, la naturalitat, l’empatia amb el públic i l’absència de desplegament tecnològic —reduït als equips de so— i escenogràfic són les seves ensenyes. Tot i això, la qüestió passa aquest any per confirmar si la potència escènica de Bruce Springsteen ha iniciat la seva corba descendent, tal com es va intuir en la darrera visita a Barcelona ara fa quatre anys. El primer d’aquells con-certs al Camp Nou va mostrar un Boss eficient però no magnètic, en qualsevol cas molt lluny dels seus extraordinaris directes a la ciutat, on fins i tot queien rendits els més tebis dels seus seguidors. De tota manera, tot sembla indicar que The Boss ha retornat a la seva millor versió.

Pel que fa al repertori mostrat a la capital andalusa, i que com és habitual en el seu cas pot variar de ciutat en ciutat, interpreta vuit peces del darrer disc, amb les inevitables We take care of our town, Wrecking ball i Jack all trades a més a més d’un reguitzell d’èxits escampats per una discografia que ja té 17 referències en estudi.

Bruce Springsteen és de nou The Boss, però ara en un moment en què la seva música pot resultar balsàmica.