Cànon en plena crisi

El còmic ja té cànon: 1001 cómics que hay que leer antes de morir. Però és molt més que una guia per a especialistes: és un llarg passeig pel millor de la vinyeta, des de 1837 fins al 2011, quan es publicà l’esplèndida Habibi, de Craig Thompson (Astiberri), que tanca aquesta brutal edició de Paul Gravett, director de 67 especialistes de 27 països.

 No hi són tots, però no sobra ningú. La prova és que tres autors citats a 1001… hi seran aquest Sant Jordi. Un clàssic: el pioner de la novel·la gràfica sense paraules Frans Masereel, de qui es recupera La ciudad (1925), d’un centenar d’escenes en blanc i negre, retrat d’una societat deshumanitzada, amb abismes entre pobres i rics, d’absoluta vigència.

També hi és un jove ja consagrat: el canadenc Guy Delisle (Pyongyang), que torna amb Crónicas de Jerusalén, fruit de l’any que hi passà amb la muller, de Metges sense Fronteres, i els dos fills. La seva periodística visió a peu de carrer del conflicte entre israelians i palestins com a novel·la gràfica està nominada al Saló del Còmic de Barcelona que comença el 3 de maig. Com a aperitiu (durant la diada només es vendrà en cinc llibreries) del festival cal aprofitar per citar Sherlock Holmes y la conspiración de Barcelona, on Sergio Colomino i Jordi Palomé impliquen el detectiu de Conan Doyle en l’atemptat anarquista al Liceu de 1893.

Completa el trio d’inclosos en el cànon 1001 un clàssic viu: Francisco Ibáñez, que porta Mortadelo y Filemón als Jocs Olímpics, ara també en català. A Londres 2012, els de la T.I.A. acompanyen els atletes en uns jocs tragicòmicament en crisi.

Una crisi que Aleix Saló ha sabut disseccionar amb llenguatge senzill i negre i documentada ironia a Simiocràcia. Si fa un any coneixia l’èxit gràcies a Españistán i al vídeo animat del seu càustic còmic sobre la bombolla immobiliària, ara dirigeix el seu esmolat pinzell vers els factors històrics i nyaps varis de banquers, polítics i constructors que ens han dut al caos.

L’hàbit d’anar a dormir és un dels temes estrella dels llibres infantils. El meu papa tracta, amb humor i il·lustracions de Kris di Giacomo, de la necessitat dels nens de tenir a prop un adult a l’hora d’adormir-se, tot intercanviant els rols i que sigui el pare qui tingui pors, vulgui companyia, un conte... Somriures assegurats!

Benjamin Lacombe, pal de paller d’aquest àlbum, és un dels il·lustradors actuals més admirats del llibre infantil. Després de l’esplèndid Herbari de les fades, arriba Rossinyol, obra menys ambiciosa, però igual d’impecable en l’elaboració. Una mena de joc de pistes a partir d’uns poemes que descriuen una colla de nois els porta a un sorprenent descobriment.

L’obra més popular de Rodari. Després de 50 anys de passar per les mans d’innombrables lectors, l’editorial li canvia encertadament l’aspecte, amb les il·lustracions d’Emilio Urberuaga. El contingut? Vigent, ara i sempre, amb un viatjant que explica contes a la seva filla a través del telèfon.

Una dictadura ocupa el poder i la gent ha de fer el que sigui per sobreviure. A casa del Daniel lloguen una habitació a un estrany. Observar-lo i conversar amb ell desvetllaran la imaginació del Daniel i li canviaran la mirada del món. Premi Barcanova.

Pels amants dels clàssics d’aventures, aquí una obra paradigmàtica, amb els ingredients ben distribuïts entre les peripècies dels tripulants d’un vaixell que navega vers una illa misteriosa. Excel·lent novel·la que ret homenatge als grans del gènere.