Mitja dotzena de maleïts

Cap obra d’art perdurable ha estat realitzada mai per un farsant”, escriví John dos Passos sobre Francis Scott Fitzgerald, carregat de tragèdies (alcoholisme seu i de la seva dona, Zelda; incomoditat en un món canviant). Sí, Scott Fitzgerald, com el seu Gatsby, era una mena de maleït i es pot veure en la fantàstica edició d’El Crack-Up de Capitan Swing. Són anècdotes, idees, moments que conformaven els quaderns de notes que prenia des de 1938 quan acabà amb la major MGM. Hi ha records i articles fins cartes on fa llistes sobre les coses importants per preocupar-se a la vida.

 El que més preocupava l’iconoclasta Hunter S. Thompson (que transcrivia El gran Gatsby per aprendre) era la pugna entre literatura i periodisme (gènere mal parat). “Tuyo en el miedo y el asco”, conclou més d’una de les missives que escriví entre el 1955 i el 1976 des de William Kennedy i Tom Wolfe a Jimmy Carter i que constitueixen una mena de sucosa autobiografia dels inicis de l’autor-kamikaze (drogues, moters, bandes, màfies del joc...). Tot, a El escritor gonzo.

Molts moments de drogues i alcohol que porten a blackouts enllacen Thompson amb Fante, on Dan, el fill de John Fante, repassa la seva duríssima vida (drogues, alcohol, sexe brut, extorsions...), marcada pel rebuig d’un pare tan alcoholitzat com brillant autor de Pregunta-ho a la pols.

Opi és de les poques coses que no tocà Dan Fante però sí que va ser l’addicció estel·lar feta llibre de Thomas de Quincey, que en torna a parlar en un dels 12 articles de tall autobiogràfic que ara es recopilen a Bosquejos de infancia y adolescencia.

El malditisme de Virginia Woolf era d’una altra mena: les veus que sentia al seu cap, que la portaren al suïcidi, episodi que recull el seu marit Leonard a La muerte de Virginia. Arthur Cravan (peó, boxejador, poeta, futur suïcida...) es defensà en una de les missives que es recullen ara (Cartas de amor a Mina Loy) dels seus excessos: “Sólo los rudos son excepcionales”. Qualsevol cosa, menys farsants, per ser perdurables.

Des de la impossibilitat de deixar-se anar i plorar quan la mort de la mare a repassar els moments cabdals de les 21 adreces on ha viscut. Entre aquests pols repassa la seva existència als 64 anys l’autor de Trilogia de Nova York, amb aquella prosa de cadència tan intimista.

Tercer i darrer volum dels exitosos records de l’expresident de la Generalitat, que comprèn el període 1993-2011, o sigui el del famós Pacte del Majestic amb el PP (Felipe González li aconsellà que ho fes), l’elecció de Mas com a successor (volia algú de Convergència), el forçat camí a la independència...

 Tot (des d’obsessions a què menjava i vestia) per un periodista que li tocà el crostó però que ell escollí. Més sobre la vessant emprenedora: La saviesa empresarial de Jobs, d’A-lan Ken (Base); i de la transmissió de valors pels joves: el Steve Jobs de Karen Blumenthal (Alfaguara).

 Deliciosa partida de tennis literària entre l’exeditora i l’arquitecte. Des de textos intercalats, es recorden (o retreuen) episodis viscuts en el si de l’alta burgesia barcelonina, salpebrats per opinions antitètiques sobre educació o religió. I amb prosa exquisida. Per les dues parts.

 Un dels més brillants físics teòrics també tingué una vida sense la malaltia neurodegenerativa que el va asseure en una sofisticada cadira. Il·lustrat amb fotos poc vistes, la divulgadora anglesa dibuixa la trajectòria d’aquest cervell únic i en resumeix pels profans les seves teories.