‘Contradiccionari’ de guerra

Pot generar més paper encara la Guerra Civil espanyola, tema històric amb més bibliografia darrere la II Guerra Mundial? Doncs sí, perquè cal interpretar bé, sense biaixos, els fets ara ja prou coneguts. La millor mostra és En el combate por la Historia (Pasado & Presente), 50 entrades (“18 de julio”, “Nacionalcatolicismo”, “Negrín”, “Franco”...) sobre la guerra civil fetes pel bo i millor dels experts. En són 30: Preston, Casanova, Fontana, Raguer, Moradiellos... Per acabar, amb rigor, amb llegendes sense fonament que ressusciten.

 Difícil no veure-hi una mena de contradiccionari al polèmic, per reaccionari, Diccionario biográfico español editat per la Real Academia de la Historia. Un dels més crítics amb els corrents revisionistes que, diu, generen “epopeies desfigurades” sobre la República i la guerra és Ángel Viñas, que ara ha coordinat aquest En el combate... i, alhora, presenta La República en guerra (Crítica), brutal sinopsi de la seva trilogia sobre el conflicte on, a cop de dada i document d’arxius de tot Europa, esmicola mites franquistes i col·loca les potències occidentals en el seu (en general) galdós paper.

Productiu com pocs, Viñas és també, com d’altres del contradiccionari, un dels 18 historiadors presents a España en la crisis europea de entreguerras (Libros de la Catarata), que contextualitzen el conflicte en la gran crisi europea de l’època d’entreguerres i que gent com Hobsbawm i Traverso van qualificar de “guerra civil europea”. Bonamusa, Balfour i Fontana altre cop, són alguns dels autors.

Hi participa també José Luis Martin Ramos qui, a nivell individual, presenta La rereguarda en guerra (L’Avenç), on es veuen els esforços d’ERC per mantenir l’ordre públic a Catalunya. Exercici fascinant és comparar aquesta lectura amb la que ofereix, del mateix període 1936-1937 però des d’una vesant més roig i negre i sense grans noms pel mig, Josep Antoni Pozo González a Catalunya antifeixista (Dau, que reediten el Atlas de la guerra civil a Catalunya); en ambdós casos, nova llum sobre violència i repressió a la rereguarda. Altres coses ja han quedat, des del primer dia, ben fixades, com la figura d’Alejandro Lerroux, de qui RBA recupera l’essencial El emperador del Paralelo. Tots exemples d’una manera de fixar la Història per evitar futures distorsions.

L’historiador britànic, entre les 100 persones més influents del món, explica com Occident s’imposà a Orient tot i ser inferior. Competència, ciència, llei, medicina, societat de consum i ètica del treball foren claus. Avui encara és així? Recorda la caiguda brusca de l’imperi romà , el canvi climàtic i la Xina. Apassionant.

Una Església que s’alià el 1936 amb el més reaccionari de la dreta i un fracassat estat autàrquic corromput moralment per l’estraperlo són coses que l’historiador va dir sobre l’Espanya de 1814 a 1953 per a un llibre italià. Ara es pot llegir aquí. Vicens Vives inèdit i ben diferent.

15 anys ha invertit l’autor en l’obra, que culmina la seva carrera i que parteix d’un fet: si el 1945 un món millor era possible, com s’ha arribat a això d’ara? Milers de dades i fonts, links infinits i ironia donen la resposta: als 70 morí la por de l’alternativa; adéu a pactes i concessions.

Des de París, detenció del comunista Joan Peiró, però, sobretot, detenció, interrogació i trasllat a Madrid de Lluís Companys el 1940. Era l’agent franquista 477, Pedro Urraca, protagonista que apareix per primer cop i que ara ja sí completa un trist episodi. Premi Joan Fuster.

Ni va ser caporal, ni va ser a primera línia de foc, ni tampoc va perdre cap testicle, ni sembla que matés a ningú... Tots els tòpics sobre la participació de Hitler a la Primera Guerra Mundial queden desmuntats en aquesta troballa que és el treball d’aquest jove i rigorós investigador alemany.