Arguments contra la crisi i els abusos

Un al·legat contra l’explotació desaforada d’animals i treballadors, la confessió d’un indignat a punt de ser engolit per la societat de consum, la lliçó d’avarícia d’un grup de persones lligades a un capellà que ha mort un nadó i vol fer veure que ha estat un miracle, la competència entre dos industrials que no dubtarien en aniquilar-se per guanyar, la peripècia d’un immigrant qualificat que per culpa del petroli és malejat a la borsa... Podrien ser notícies acabades d’extreure del diari, oi? Doncs les cinc són propostes de ficció estrangera acabades de traduir i plenament vigents per entendre la crisi. Malgrat això, les quatre primeres van ser publicades ja fa dècades, entre el 1905 i el 1985, i la cinquena, recent, amaga una al·legoria sobre la política nord-americana post 11-S. Potser per això, per crítiques i oportunes, perquè obeeixen menys a modes que a valents recuperacions, al darrere de totes hi ha petites editorials independents. Potser per això, cada una d’elles amaga una lluita contra el poder, la corrupció o els abusos del mercat.

 Gràcies a la primera i més antiga, per exemple, el president Roosevelt es va veure obligat a canviar les lleis. Eloqüentment titulada La jungla, l’obra mestra del Pulitzer Upton Sinclair, nascuda després de setmanes d’incògnit als escorxadors de Chicago, explica com el lituà Rudkus, atret pel somni americà, acaba vivint el malson del darwinisme social. Compromesa, revolucionària i per moments dolorosa, l’obra, deutora de Marx i pionera en el realisme socialista, va viure la seva pròpia humiliació, ja que va perdre cinc capítols per culpa de la censura. L’editorial Capitán Swing, una de les més significades en repensar el capitalisme, l’ofereix per primer cop sense retallades.

També creades per lluitadors, tot i que més lletraferits, La vida agria, de Luciano Banciardi, i Gótico carpintero, de William Gaddis, són dues mostres de denúncia força irrepetibles. Protagonitzada per un alter ego de l’autor, la primera se situa al Milà dels anys cinquanta per narrar la irrupció a la ciutat d’un bibliotecari que vol atemptar contra una empresa a la qual considera responsable d’haver mort 43 persones. Més personal en l’aspecte formal, en canvi, Gótico carpintero és una aproximació a una societat en decadència per culpa de la cobdícia; no debades, l’element a què fa referència el títol és un acabat en fusta que en realitat no té valor. Publicades per Errata Naturae i Sexto Piso, que prometen més traduccions de Banciardi i Gaddis, són en fi dues propostes d’outsiders que van pagar la seva gosadia amb l’alcoholisme i la reclusió.

Més èxit popular, tot i que en èpoques i dimensions molt allu-nyades, van tenir Wadzek contra la turbina de vapor, d’Alfred Döblin, i Kapitoil, de Teddy Wayne, dues narraci-ons unides per les màquines. Onze anys abans de Berlin Alexanderplatz, l’alemany va voler retratar la cara més salvatge del capitalisme amb una sàtira ben poc vaporosa que Impedimenta ha rescatat amb bon humor i millor criteri. Ambientada al Berlín de principis del XX, però, la delirant lluita entre Wadzek i Rommel no està per desgràcia tan lluny de la mantinguda a finals de segle entre Wall Street i el geni matemàtic Karim Issar. Inventor d’un programa que prediu el preu del petroli, el jove Issar serveix a Wayne, elogiat per autors de l’alçada de Jonathan Franzen, per oferir des de Blackie Books un solemne i profètic relat sobre la crisi. Que l’epígraf inicial de Kapitoil també sigui de Marx, en fi, palesa que el prussià serà un dels dracs que traurà més fum per Sant Jordi.

Un dels grans retrats de la societat actual occidental la dóna l’autor de Les correccions disseccionant el matrimoni dels modèlics Patty i Walter (ecologistes, guapos, perfectes, liberals...) que, de sobte, veuen com s’enfonsa el seu món: el fill es fa republicà; ell ha de treballar per una empresa contaminant...

 Apareix ara l’obra que el Nobel portuguès escriví el 1953 i que l’editorial a la que va enviar-li va perdre durant 40 anys. Tot i la joventut, és ja pur Saramago: la tendresa i la crítica seves abocades en les històries dels veïns d’una casa que el lector espiarà des d’una claraboia amb el rerefons de la dictadura de Salazar.

Un home blanc, culte professor, però del tot desenganyat de la vida, que pensa a tirar-se a les vies del Sunset Limited, el tren entre Louisiana i Califòrnia. Un home negre, castigat per les drogues i la presó, però que té una esperança infinita. L’autor de La carretera els enfronta en una habitació tancada. Colpidor.

Un avi fuig de la residència el dia que celebra el seu centenari davant la premsa... I a la primera es fa amb una maleta d’un criminal amb 50 milions de corones... Hilarant novel·la, fenomen a Suècia i a mig Europa. També aquí...

Frases molt curtes, capítols-píndoles i un missatge contundent i suggeridor: és l’estendard d’un dels més grans autors portuguesos que aquí segueix reflexionant sobre el poder i el mal a partir de l’estricte cirurgià Buchmann, que salta a la política.