Renovació o continuïtat

Després que la Compañía Nacional de Danza (CND) presentés el primer programa sota la direcció del nou director José Carlos Martínez, al Teatro de la Zarzuela de Madrid, aquest cap de setmana arriba a l’Auditori de Sant Cugat per presentar tres coreografies, una de les quals és una estrena. Es tracta de la coreografia In Transit d’Annabelle López Ochoa, que s’oferirà al costat d’Artifact II de William Forsythe, que ja era al repertori de la CND des del 1998 i Walking Mad del coreògraf suec Johan Inger, una peça que va estrenar el Nederlands Dans Theater el 2001.

Hi ha força expectació davant l’actuació de la CND ja que el públic vol saber si hi ha un abans i un després de Nacho Duato, l’anterior director de la formació. En vista del programa i de les crítiques publicades després de la presentació a Madrid, de moment, José Carlos Martínez segueix amb el mateix estil amb què Duato va marcar la companyia i que tants èxits li va donar. És de suposar que Martínez necessita temps per poder mostrar l’estil que vol donar-li a aquesta formació, que segons les seves pròpies paraules inclou un ampli ventall de possibilitats.

No hi ha cap mena de dubte que la cita amb la Compañía Nacional de Danza és una interessant i reveladora proposta per al cap de setmana. El públic gaudirà de nou amb una de les obres mestres de William Forsythe, Artifact II, que il·lustra la sublim música de J.S. Bach de la Partita núm. 2 BWV1004 en Re menor, Chacona, interpretada per Nathan Milstein. Una peça especialment teatral on el moviment distorsionat del seu creador esculpeix el cos dels ballarins per oferir una dansa vital i d’una bellesa extrema.

L’estrena d’In Transit és firmada per la coreògrafa colombiana-belga, Annabelle López Ochoa, que explora l’estat mental d’un grup de persones que situa en un lloc de trànsit: un aeroport. Un remolí d’emocions com la impaciència, el malestar, la inseguretat i la por imprimiran el moviment dels intèrprets. Un ball esculpit per la rebel·lia davant d’un problema de gran actualitat. La tercera coreografia és Walking Mad de Johan Inger amb música del Bolero de Ravel i Für Alina d’Arvo Párt. Una obra minimalista en què un mur marca el viatge emocional dels protagonistes.