‘Enigmes de la Bíblia i la cultura contemporània’: Un diàleg interconfessional

Deia David Hume que la religió és el producte d’una inclinació natural, d’una propensió que sentim i tenim les persones per establir lligams (religio = relligar), vincles de cohesió social a través dels requeriments de l’esperit sobre el perquè de tot plegat i els misteris inescrutables de la vida i de la mort. El fet religiós és tan antic com la humanitat mateixa i ha acompanyat i acompanya els homes i les dones d’ahir, d’avui i de sempre. Més incert és el futur de les esglé­sies, per bé o per mal sorgides per institucionalitzar les religions, però és incontestable que les religions han potenciat la creació de subjeccions fraternals, tot i que és igual d’inapel·lable que han fomentat també no pocs conflictes i divisions i que han atiat passions, odis i discòrdies, en especial els monoteismes i les seves distincions mosaiques entre religions veritables o falses religions. Una alternativa seria acostar-nos a Déu mitjançant una religió íntima, natural i tolerant com la del rousseaunià vicari savoià.

Lluís Busquets i Grabulosa indaga sobre l’origen del fet religiós des de les cultures de l’antiguitat fins a monoteismes com el judaisme, el cristianisme i l’islam, i ho fa des de la Torà, els Profetes, Jesús, Pau o Muhàmmad, entre d’altres, per desvelar-nos el misteri del fet religiós. L’autor olotí, escriptor, periodista i docent, poeta i dietarista, ha destacat sempre pel seu esperit renaixentista en humanitats. Llicenciat en Teologia i Filosofia, en Filologia Hispànica, en Ciències de la Informació, doctor en Filologia Catalana... ha dedicat la seva immensa obra, també amb dedicació a la literatura juvenil, a la paraula de Déu, bé a través de la figura de Jesús o de Maria Magdalena, bé a través de Llull, Verdaguer o Xirinacs.

El primer volum porta per títol Grans religions, la Torà i llibres històrics. El prologa Eulàlia Vernet Pons, professora de la Universitat de Barcelona, i ella mateixa ens desvetlla un interès inesperat per resseguir les pàgines que ressenyem, a la recerca de doctrines com la immortalitat de l’ànima, la metempsicosi, la resurrecció o l’escatologia, entre altres temàtiques que han vertebrat les religions politeistes del món antic, des de Mesopotàmia o Egipte fins a Grècia i Roma, des de l’hinduisme fins al budisme.

Sergi Barnils hi ha donat un color contemporani en il·lustrar cadascun dels tres volums

En el segon volum, Nebiïm i Ketubim: profetes i sapiencials, els grans desconeguts, continua aquesta inicia­ció mistèrica als enigmes bíblics i la seva recepció contemporània. És l’hora de la tradició sapiencial, dels profetes, d’Isaïes, de Jeremies, de l’apocalíptic Daniel, de llibres històrics com el d’Ester. Prologa ara M. Victòria Molins, que ens recorda com es van deixar encisar per ells fra Luis de León o Teresa d’Àvila. Destaca l’ocurrència del Busquets i Grabulosa periodista i la seva entrevista imaginada a Job sobre el problema del mal.

En el tercer volum, El Nou Testament i l’Islam: Jesús, Pau i Muhàmmad, la Bíblia és ara analitzada juntament amb l’Alcorà. El pròleg és de Sor Lucía Caram, que celebra que l’autor recuperi, enmig d’una societat líquida, pragmàtica, tecnològica i digital, la memòria de tradicions que ens han constituït com a família humana, apostant pel diàleg interconfessional i recordant les paraules de Pere Casaldàliga que un Déu que separa la Humanitat és un ídol mortífer.

Sergi Barnils hi ha donat un color contemporani en il·lustrar cadascun dels tres volums, fent més plaent una transmigració de l’ànima que s’orienta sempre a través de mapes, de quadres sinòptics, de contextualitzacions històriques, de complements d’iconologia, i sobre la transcendència dels enigmes bíblics i els misteris de la fe en la tradició i la llarga durada a través de la música, de la literatura o de les arts.