Tot queda en familia

Diego Quijano

Potser perquè som un país petit o potser directament per tafaneria, les sagues familiars poderoses sempre han estat objecte d’interès públic a Catalunya. Malgrat la suposada aversió a la publicitat dels remenadors de cireres autòctons, comptem amb una bibliografia important i diversa que va des de la recent reflexió sobre la desfeta de la Gent d’ordre de Cristian Segura (Galaxia Gutenberg, 2021) a La gran teranyina de l’exitós i misteriós Roger Vinton (Periscopi, 2017), que, en certa mesura, prenien el relleu de referents històrics com Francesc Cabana, de tèrbols com Feliciano Baratech, de polèmics com Francesc Sanuy i d’incisius com Josep Maria Cortés.

Pep Martí i Miquel Macià reprenen aquests fils des d’una aproximació periodística –iniciada com a sèrie dins del diari Nació Digital, on treballen tots dos–, centrant-se en 50 nissagues, versió actualitzada d’aquella frase apòcrifa atribuïda a Fèlix Millet Tusell: “Som uns quatre-cents, i som sempre els mateixos”. Tot i que el mig centenar de cognoms il·lustres s’encavalquen constantment entre ells amb una promiscuïtat exacerbada, el llibre intenta posar-hi una mica d’ordre amb sis grans agrupacions: els llinatges històrics, el món financer, l’àmbit mediàtic, els empresaris, el sector dels serveis i les fortunes no barcelonines.

Aquesta endreça no té per què condicionar la lectura. De fet, cada entrada és autònoma, cosa que facilita –i fins i tot encoratja– espigolar endavant i enrere, segons les devocions o la curiositat. A més del resum executiu sobre els orígens familiars, els lligams amb d’altres nissagues i l’evolució econòmica particular, Martí i Macià mostren un especial interès pels vincles polítics i ideològics i, sobretot, respecte de les vicissituds de les generacions actuals. Aquesta mirada més periodística aporta valor al resum més històric perquè contrasta, complementa i, en alguns casos, contradiu les conclusions d’obres precedents com les abans esmentades sobre la supervivència i renovació d’aquestes sagues, i sobre els seus lligams territorials.

Pel que fa al primer aspecte, succeeix com amb les tradicions: poden semblar immutables, però la seva pervivència exigeix renovació. En el cas de la plutocràcia catalana, la sang nova prové principalment del seu encreuament amb d’altres elits territorials i de la incorporació de cognoms sorgits d’èxits singulars i/o de nous sectors econòmics. Amb tot, es detecta un progressiu aprimament de la porta d’accés, enèsima mostra de la crisi de la meritocràcia i de la importància del llegat familiar en les expectatives personals.

Pel que fa a l’arrelament i amb totes les excepcions del cas, trobem, d’una banda, aquelles famílies que depenen de les connexions amb el poder, sigui perquè el seu sector es troba fortament regulat, sigui perquè viuen a l’empara del pressupost del govern de torn. Per als protagonistes d’aquest privilegiat capitalisme d’amics, els posicionaments públics es troben clarament al servei del negoci. De l’altra, hi ha aquelles nissagues que han esdevingut peons de la globalització i per a qui, per tant, el país d’origen és un simple escenari. Allunyats de l’economia productiva, s’han refugiat en les rendes patrimonials i financeres, o senzillament s’han deslocalitzat tant ells com les seves fortunes.

Tarradellas, una certa idea de Catalunya . Joan Esculies

Aquesta monumental biografia ens ofereix un relat total sobre la figura de Josep Tarradellas i, per extensió, sobre el segle XX català. El vell president va ser baula protagonista tant de l’autogovern republicà com de la recuperació de l’actual, personificació de la Generalitat al llarg de gairebé 40 anys d’exili i fil de continuïtat d’una determinada manera de concebre la política i les institucions del nostre país. Després d’anys de recerques i publicacions, Joan Esculies (Manresa, 1976) fixa un retrat que, amb els encerts i els errors d’una llarga trajectòria, deixa enrere mistificacions i hagio­grafies i, alhora, fa aportacions significatives sobre les interioritats de la política catalana contemporània.


Pòrtic, 2022. 1.192 pàgines. 25 euros

L’ocupació de Catalunya. 26 de gener de 1939. Oriol Dueñas

L’ocupació de Catalunya desborda les vint-i-quatre hores estrictes del 26 de gener de 1939 i s’organitza en tres grans blocs amb l’objectiu de cobrir la conquesta militar de tot el territori català (amb especial atenció als dies previs a la caiguda de la capital), l’ocupació de Barcelona i el final de la guerra al Principat, i finalment proporciona una ullada a la immediata postguerra. Oriol Dueñas (Barcelona, 1977) s’imposa la construcció d’un fil clar i amè, esquitxat de testimonis en primera persona –amb familiars propis inclosos– i de dades i apunts parafrassejats de les recerques més recents. Aquesta polifonia reeixida li permet assolir la intenció última del volum i la col·lecció: acostar la història al gran públic.


Rosa dels Vents, 2022. 304 pàgines. 19,90 euros

L’espoli franquista dels ateneus catalans (1939-1984). Neus Moran

Els vençuts a la Guerra Civil no només van ser derrotats militarment. La dictadura va suposar també l’intent d’anihilació de tot un entramat polític, social, cultural i associatiu, eminentment popular i democràtic. La destrucció d’aquest teixit va comportar tant la persecució dels seus membres –amb l’ús amb fins inquisitorials dels arxius–, com l’apropiació dels seus béns mobles i immobles, sovint sense compensació ja en democràcia. Precisament, els ateneus catalans van ser una de les víctimes propiciatòries de la victòria franquista, que, com destaca la historiadora Neus Moran (València, 1979), van maldar per sobreviure, sense patrimoni i sota vigilància, a aquesta espoliació de la memòria col·lectiva.


L’Avenç, 2022. 176 pàgines. 15 euros

Joan-Jeroni de Vilaragut (1421-1463). Abel Soler

L’historiador Abel Soler (Albaida, 1972) rescata una història que ben bé podria ser l’argument d’una sèrie d’èxit: Joan-Jeroni de Vilaragut decideix penjar els hàbits com a monjo del monestir de Poblet en descobrir que, en realitat, és el fill secret de la reina Margarida de Prades –vídua de Martí l’Humà– i del noble Joan de Vilaragut. A partir d’aquí, les aventures del protagonista per Itàlia i València són també l’excusa per aprofundir en el meravellós segle d’or de les lletres valencianes –de Joanot Martorell a Ausiàs March, passant per Isabel de Villena– i en l’entramat fascinant d’una Corona d’Aragó en transició, tot il·lustrat amb documents de l’època degudament contextualitzats i un tremp narratiu notable.


Drassana, 2021. 456 pàgines. 21,95 euros

Els mites de la república. Arguments per al futur. Magí Sunyer

El bescantament del segle XIX a casa nostra contrasta amb la centralitat que se li atorga en la configuració de la contemporaneïtat a la resta del món. Molts dels actuals processos històrics hi tenen el seu origen. Conscient d’aquesta significació, Magí Sunyer (Reus, 1958) va a cercar-hi els orígens del republicanisme a Catalunya per rescatar-ne la voluntat propositiva: no es tracta d’una simple alternativa a la monarquia, sinó que es desplega en un programa polític propi. A més, dins l’heterogeneïtat republicana poden identificar-se una sèrie de valors que, degudament actualitzats, han acompanyat l’evolució d’aquesta ideologia i que, a parer de l’autor, encara disposen de marge per ser útils en el present.


Eumo, 2022. 240 pàgines. 20 euros

Regístrate gratis para seguir leyendo

Normas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS