L'ESCRITA
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

L’ego dels miserables

Tenim un problema estructural. El mercat és petit: massa poques mamelles per a tantes boques

Cal empènyer de valent amb la promoció perquè el llibre no mori al canal de part.
Cal empènyer de valent amb la promoció perquè el llibre no mori al canal de part.EFE

En aquest país, la principal moneda amb què es retribueix els escriptors es diu ego. Llàstima que no podem pagar amb ego ni el lloguer ni el súper, i la llum encara menys. Si continua pujant, ens veurem obligats a escriure a les fosques. Però hem d’estar exultants pel reconeixement. I pobre de tu que et queixis.

Molta gent es pensa que sortir a la tele i al diari és sinònim d’un compte corrent esponerós. Aviam, que als mitjans hi sortim per fer promoció i no cobrem. Naturalment. Les hores (moltes) que suposen les entrevistes, les fotos, els desplaçaments, les presentacions, tampoc no les podem dedicar a les altres feines capitalistes. Lucre cessant, en diuen els empresaris, però no apliquem termes econòmics a la feina dels escriptors perquè és barrejar peres i estacions espacials.

Però que sí, que ja ho sabem que avui cal empènyer de valent amb la promoció perquè el llibre no mori al canal de part. I ho fem de gust: ningú no vol que se li mori una criatura, i frises per compartir-la amb el món i que algú et digui que és bonica com una mala cosa i no li vegi els defectes que tu li coneixes. Però no entrem en enganyosos motius sentimentals, que aquí parlàvem de diners. I aleshores, salta l’espavilat: que bé que la promo et fa vendre llibres i amb això t’hi guanyes la vida. La sang em bull.

A l’autor li correspon un 10% del preu de venda sense IVA (això si l’editorial no t’imposa un encara més miserable 8%). Fem números. D’un llibre de 17 euros, a l’autor n’hi toquen 1,6. Tenint en compte que a casa nostra vendre’n 4.000 és gairebé una proesa, resulta que per tot el temps que l’autor dedica a un llibre d’èxit —que són molts mesos o anys; repeteixo: mesos, anys!—, en treu 6.520 euros, als quals s’ha de descomptar un 15% que s’emporta l’agent (necessari per evitar abusos) i un 15% d’IRPF. Així que acaba amb 4.700 euros a la butxaca. Tret que li paguin un (poc habitual) avançament generós.

Però recalco que això és si el llibre funciona molt bé. La majoria de llibres del mercat català no passen dels 1.500 exemplars venuts; 1.766 euros per a l’autor amb els càlculs de dalt. I encara soc optimista. 1.766 euros per mesos, anys. I no pots (ni vols) treure més d’un llibre a l’any. Espereu que agafo un clínex. O una metralleta. Però, ep, que surts per la tele, eh, para de rondinar, desagraït. I no em parleu dels que en venen vint mil o d’avançaments formidables: per cada autor d’aquests, n’hi ha cent o més vivint d’engrunes.

Tenim un problema estructural. El mercat és petit: massa poques mamelles per a tantes boques. O fem créixer el mercat interior o en conquerim de nous. I si no, ja podem instaurar un sistema de troc: quants minuts has de sortir al TN perquè et donin un tall de meló?

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS