‘El Pont’, al teatre Maldà: Una decisió fatal que fa venir ganes de viure

Dos homes es troben en un pont amb la mateixa intenció: suïcidar-se. No fa gràcia... segons com. Perquè si aquests dos tipus resulta que comencen a xerrar, a explicar-se les ganes de matar-se de cadascú i arriben a coincidències potser insospitades, la percepció de la història pot canviar. I és això el que passa a El pont, obra del belga Laurent van Wetter, traduïda i adaptada per Albert Tola, dirigida per Elena Fortuny i interpretada per Babou Cham i Llorenç González, al Maldà fins al 13 de març. "El text té un to de comèdia", diu la directora. "És cert que parla sobre les ganes de matar-se, sobre matar, sobre les poques ganes de viure, sobre les mancances que un té en la seva existència... Però no deixa de ser una comèdia".

La visió de la directora és compartida per tot l'equip. "Ja havíem col·laboarat", recorda Tola. "I volíem donar el màxim de vivesa al text, esmolar bastant el sentit de l'humor i l'aspecte metafísic". Perquè, evidentment, hi ha molt de metafísic, en aquesta trama. "Posem una lupa per sobredimensionar aquests elements: hem portat l'espectacle cap a un espai més oníric, on sembla que els personatges estan en un espai realista, però potser és imaginari, no sabem ni tan sols si estan vius o morts. Aquestes ganes de matar-se no són tan literals sinó que tenen més nivells, i així la peça agafa més profunditat", explica el traductor.

Más información

Festival Sâlmon: 10 anys mutant

Somnis que ens fan seguir vius

Les treballadores de les colònies tèxtils recuperen la veu

Elena Fortuny ha volgut mantenir aquest to en el seu muntatge. "Tracta temes transcendents però amb lleugeresa, amb molta tendresa i molta humanitat", diu. Per això, a partir de la versió de Tola i de l'espai escènic dissenyat per Enric Romaní, un espai simbòlic que, però, no deixa de ser (o de representar) el pont on es troben els protagonistes, juga amb les dues vessants del text: la metafísica que ens porta al terreny més fantàstic, i la del diàleg, que ens plasma la part més pragmàtica.

Els dos personatges esdevenen còmplices: "El joc actoral és importantíssim", admet Fortuny. "Hi ha un joc també de moviment entre els intèrprets, un tête à tête de manual. Trobar-se una nit de lluna plena dalt d'un pont ja suggereix moltes coses, però és que aquest joc té més d'una capa". Coincideix amb la directora Babou Cham: "Com a la vida, hi ha moments de tot", diu. Ell i el seu col·lega Llorenç González no ho amaguen: "Teníem ganes de jugar", diu el segon. "I quan ens van mostrar aquest text, és el que vam fer".

Als dos els va cridar l'atenció la humanitat que desprèn l'obra. "Trobàvem aquesta cosa humana que hi ha entre dues persones de dues classes socials diferents que s'interpel·len i intercanvien les seves visions", diu González. Això fa que l'obra sigui molt propera: "El públic se sentirà identificat", considera Babou, "perquè pot bascular entre dos personatges molt diferents". Babou representa un aristòcrata que viu en una mansió... González, "un civil mitjà, que no destaca en res", en paraules de Fortuny. "'Per què hauries de tenir ganes de matar-te, si ho tens tot a la vida?', pensa el meu personatge", diu Llorenç González.

És evident que les raons que els condueixen al mateix pont són ben diferents. I és evident que els dos es troben en un moment molt desesperat. "Doncs aquests dos homes que es troben en aquest precís moment de les seves vides desperten empatia en l'espectador", diu Tola. "Aquesta situació desesperada pot crear una esperança i un vincle que capgiri la situació. I això és absolutament commovedor".

"Parla de matar-se, però et fa venir ganes de viure", conclou la directora.