El viatge del patinet: de pla per a dies sense onades a esport olímpic

Eren els anys 40 quan un noi enginyós va posar les primeres rodes a un tros de fusta per lliscar pels carrers. Fins i tot algun de més vivaç va provar d’afegir-hi una caixa de fruites per aconseguir un manillar. Van ser els primers patinets i monopatins, artefactes rudimentaris inventats per divertir-se. Uns anys més tard, els surfistes de Califòrnia van establir l’origen del que avui és conegut com skateboard. El van idear com a alternativa als dies sense onades, segons relata l’exposició Fusta i rodes, visitable fins el 26 de febrer a Casa Seat, a Barcelona.

La mostra inclou unes 250 peces, la majoria patinets i monopatins de diferents èpoques, de la col·lecció privada de Sören Manzoni. Apassionat d’aquest món, guarda en una nau del Poblenou un abundant arsenal de patinets i altres objectes relacionats amb la cultura de l’skate, amb l’objectiu d’obrir al centre de Barcelona el primer museu del monopatíd’Espanya.

Chechu Martínez, director de la mostra, creu que tindria tot el sentit perquè Barcelona està considerada com a capital internacional de l’skateboard. En aquesta ciutat es van celebrar els primers X Games, campionats dedicats als esports urbans i extrems, fora dels Estats Units, i és apreciada pel clima, la seva arquitectura urbana i la permissivitat que hi ha per patinar a l’espai públic.

Després d’aquells primers patinets fets a mà a finals dels cinquanta, va arribar la primera empresa, Roller Derby, que va començar a fabricar-los en sèrie, constata l’exposició. Però l’espurna de la popularitat va prendre gràcies a les rodes de poliuretà, un material més lleuger i que s’adheria millor a l’asfalt, en millorava la tracció i l’agafament i permetia fer tota mena de trucs i piruetes.

Això va impulsar la revolució que va venir als setanta amb l’auge del monopatí de carrer i els primers parcs específics per patinar amb rampes com la coneguda half pipe. El 1976 es van construir els primers skateparks a Califòrnia i no van tardar a arribar aquí. Només tres anys després, a Arenys de Munt (Maresme) es va construir el primer parc d’Espanya. Un lloc que congregava patinadors de totes parts per practicar amb les seves taules fins que es va tancar el 1984, i es va reobrir el 2012.

Als vuitanta, la seva popularitat es va disparar convertit en una cultura urbana, amb productes relacionats com les vambes Vans, marca icònica de l’skate, que es practicava sempre amb un radiocasset al costat, com es pot veure en l’exposició, que compta amb diversos exemplars de pel·lícules com Al límit de l’abisme, on participava el conegut patinador Tony Hawk, que ho van certificar.

Després d’una dècada dels noranta més relegat a l’underground, l’skate torna a gaudir de gran popularitat i s’ha convertit en un esport olímpic des dels Jocs Olímpics de Tòquio el 2020. No sense polèmica, explica Chechu Martínez, ja que part dels seus aficionats preferirien que continués sent cultura de carrer.