La metròpoli de Barcelona aposta pel Sol

Omplir els terrats d’edificis públics amb plaques solars, instal·lar-hi marquesines sostenibles per generar energia i estendre els aparcaments solars i fotolineres bidireccionals, entre d’altres, és una prioritat per a la Barcelona verda i metropolitana. La transició energètica és un dels principals compromisos de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en aquesta dècada, en què vol que hi juguin un paper essencial les escoles, prioritàries per a la transició energètica i planters de les futures generacions que afrontaran el ja present repte climàtic.

L’AMB es prepara per liderar la transició a l’energia verda als 36 municipis, 636 km² i 3,2 milions de persones que la conformen. Des del 2019 fins al 2023, preveu implementar fins a 22 megawatts amb 215 instal·lacions fotovoltaiques en un temps rècord amb una inversió prevista, almenys, de 26 milions d’euros ja pressuposats: la més alta d’una Administració local a Espanya. “Els plans d’inversió per fomentar l’energia solar i fer edificis sense emissions estan situant l’AMB com a líder en la transició energètica, la protecció del medi ambient, la biodiversitat i la salut humana i del planeta”, explica Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB. “La Barcelona metropolitana és un territori molt dens per posar instal·lacions a terra. Hem fet un esforç als terrats”, sintetitza Gil Lladó, responsable dels projectes i polítiques energètiques de l’AMB.

“La posada en marxa de les instal·lacions previstes suposarà un estalvi de 5.878 tones de CO₂, l’equivalent a plantar anualment 293.000 arbres, a fer 1.200 voltes al món en un vehicle tèrmic o al consum anual de 9.000 habitatges”, explica Gil Lladó. Amb aquesta inversió, l’AMB demostra el seu compromís amb la reducció d’emissions de gasos hivernacle i la seva aposta per una sortida sostenible de la crisi causada per la pandèmia de la covid-19.

De les 215 instal·lacions solars previstes el 2023, 104 es construiran gràcies al programa de col·laboració FEDER 2019-2023; 91 amb el Pla de Sostenibilitat Ambiental per als municipis de l’AMB 2021-2023, 10 amb el Pla Quinquennal d’Inversions ETAPs; 9 amb el pla Reposició i millora EDARRs (ACA), i 1 amb la Planta Selectiva de Molins de Rei. Segons la seva superfície, per al 2023, un total de 142 d’instal·lacions estaran instal·lades en cobertes d’edificis, 40 seran estacions de càrrega fotolineres, 5 aparcaments solars, 3 biosolars i 2 seran equips de càrrega bidireccionals.

“Es prioritzaran especialment les escoles, la qual cosa també suposarà un valor pedagògic, ja que els alumnes podran seguir a través de pantalles quanta energia es genera depenent del dia. Les experiències als centres que l’han aplicat estan sent molt positives”, explica Eloi Badia. Del total de 142 instal·lacions previstes en cobertes d’edificis, gairebé un 60% (un total de 82) seran a escoles i 20, a centres esportius. La resta (40) es repartiran entre altres edificis públics, com biblioteques, centres sociosanitaris i edificis consistorials. Una experiència que ja funciona és la del centre sociosanitari del Carme, a Badalona, que des del 2019 ja es proveeix amb energia renovable gràcies a la coberta fotovoltaica instal·lada per l’AMB. La instal·lació, amb una vida mínima de 30 anys, genera 130.000 kWh a l’any, l’equivalent al 15% del consum total de l’edifici.

Altres de les instal·lacions que han demostrat la seva enorme capacitat per generar energia fotovoltaica de manera molt eficient són els edificis que conformen les plantes de sanejament d’aigua. Des de fa anys les plantes de tractament d’aigües i de residus autoprodueixen part de l’energia que necessiten per funcionar aprofitant els seus propis processos. Així que s’evita importar de fora del territori. “Aquestes instal·lacions són molt importants per a la generació d’energia renovable. Amb l’ús de plaques es pot cobrir fins a un 90% de l’energia que la planta necessita per funcionar”, diu Ana Romero.

Des de l’aprovació del primer pla de sostenibilitat de l’AMB, que va finalitzar el 2020, i la posterior aprovació del Pla Clima i Energia 2030 (PMEC), l’Administració metropolitana ha posat les bases de la seva estratègia en matèria energètica amb la mirada posada al final d’aquesta dècada. L’horitzó és arribar a la neutralitat de carboni, i impulsar l’eficiència i l’estalvi energètic. Les accions consoliden, així mateix, el compromís amb les directives que fixa la Unió Europea en reducció de les emissions de CO₂ un 40% el 2030. Si s’estableix l’any 2005 com a base de mesura, en la qual les emissions van arribar a les 16.374.293 tones, l’objectiu de cara al 2030 és que la xifra disminueixi a 9.824.575 tones.

El projecte per omplir l’àrea metropolitana de plaques solars s’emmarca en el Conveni Feder que la Generalitat de Catalunya i l’AMB van firmar l’any 2017 per a la gestió de projectes metropolitans dins del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació Feder Catalunya 2014-2020 per a àmbits com les ‘smart cities’, la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica i la recuperació i el foment del patrimoni natural, industrial i cultural.

Recarregar la bateria del cotxe mentre treballes

Aparcar amb cotxe elèctric en una estació de tren, agafar el ferrocarril per anar a treballar al centre de la ciutat i que al tornar el teu vehicle ja estigui totalment recarregat és ja una realitat a la Barcelona metropolitana. El 15 de febrer del 2019, l’AMB va instal·lar la primera fotolinera laboral al municipi de Molins de Rei. Aquest tipus d’instal·lació consisteix a convertir l’energia solar en elèctrica mitjançant plaques fotovoltaiques col·locades com una pèrgola. En aquest municipi, la pionera instal·lació a Espanya es va portar a terme a l’aparcament del poliesportiu municipal i es va inaugurar amb un component d’última regeneració: un equip de recàrrega bidireccional o V2G, que permet l’emmagatzematge de l’energia solar mitjançant bateries elèctriques o fixes a les cases. Si bé una bateria de cotxe elèctric és capaç d’emmagatzemar entre 22 i 100 kWh, segons el model, el consum mitjà d’una casa consumeix de mitjana 9,6 kWh diaris. En un mes, la fotolinera bidireccional va poder estalviar fins a 140 kg d’emissions de CO₂ a l’atmosfera.

Així, es pot disposar d’energia en moments que per motius meteorològics hi hagi escassetat. També permet que l’energia segueixi el camí contrari: s’injecta a la xarxa que provingui de la bateria d’un vehicle elèctric que estigui connectat. Així que se’n beneficia també el poliesportiu municipal, ja sigui perquè els vehicles endollats ja estan carregats o perquè no n’hi ha cap de connectat en aquell moment. És la reconversió del consum: el ciutadà passa de ser un consumidor passiu a un agent actiu en el sistema energètic del seu territori. Així, pot fins i tot decidir si l’electricitat acumulada al seu vehicle es pot utilitzar la subministrar energia o algun edifici, utilitzar-la per circular ell, o vendre-la al sistema elèctric.

I no només això. La fotolinera de Molins de Rei està ideada per recarregar bateries coincidint amb la jornada laboral i serveix com a enllaç per a l’estació de tren. Com que es troba a cinc minuts de l’estació de Rodalies, també incentiva l’ús del transport públic en els desplaçaments diaris. Els ciutadans deixen el cotxe per recarregar-lo i utilitzen de passada el transport públic. Funciona com a aparcament d’enllaç o Park&Ride. “S’ha notat un augment molt important del seu ús”, explica Ana Romero. La majoria de fotolineres ja s’instal·len amb aquesta idea de servei Park&Ride. En són exemples les d’Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i les de Gavà/Viladecans. En total, hi ha actualment 22 fotolineres a l’àrea metropolitana i per al 2023, la xarxa d’aquestes pioneres instal·lacions s’estendrà amb 40 fotolineres, 5 aparcaments solars i 2 equips de càrrega bidireccionals.