L’AMB accelera la transformació cap a la mobilitat sostenible

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsa enèrgicament la transformació de la mobilitat a les ciutats per reduir les emissions generades pel transport, que representen el 80% de la contaminació, segons detalla el cap de secció de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Marc Iglesias. Amb l’objectiu de millorar la salut dels veïns de la metròpoli, l’entitat supramunicipal i els ajuntaments aspiren a 230 milions d’euros dels fons europeus Next Generation. Els ajuts poden finançar fins al 90% de diverses actuacions, incloses en les quatre línies d’intervenció que marca el Govern central: implantar zones de baixes emissions (ZBE), incrementar els vehicles elèctrics en el transport públic, impulsar l’ús de la bicicleta i digitalitzar els serveis de mobilitat.

Un dels grans eixos del nou canvi d’hàbits en els desplaçaments de la metròpoli és la creació de sis noves zones de baixes emissions a Viladecans, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. El vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Antoni Poveda, exposa que “les polítiques de mobilitat sostenible desenvolupades en els últims anys —encapçalades pel model de ZBE Rondes BCN– posiciona l’AMB i els seus municipis a l’avantguarda de tot l’Estat. Amb els fons europeus, a través del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), l’AMB pretén ajudar els ajuntaments a complir amb la Llei de Canvi Climàtic, que obliga els municipis de més de 50.000 habitants a tenir zones de circulació que vetin els vehicles més contaminants, explica Iglesias.

L’AMB, en concret, aspira a aconseguir 40 milions dels Next Generation per a 19 actuacions. La que compta amb més pressupost és l’ampliació del nombre d’autobusos elèctrics (19,5 milions per a la flota metropolitana i 5,7 per a la de TMB). Actualment 50 vehicles són elèctrics o híbrids (un 30% del total) i l’AMB espera adquirir-ne 162 més amb l’ajuda dels fons de recuperació de la crisi del coronavirus. L’objectiu és arribar al 90% del total de vehicles el 2024 i anar acostant-se a un model de zero emissions. Per millorar l’experiència d’ús del transport públic —encara a un 70% de la seva ocupació abans de la pandèmia— l’AMB ha instal·lat plataformes d’accés en 100 parades de bus i té la previsió de col·locar-ne 70 més. Aquest tipus d’infraestructura alinea la vorera amb les portes de l’autobús i millora l’accés a la parada, especialment de les persones amb diversitat funcional.

Dues grans partides de l’AMB estaran destinades a la millora dels serveis d’informació del transport públic. En cas de confirmar-se els fons Next Generation, serviran per finançar 11,16 MEUR dels 12,4 pressupostats per crear un nou sistema de comunicació amb els viatgers d’autobusos. La partida del projecte inclou també una actualització del sistema de videovigilància i el recompte automàtic d’usuaris del servei de TMB. Amb 5,7 milions s’abordarà la modernització del sistema d’informació del metro, que proporcionarà noves dades, com l’ocupació dels combois.

Projectes amb fons Next Generation

El foment de l’ús de la bicicleta és un altre dels grans eixos en què l’AMB treballa des de fa anys. El 2022 s’activarà el nou sistema de bicicleta pública metropolitana, que substituirà l’actual sistema e-Bicibox. “Tindrem un servei com el Bicing [el sistema públic de lloguer de la capital catalana] a la part de dalt i la de baix de Barcelona. En el futur el repte serà fer convergir aquests dos serveis”, explica el responsable de projectes de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Rossend Bosch. L’ampliació del bicisharing metropolità té assignats 7,9 milions, dels quals el 90% es podrien assumir a través dels Next Generation. Aquest servei s’uneix al de Bicibox, present en 19 municipis per aparcar bicicletes particulars: en boxs ubicats a la via pública i també en alguns locals dels consistoris. El sistema d’aparcament és gratuït per incentivar l’ús de la bicicleta davant altres mitjans contaminants, com el cotxe i la moto de combustió. Té un pressupost de 0,9 MEUR per a la seva ampliació.

Una altra línia d’inversió de l’AMB és la de continuar fent créixer Bicivia, la xarxa de carrils bici que uneix els municipis de l’àrea metropolitana, amb un pressupost de 9,3 milions. La xarxa suma actualment 551 quilòmetres en carrils (va néixer amb 521 km) per connectar els 36 municipis de l’àrea metropolitana. 270 quilòmetres corresponen a la xarxa bàsica (59% d’executats) i 280, a la secundària (38% d’executats). La responsable de gestió del projecte Bicivia, Montse Cabo, descriu el sistema de circulació “per als desplaçaments de mobilitat obligada, no de lleure, ràpids i sense interrupcions”. A l’eix que uneix Esplugues de Llobregat amb Barcelona hi poden arribar a circular 3.500 persones un sol dia. La línia 7 de Bicivia uneix Castelldefels amb Barcelona i la 4 connecta les Drassanes (Barcelona) en línia horitzontal fins a Molins de Rei. En un futur arribarà fins a Castellbisbal.

L’ús eficient del transport públic passa també per la seva digitalització, en la recerca d’una millora de la informació i la facilitació de l’accés. És per això que el quart eix de l’AMB està centrat a impulsar eines de planificació de viatges (per exemple, aplicacions per a mòbils) i en la millora de la informació del transport. Un altre exemple és l’optimització dels processos de gestió de bitllets i pagament del transport urbà. Una altra línia d’aquesta branca de treball és facilitar l’accés al transport a persones amb mobilitat reduïda o qualsevol tipus de discapacitat o necessitats especials. Un exemple de digitalització és la implantació de l’app Spro a les zones de càrrega i descàrrega, algunes de les quals estan destinades a professionals sota la distinció de places de Distribució Urbana de Mercaderies (DUM). L’aplicació permet prescindir de tiquets d’estacionament en paper i conèixer més a fons com es mouen les mercaderies per les zones metropolitanes.

Formes més verdes per al vehicle privat

Reduir l’ús del vehicle particular és un dels objectius per transitar cap a una mobilitat més sostenible. Una de les maneres d’incentivar l’ús del transport públic és la intermodalitat en què treballa l’AMB: combinar diversos mitjans de transport per arribar a un destí. En els últims anys l’administració supramunicipal i els ajuntaments han habilitat, en sis municipis, 450 places d’aparcament gratuïtes per a ciutadans que utilitzin el cotxe per a acostar-se al transport públic. El sistema, anomenat Park & Ride (Aparca i Viatja), requereix que després de deixar el cotxe, els usuaris validin la matrícula del vehicle abans d’agafar el metro, com passa, per exemple, a l’intercanviador de metro de Cornellà Centre. Allà, on arriba també el Bus Metropolità, Rodalies i el tramvia hi ha un Park & Ride de 40 places.

El cap el servei de Planificació del Transport Públic, Guillem Alsina, avança que al desembre l’AMB vol pintar 150 places més a l’estació de tren de Viladecans. “L’objectiu de mandat és arribar a les 1.500 places, amb la firma de convenis amb ajuntaments”, explica Alsina, que concreta que el projecte sempre transforma places ja existents en Park & Ride, per la qual cosa no s’han ocupat nous solars. El sistema tampoc no requereix vigilància ni una gestió de l’aforament presencial, ja que funciona íntegrament amb una app. Alsina afegeix que l’últim conveni ha estat amb una entitat privada, el centre comercial de Cornellà de Llobregat Splau, que ha cedit un centenar de places al projecte. Actualment el servei compta amb 6.000 persones registrades i amb nivells alts d’ocupació.

Fomentar l’ús i la compra de vehicles elèctrics és el que busca la xarxa de punts de recàrrega de l’AMB. Actualment compta amb 10 punts de recàrrega ràpida (es pot carregar el turisme en 30 minuts) a Gavà, el Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Pallejà, Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès, Montcada i Reixac i Badalona. Bosch apunta que la demanda d’aquest servei està creixent i que ja presenta “alguns problemes de congestió”, en un servei que en el futur s’ubicarà en espais com les actuals gasolineres. La intenció de l’AMB és ampliar a 50 aquests punts, amb una millor tecnologia que permeti recarregar més d’un vehicle alhora.