Miquel Montoro, ‘youtuber’ amb 15 anys: “He pensat més d’una vegada a deixar-ho. Per moments no gaudeixes de la vida”

N’hi ha prou amb una simple recerca a Google per veure fins a quin punt ja és viral el seu nom: Qui és Miquel Montoro, l’adolescent de Mallorca famós pel seu “hòstia, pilotes”?; El ‘youtuber’ mallorquí que aconsegueix que Broncano compleixi les seves promeses; Montoro contra el ‘bullying’: “Per què han de riure de tu per ser diferent?”, són alguns dels titulars, entre més de mig milió de resultats, que surten al cercador.

N’hi ha més: una autobiografia ja publicada (Uep! Mis aventuras en el campo); un paper en una pel·lícula (Incestum, d’Héctor Escandell), i, sobretot, gairebé un milió de seguidors i subscriptors entre Instagram i el seu canal de YouTube. Una xifra sis dígits més elevada que la població de Sant Llorenç des Cardassar, el petit poble mallorquí des d’on penja els vídeos sobre la vida al camp que l’han convertit en un nen influencer. Va començar amb només 11 anys, ara en té 15. Està en plena adolescència.

En l’última campanya en què ha participat de la Lliga ACB: Actuem contra el ‘bullying’, Miquel Montoro (Mallorca, 15 anys) explica la seva experiència d’assetjament escolar que va patir a Primària pel seu aspecte físic. “Jo crec que les escoles avui dia podrien millorar més en aquest aspecte”, explica des de casa seva a aquest diari al costat de la seva mare, la Sandra, que també participa en alguns dels vídeos i coordina la seva agenda, els seus actes i les seves xarxes socials, junt amb un representant contractat per la família.

“És realment dur [l’assetjament escolar]. Jo el vaig patir durant quatre anys i hi ha un moment en què tu t’arribes a sentir culpable. Quan realment és l’altre, el que abusa, el que ho és”, diu l’adolescent sobre un dels problemes en què posa èmfasi en el vídeo de l’ACB: quan qui pateix l’assetjament escolar ha d’abandonar l’escola per fugir d’aquest ambient i els que abusen, s’hi queden. “A mi no em va passar aquest extrem, però sé que en altres casos sí. No és just”, afegeix.

Sobre l’assetjament, Montoro també parla sobre els anomenats haters (odiadors, moltes vegades en l’anonimat, a les xarxes socials). “No s’ha de donar importància als comentaris dolents. Sempre hi ha el típic que ho fa. A tot el món hi deu haver algú a qui no li agrada la seva feina. El simple fet de ser famós et perjudica, perquè després la gent et critica. A qui cal escoltar és la gent que et dona consells”, diu. La seva mare hi intervé per afegir: “Tot i això, ell és dels youtubers que menys haters té. Potser de cada 100 seguidors, només n’hi ha un”. Només a Instagram, Montoro acumula 580.000 seguidors.

“Amb el temps, en vas aprenent”, explica l’adolescent sobre bregar amb mals comentaris a la xarxa i el preu de les crítiques que, explica, cal pagar quan et converteixes en un personatge públic. Fins i tot quan ets un nen.

Sobre la fama en la infantesa, i recordant els quatre anys intensos que ha viscut des que es va fer viral a la televisió i a internet amb tot just 11 anys per un vídeo sobre com menjar taronges (només aquest acumula la barbaritat de 3 milions de visites), el youtuber admet: “Costa assimilar anar pel carrer i que et parin”. A la pregunta de si en algun moment ha volgut deixar de ser conegut, Montoro respon: “Sí. Arriba un punt que dius: ‘Aquí hi ha massa gent’”, se sincera. En aquest sentit, Montoro recorda una mala experiència que va viure en una fira de camp a Saragossa, en la qual estava convidat. “La gent m’envoltava, em volien veure. Pujaven damunt els tractors per veure’m. Un d’ells anava borratxo i em volia aixecar per fer-se una foto. Em vaig atabalar”, recorda. Llavors, només tenia 13 anys. Montoro afegeix: “Però després ho penses en fred i veus les coses bones que has viscut gràcies a això”.

—I no has pensat alguna vegada a parar, a deixar-ho tot?

—Sí, més d’una vegada. Arriba un moment que dius: ‘No estic gaudint de la meva vida’. Ho he pensat moltes vegades. Hi ha setmanes que surts de classe i cal fer una entrevista [amb els mitjans]. I llavors dius: ‘Ei, que jo també vull viure’. Després de passar tot el matí estudiant i després a la tarda haver d’estar entre càmeres i tal... No, no. I allà arribes a dir: ‘No gaudeixo d’això’. Ho deixem una setmana, sense res. I ja està. Vas fent.

El youtuber assegura que ell no es fixa en el nombre de visualitzacions dels seus continguts i que fins i tot no sap quin és l’últim vídeo que està penjat. Moltes vegades no els puja ell. Entre les seves publicacions, hi ha publicitat per a grans companyies, com Orange i Uber Eats.

Amb tot, malgrat viure experiències dolentes com a la fira del camp de Saragossa, i reconèixer que per moments ha desitjat no ser popular, l’adolescent assegura que la seva activitat li ha portat coses molt bones: “Després ho penses en fred, et deixes assessorar per la teva família i t’ajuda a veure les coses bones per seguir. He pogut fer coses impensables i [he tingut] bones experiències que no haurien estat possibles”, diu el menor, que entre les seves millors vivències esmenta haver pogut conèixer gent molt sàvia i reconeguda del sector granger, la seva passió. Amb els seus vídeos, Montoro diu que pretén “mostrar com es fa el producte de proximitat i estimar-lo més”. “Avui dia no l’estimem. Si es veu el que hi ha al darrere, la gent l’estimarà més”, afegeix.

Montoro diu que s’ha fet a la idea que això de ser youtuber algun dia s’acabarà. “Això ho tinc assumit”. Encara que ell directament no se sent identificat amb aquest terme: “Jo soc pagès” sentència. Té pressa per acabar l’entrevista, una de les seves gosses acaba de parir una llorigada fa poques hores i està il·lusionat, com qualsevol altre nano de la seva edat.