Per a joves del XXI

Els estels, del canadenc Jacques Goldstyn, llibre àlbum familiar, i Àunia, del català Ivan Vera, novel·la històrica per a joves, acaben de rebre el premi Llibreter.

Àunia és la primera obra juvenil que publica Akiara Books i té un origen ben curiós. Ivan Vera (Badalona, 1998), establert a Banyoles, va començar a escriure’n els primers capítols als 16 anys, com a treball de batxillerat. Ara, set anys després, apareix publicada, tot narrant les vicissituds d’una noia que viu en els temps dels ibers, cap al 200 aC, i per a la qual “no hi havia res més important que la llibertat i no comprenia com les altres noies del poblat podien viure sense altra cosa que teixir i aspirar a ser mares...”.

Àunia és un personatge literari amb una personalitat, força i determinació enormes. Les seves vicissituds (trencar amb la família, allistar-se a l’exèrcit, lluitar per la supervivència, la descoberta de l’amistat, l’amor, la mort...) són diverses, mentre va fent tombs d’un espai a un altre, d’una tribu a una altra, d’una cultura a una altra, en un espai geogràfic que avui seria l’Empordà, tot emportant-se el lector pel davant.

Àunia és una primera novel·la lloable, ben estructurada i amb un ritme i una coherència que es manté. Conté mostres d’una mà destra per a l’escriptura, que promet obres de gran qualitat; també s’hi entrelluca un esforç de documentació enorme i un treball d’orfebre per encaixar-la en el conjunt. Aquest aspecte desemboca en una sensació estranya: la de trobar-se davant d’una novel·la amb una notable confecció i cohesió, però també davant d’un treball de recerca excel·lent. En alguns trams, però, la documentació històrica i les notes a peu de pàgina esdevenen excessives i un llast per a la lectura. La novel·la esdevindria més àgil, atractiva i precisa aprimant i desprenent-se una mica de la quantitat de referències i descripcions del context social i històric, indispensables en un treball acadèmic, però prescindibles en el desenvolupament d’una novel·la.

Els estels arriba de la mà experta de Goldstyn (Quebec, 1958), autor que, amb la traducció de les seves obres, s’està dibuixant un lloc privilegiat en el panorama editorial català: des d’El meu gran arbre, finalista al premi Atrapallibres, fins a Fer mitja i aquest Els estels, tot passant per Azadah i Cartes per a la llibertat. Abans d’aterrar aquí, Els estels havia guanyat el premi TD de literatura canadenca infantil i juvenil el 2020 i el premi de les Llibreries del Quebec el 2019.

Goldstyn empra la narrativa del còmic, i és un immillorable narrador a través de la imatge, tot arribant a públics d’edats ben diverses i recordant els traços i les narracions d’autors com Sempé. A Els estels explica la relació d’amistat entre dos infants: l’Aisha, de família musulmana, i en Jacob, de família jueva, de la qual es desprenen molts fils temàtics: el pes de la tradició familiar, religiosa i cultural, la lluita per fer realitat els somnis (ambdós són apassionats de l’astronomia i voldrien dedicar-s’hi), l’amistat, l’amor…

Per sobre de tot, a les obres de Goldstyn hi trobem uns personatges amb tocs caricaturescos, fruit segurament dels dibuixos de caire polític que l’autor elabora per a diverses publicacions, i dos pols: un de tendre, transcendent i deliciós, i un altre de còmic i delirant, que es barregen i sovint conformen un maridatge precís, a vegades exquisit, que convida a tornar-hi mantes vegades.

Àunia i Els estels també són dues bones mostres de la literatura que es confecciona per als infants i joves del segle XXI.