Peces de museu que es venen al Mercadona

Imma Bermúdez és una de les dissenyadores espanyoles (Múrcia, 1977) més reconegudes internacionalment, sobretot des que Ikea la va incorporar. De fet, és l'única espanyola entre els seus creatius de referència que creen llums, tasses i la línia de coixins i mantes per a gossos i gats. Ella és l'autora també de FollowMe, un llum transportable (com si fos una cistella) que es pot comprar a la botiga del MoMA de Nova York. Però també de la galleda de fregar i de la línia d'articles de neteja Bob, produïts per a l'empresa Sp. Berner i que es pot comprar al Mercadona, per tres euros. Segons la dissenyadora, són productes “intuïtius, honestos, humils i sense estridències”, uns valors juntament amb “línies clares, fàcil de netejar, sostenible i senzill” que, a més, “innoven en les línies dels articles de la llar, un àmbit amb poques propostes de valor.” Elements que van portar el jurat dels premis Delta de Disseny Industrial a concedir a aquesta humil galleda un Delta de plata als premis Adi que concedeix Foment de les Arts i del Disseny (FAD).

Les galledes i gibrells de plàstic reciclat al 80% de Bermúdez són una de les 400 obres i projectes (dels més de 2.000 que s'han presentat de tot Espanya) que integren la magnífica exposició El millor disseny de l'any que es pot veur al Museu del Disseny de Barcelona (fins al 29 d'agost) en la qual s'exposen els millors treballs en el món del disseny gràfic, el disseny industrial, la comunicació visual, l'arquitectura, l'interiorisme i la creació artística, premiats amb algunes de les modalitats que atorga el FAD.

“Tot el que ens envolta, que no és naturalesa salvatge, està dissenyat”, va recordar Jordi Montaña, president del FAD, en la presentació d'aquesta exposició juntament amb Pilar Vélez, directora del museu, que mostra de manera evident que, malgrat la pandèmia, els projectes aturats, l'austeritat en les inversions i les males condicions per treballar de l'any passat, els dissenyadors, arquitectes i creadors no han deixat de pensar i materialitzar objectes per fer la vida més agradable. “Hi ha bon i mal disseny, i el bo és que el que està exposat aquí”, va reblar Montaña abans de començar la visita pels diferents àmbits mostrant com darrere de cada objecte, com la galleda de fregar de Bermúdez, hi ha una història.

És el cas del sistema d'agrupar llaunes LatCub que ha desenvolupat el grup Alzamora d'Olot per a la cervesera Damm amb un embalatge de cartró altament econòmic, biodegradable, fabricat amb 100% fibres naturals provinents d'arbres gestionats de forma sostenible, cridat a substituir els clàssics plàstics per oferir packs de cerveses i refrescos. “Un sistema que ràpidament ha copiat la competència i que mostra el camí del plàstic als embalatges”, explica Salvi Plaja, president de l'Associació de Disseny Industrial del FAD.

Una trentena de professionals han format part dels jurats en cada un dels sectors. En el disseny gràfic, que inclou la identitat i el branding, és a dir, tot el que es refereix al sector editorial i la direcció d'art, en el qual la imatge comunica per si mateixa, destaquen els treballs dels Hermanos Berenguer, Bendita Gloria, les publicacions d'Elisava, Studio Albert Romagosa i la col·lecció de vuit llibres d'història que ha dissenyat Manuela Mariño per a La voz de Galicia. Quant a la gràfica corporativa, en aquesta edició sobresurten els treballs d'Ingrid Picanyol, que recull set premis en total, com el de la nova identitat i la tipografia del restaurant El Masvell de Masnou, inspirada en la cal·ligrafia de l'arquitecte que va construir Mas Vell, Bonaventura Bassegoda.

Segons Sisón Pujol, presidenta d'ADG-FAD, entre els treballs de dissenys gràfics presentats n'hi ha pocs de les grans agències, que van treballar menys l'any passat, però n’hi ha molts de petits estudis que han sabut trampejar millor la pandèmia. La llista és gran: Bendita Gloria, Studio Albert Romagosa i Affaire, dins del disseny editorial. Repartits per tota l'exposició es veuen uns atractius envasos de pistatxos sense sal, torrats, crus, realitzats per Pensando en Blanco, que també venen ganes de menjar. Són un exemple dels productes seleccionats en la categoria de Publicitat, amb propostes “fresques, subversives i gens encotillades”, destaca el jurat.

A l'exposició es poden veure objectes minúsculs com un filtre nasal per a les persones que fan fúting per ciutats com Barcelona, o enormes, com un impressionant Seat Cupra, una marca que ha estat doblement premiada amb un Delta d'or per la contundent estètica i la funcionalitat d'aquest model i tot l'equip de disseny de la marca (140 persones) per la seva trajectòria. També hi ha bicicletes, motos, cadires, taules, llums, objectes que a gairebé tothom li agradaria que formessin part del seu entorn quotidià. Fins i tot prototips elaborats per impressores 3D, com les fixacions d'una taula de snowboard dissenyada per intel·ligència artificial.

També s'hi exposen plans i fotografies dels treballs finalistes que opten als premis d'arquitectura i interiorisme que es coneixeran el 15 de juliol. Entre les tendències que reuneixen gairebé tots: són treballs realitzats a partir de la transformació d’edificis anteriors, deixant clar que el camí a seguir és l'arquitectura sostenible i arrelada amb l'entorn. Tres dels treballs finalistes tenen, a més, la peculiaritat de ser edificis d'habitatges realitzats en fusta: els habitatges socials de Peris Toral Arquitectes a Cornellà de Llobregat, els pisos socials de Fabra i Coats de Roldan Berengué i el Bloc 6x6 de Girona de Bosch i Candeferro.

Un any complicat en tots aquests camps, però que, com es veu, segueix amb gran força i amb ganes de sorprendre i omplir d'objectes bonics i pràctics la vida de tothom.