La cúpula de la Torre Glòries serà visitable el 2022

Barcelona tindrà el primer trimestre de 2022 un mirador privilegiat que proporcionarà una nova visió de 360 graus de la ciutat. Serà quan s'obrirà al públic la cúpula de vidre i acer situada a 142 metres d'altura de la Torre Glòries, l'edifici de 31 plantes creat per Jean Nouvel i Fermín Vázquez el 2005 a la plaça de les Glòries que Cerdà va concebre com el centre de Barcelona. Però la visita tindrà un altre al·licient: contemplar l'única obra a Espanya de l'artista Tomás Saraceno (Tucumán, 1973): una enorme teranyina suspesa de l'estructura de l'edifici que està creant per a aquest espai i que comptarà amb tots els elements que han donat fama internacional a aquest artista, segons ha pogut saber EL PAÍS de fonts pròximes al projecte.

Els treballs ja han començat a adequar aquest nou espai: s'ha eliminat l'última planta, la 31, creada com les cinc superiors que acullen la cúpula de 32 metres, a base de forjats portejats, augmentant l'espai visitable, a més de prolongar el terra fins a tocar amb la part interior de la façana, fins ara separada, i s'han eliminat les estructures que acollien alguns dels despatxos de els directius d'Aigües de Barcelona (Agbar), l'empresa impulsora de l'edifici, perquè les persones que pugin fins allà només es trobi amb les impressionants vistes i l'obra de Saraceno.

La primera instal·lació del creador argentí a Espanya és un dels elements de la museïtzació de part de l'edifici que duu a terme Mediapro Exhibitions per encàrrec de Merlín Properties, els seus propietaris des de 2017, any en què el va comprar per 142 milions per ubicar-hi oficines. Va ser després que la cadena Hyatt, que el va comprar després que Agbar marxés el 2015, fracassés en el seu intent d'instal·lar un hotel de luxe amb 416 habitacions per la moratòria d'Ada Colau.

A la planta soterrani, al costat de l'auditori amb capacitat per a 350 persones, s'està creant un espai en el qual s'explicarà Barcelona a base de multimèdies, en la línia dels treballs que ha realitzat la filial de Mediapro per a museus com Cosmocaixa o clubs de futbol com l'Athletic de Bilbao, el Reial Madrid i el Barça, però també a Casa Vicens i Oliva Artés del Muhba. La visita a aquest espai que es realitzarà entrant pel carrer Badajoz i acabarà amb la pujada fins a la cúpula per poder veure l'obra de Sarraceno i les vistes de Barcelona.

“Es busca una experiència semblant a la que proporciona la visita de l'Empire State de Nova York”, expliquen les mateixes fonts. A aquest nou espai es pujarà pels dos ascensors instal·lats a l'interior del nucli central de formigó, no pels sis destinats a les persones que treballen a l'edifici, instal·lats a l'interior de la façana.

No ha transcendit el cost dels treballs per museïtzar aquests espais, que s'haurà de sumar als 15 milions que Merlin Properties ha invertit per condicionar aquesta icona de Barcelona des de la seva inauguració amb forma de bala i pell de colors canviants en un edifici per acollir diferents empreses d'oficines. Entre elles: Competencia Call Center de Facebook, Sisvel, Oracle i Beazley, a més de Loom, un coworking de Merlin que ocupa tres plantes senceres de l'edifici.

Les obres de Saraceno sempre tenen a veure amb la naturalesa i la relació de l'home amb la Terra, sobretot amb el món i el treball col·lectiu de les aranyes. De fet, al seu estudi de Berlín té una planta sencera per a elles, on no paren de crear teranyines que inspiren l'artista. Els seus treballs s'han pogut veure en totes les grans fires d'art, com la Biennal de Venècia i Art Basel i en museus com el Metropolitan de Nova York, on ha presentat enormes xarxes suspeses en el buit per les quals, fins i tot, es pot caminar o ajeure’s, unes accions condicionades pel moviment de la resta de persones per mostrar que l'home s'integra en un tot on les interaccions són contínues.

També són freqüents l'ús de cossos planetaris: enormes boles que floten en l'aire atrapades per xarxes que contenen plantes o reflecteixen l'entorn. Com Thermodynamic Constellations, un conjunt de tres brillants globus platejats instal·lats el 2020 en un pati del palau Strozzi de Florència, que donen noves lectures a l'edifici renaixentista.

Saraceno col·labora amb el MIT i la NASA en el desenvolupament de noves energies i el final de l'ús dels combustibles fòssils. Ha desenvolupat “escultures solars” dissenyades per al seu projecte Aeroceno, que va presentar al CCCB de Barcelona el 2018 dins de l'exposició Després de la fi del món.