ADLAN i l’elit catalana

“ADLAN us interessa”, es llegeix al programa manifest dels Amics de l'Art Nou, “si manteniu l'esperit lliure damunt els dogmes i valors entesos (…) si voleu salvar el que hi ha de vivent dintre el nou i el que hi ha de sincer dintre l'extravagant”. Aquesta associació cultural, que va existir a Barcelona entre el 1932 i el 1936, impulsada per Joan Prats, Joaquim Gomis, Josep Lluís Sert i Carles Sindreu, va aglutinar un nombrós grup d'intel·lectuals i de persones de la mitjana i sobretot alta burgesia catalanes. No de la petita burgesia, com diu la cartel·la de l'exposició de la Fundació Miró i es repeteix al catàleg. Ni José María Roviralta, ni les germanes Godó, ni Isabel Llorach, ni Rosalía Rivière, ni Joaquim Gomis eren precisament de la petita burgesia. El que sí que és interessant és veure la llista completa de membres que es publica, en què juntament amb el poeta J.V. Foix, els crítics Sebastià Gasch i Magí Cassanyes, Lluís Montanyà o el músic Robert Gerhard, veiem aparèixer molts arquitectes del GATCPAC (Rodríguez Arias, Antoni Bonet) i metges, advocats, empresaris, fotògrafs, la cantant Conchita Badía, el ballarí Magriñá, el jove arquitecte Pepe Pratmarsó i les esposes de Ventura Gassol i del químic Fernando Rubió i Tudurí, entre d'altres.

ADLAN era un grup elitista –“de coratjosa modernitat i al mateix temps de discreció senyorívola”, en paraules del poeta J.V. Foix– que es va dedicar a defensar i promocionar l'art d'avantguarda. Joan Miró els mostrava en primícia les seves obres recents, Calder hi va portar el seu famós Circ, Picasso va exposar a la Sala Esteve el 1936, es va exhibir l'obra de Hans Arp i de Man Ray, es va organitzar l'exposició Logicofobista (amb Leandre Cristòfol, Maruja Mallo, Àngel Ferrant i Esteban Francés, entre d'altres), i la dels tres joves escultors Jaume Sans, Eudald Serra i Ramon Marinel·lo. ADLAN reivindicava activitats llavors molt modernes, com el jazz, el flamenc, l'art popular i artesà, l'art infantil, l'art primitiu i la fotografia. Les mostres eren per rigorosa invitació, es demanava als assistents que hi anessin vestits d'etiqueta, i les activitats tenien lloc en cases privades (la de Josep Lluís Sert al carrer Muntaner, la de Carles Maristany), o bé a la galeria Syra, a la joieria Roca, i a la seu del grup al passeig de Gràcia, 99, que compartien amb el GATCPAC. Miró era un gran entusiasta d'aquesta modalitat privada, en el seu gust per fer el que ell anomenava “ofensives” per crear expectació. Això no es contradeia amb el desig del grup de tenir repercussió pública als diaris i revistes especialitzades del moment (D'Ací i d'Allà, Mirador). Fins i tot volien editar una revista pròpia, Síntesi, que no va prosperar, i organitzar una Olimpíada Internacional d'Artistes Creadors el 1936, malauradament avortada pels esdeveniments polítics. En aquesta exposició es fa molta èmfasi en Miró, soci d'honor del grup, intermediari, d'alguna manera, entre l'art català i l'internacional, i es presenten algunes de les seves obres al costat de nombrosos documents, la majoria provinents de l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

El catàleg analitza detalladament el projecte de l'Olimpíada Cultural frustrada i la figura d'Adelita Lobo, secretària i tresorera d'ADLAN, dona moderna (divorciada i mare soltera) que havia estudiat mecanografia, comptabilitat i idiomes a l'Institut de la Dona dirigit per Francesca Bonnemaison. Sí, era moderna i simpàtica, però no hem d'oblidar que el màxim a què podien aspirar llavors les dones era a ser secretàries d'una organització o club, tret que fos alguna cosa específicament femenina.

Els comissaris podrien haver recuperat també una mica més la figura de les Sokolova, que Josep Miquel García va estudiar. El més interessant és que gràcies un document mostrat en aquesta exposició García va descobrir que es tractava de dues germanes, ja que totes dues vivien al mateix pis del carrer República Argentina: Nàdia Sokolova, poeta d'origen rus, protegida de Carles Sindreu, i “bellíssima” segons una crònica de Tomàs Garcés, i Vàlia Sokolova, cantant i pintora, que va exposar a la joieria Roca i a la mostra Logicofobista.

Finalment, podríem recordar que el 1970 el Col·legi d'Arquitectes va organitzar una magnífica mostra d'ADLAN, comissariada per Pepe Corredor Matheos i amb un muntatge a càrrec d'Albert Ràfols-Casamada i alumnes d'EINA (entre els quals, el no prou recordat Xavier Olivé). Un gran collage ocupava gairebé tot el vestíbul amb fotos dels fundadors d'ADLAN i actors i cantants de l'època; l'espectador havia de baixar per unes escales flanquejades per imatges de rosses de Hollywood; el cartell mostrava els colors de la República; les activitats complementàries van ser espectaculars. Aquest costat hedonista i creatiu –els dos vessants d'ADLAN– està totalment absent de l'exposició de la Fundació Miró.