L’aire contaminat, a examen a la Biennal d’Arquitectura de Venècia

El dia mundial del reciclatge, l'Institut Ramon Llull ha presentat el pavelló català de la Biennal d'Arquitectura de Venècia, que, amb un any de retard, obrirà les portes als professionals dijous i al públic, dissabte, fins al 21 de novembre a la ciutat italiana. Air, ària, aire, la proposta de l'arquitecta Olga Subirós, és una de les més ecològiques i reivindicatives d'una biennal que posa especial èmfasi en la crisi mediambiental motivada per la contaminació atmosfèrica.

Però si el tema general és Com viurem junts?, Subirós va un pas més enllà i es pregunta Com sobreviurem junts? El projecte se centra en la contaminació a peu de carrer, la que es respira cada dia i que, segons les últimes dades, es cobra set milions de vides a l'any, 2.100 a la ciutat de Barcelona. “No volem només visibilitzar aquelles partícules invisibles que emmagatzemem als nostres pulmons, sinó fer visible l'inadmissible, un crim contra la humanitat”, assegura Subirós, que destaca avanços tan significatius com que un home va obtenir l'estatus de refugiat a França a causa de la contaminació de Bangladesh o que un forense anglès va dictaminar, per primera vegada a la història, la mort d'una nena a causa de la contaminació que havia respirat.

“La biennal és una oportunitat per investigar i el resultat d'aquest procés de diagnosi són noves evidències cartogràfiques que ens permeten reclamar un nou model de ciutat i pressionar perquè hi hagi consens polític en aquests temes”, continua la comissària, que, per visualitzar aquesta ingent massa de dades, ha col·laborat amb l'estudi 300.000 km/s, dirigit per Mar Santamaría i Pablo Martínez, especialitzat en anàlisi de dades massives, per orientar els arquitectes en el disseny de ciutats més sostenibles, saludables i igualitàries.

L'última capa del projecte és l'aproximació artística, una mena d'immersió sensorial amplificada per 60 altaveus que retransmeten a l'espai expositiu una ària composta i interpretada per Maria Arnal i John Talabot.

Coneguda pels seus muntatges d'exposicions, Subirós ha dissenyat un espai que evoca de manera abstracta els canons urbans, aquells carrers on la contaminació es queda atrapada i roman oculta, maligna i estable. Recorrent-lo el públic veurà els discos atrapapartícules. Com el de Barcelona, totalment negre, tirant a cafè quan arriba sorra del Sàhara. Però ni tan sols el disc obtingut als Pirineus és blanc. “L'home ha colonitzat tot l'aire”, assegura Subirós. Flanquegen un passadís central, per on els visitants han de passejar, tres projeccions sobre la situació de Barcelona i tres més sobre les ciutats més contaminades d'Europa.

Ha passat un any des de la presentació del web del projecte, que s'ha anat modificant, així com els textos del monogràfic de Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, que a partir d'aquesta edició s'encarregarà de la difusió científica del pavelló.

“La covid ens ha permès comparar la qualitat de l'aire abans i durant el confinament, establir relacions entre la incidència del virus i les zones més contaminades i pobres. Les epidèmies sempre han estat una oportunitat per accelerar mesures de planificació urbana destinades a millorar la salut de la gent. Tenim dret a un aire net”, conclou Subirós.