Buenafuente: austera autobiografia

"A veure per on surfegem”, es pregunta Andreu Buenafuente al cap de poc d’encetar el primer capítol d’El Terrat: Los primeros 30. Una pregunta definidora del tarannà d’aquesta sèrie, de la qual hem vist tres del cinc capítols anunciats a Filmin.

D’entrada, sobta veure l’austeritat absoluta d’aquesta producció. Buenafuente i el seu amic, el cineasta Frankie de Leonardis, s’estan asseguts a la taula d’un magatzem i Buenafuente li va explicant, bàsicament, la seva peripècia professional. No és una entrevista. El paper de Leonardis, si més no als tres capítols que hem vist, es limita a aclarir l’ordre cronològic quan sembla que Buenafuente té el perill d’embrancar-se en la muntanya dels records. Evita que tècnicament es parli de monòleg.

Un altre punt sorprenent és que, llevat d’unes poques fotografies personals, d’amics i col·laboradors, no hi ha cap reforç o subratllat audiovisual a la història que s’explica. Per què no s’ha triat cap escena dels molts, i bons, programes de què parla Buenafuente? Un cultiu a la nostàlgia? De cap manera. Senzillament, seria regalar-nos novament esplèndids moments —i també alguna pífia— de diferents èpoques televisives i poder comprovar si el mapa de les rialles, les emocions i els mateixos formats ha canviat molt o molt poc.

Buenafuente tampoc no ha convidat cap dels personatges que han treballat amb ell. I amb això ens hem perdut moments genials, com el que van protagonitzar Xavier Sardà i Buenafuente en un Late Motiv de l’abril on, al final, no sabies ben bé qui entrevistava a qui. En aquest programa Buenafuente va recordar quan treballaven junts a la SER: “Sardà era un cap exigent, però afectuós”: Això sí, sempre havia de pagar els cafès perquè Sardà era un tipus que “mai portava diners”. No era la primera vegada a Late Motiv que aquest parell de col·legues, que tenen un Ondas ex aequo, recordaven quan van treballar junts. A la sèrie també, lògicament, es parla de Sardà. I Buenafuente explica amb molta elegància el final de Crónicas marcianas, que va coincidir amb l’èxit del seu late night a Antena 3. “Crónicas marcianas portava molts anys i estaven de retirada. No vam derrotar Crónicas... es van deixar guanyar”.

Un aspecte tractat sense embuts és la fatiga mental de Buenafuente després d’uns anys de treball intensíssim. Va estar set anys anant dues vegades a la setmana al psicòleg (“has de creure molt en el poder curatiu de les paraules”). “Tenim un trastorn, treballar tota l’estona”, li va dir Buenafuente a Pepa Bueno en un Late Motiv.

Buenafuente no oculta episodis durs de la història de la seva productora. Com la crisi que comença el 2008: aturada de projectes; assumir les obligacions bancàries (deutes) dels seus amics, que havien comprat amb ell un petit paquet d’accions de La Sexta; una TV3 a la qual havia donat 10 anys d’èxits que li rebutja projectes per manca de pressupost... Però hi ha dues coses que el salven: “En plena crisi, al plató m’ho passava de puta mare” i el suport de la parella, Sílvia Abril. Buenafuente es mostra ufanós que companys que han crescut amb El Terrat facin el seu camí, com Jordi Évole.

Aquest tercer capítol acaba amb “l’àngel” que el va treure de la crisi: l’arribada a Movistar. Queden dos capítols i una colla de carpetes. A veure com hi fa surf.