Barcelona vol ser ciutat de ciència

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dimecres davant del teixit científic de la ciutat el pla Barcelona Ciutat de Ciència 2020-2023, que es concreta en sis grans reptes i 30 actuacions per projectar internacionalment el model de ciència de la ciutat en els propers tres anys. Les trobades entre l’Ajuntament i 53 persones de 35 institucions de l’àmbit científic i acadèmic han desembocat en el document final que ha presentat el tinent d’alcalde de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, que ha afirmat que l’Ajuntament ajudarà a crear espais de contacte entre el sector de la investigació científica i el sector empresarial o l’educatiu i contribuirà a la visibilització internacional de Barcelona com una ciutat científica.

Más información

Barcelona adapta el Pla Ciència 2020-2023 a la situació generada per la pandèmia

Subirats ha reconegut les limitacions del projecte: “Sabem que no som una institució amb competència en temes de ciència", ha admès. "Tenim incumbència però no competència”. El projecte, per tant, es presenta en termes de “cooperació” i “corresponsabilitat” perquè, en paraules del tinent d'alcalde, “és absurd que l’Ajuntament faci això motu propio, cal estar al servei de les universitats i els centres de recerca”.

Júlia Miralles, delegada de Ciència i Universitats de l’Ajuntament, ha explicat que el pla preveu, en primer lloc, fer de Barcelona una ciutat atractiva perquè els investigadors s’hi estableixin, potenciar l’atracció i retenir el talent amb els welcome packs (paquets de benvinguda) i l’habitatge de curta i llarga estada. Aquí hi jugaran un paper clau les residències privades d’estudiants, que estan experimentant un boom de creixement, i amb les quals l’Ajuntament negociarà places específiques per als investigadors.

El segon punt del pla pretén afavorir el creixement del teixit econòmic i científic de la ciutat, fent que la recerca científica es tradueixi en activitat econòmica. Es crearan infraestructures com espais de coworking especialitzats, laboratoris compartits, instrumentació d’alt nivell d’ús comú, etc. També un programa d’acompanyament de spin-off (empreses nascudes a partir d’unes altres) i start-up (empreses emergents, que arrenquen des de zero), per facilitar el trànsit de professionals entre les institucions científiques, les econòmiques i les socials. L’Ajuntament no té la competència d’impulsar el desenvolupament científic de forma directa, però pot crear ponts i fer de catalitzador.

El tercer repte preveu, en la línia dels “espais de contacte”, la creació de llocs de coordinació entre els centres de recerca i les universitats de la ciutat i l’àrea metropolitana. S’obrirà, per exemple, un portal web que centralitzarà la informació científica. En quart lloc, s'impulsarà la marca “Barcelona Ciència” en l’escenari internacional, amb presència en congressos i fires i, en cinquè lloc, es fomentarà l’adhesió a la marca dins el propi territori. Per això caldrà fer la ciència més participativa, implicant la ciutadania en projectes educatius.

El sisè i últim repte busca el diàleg i la col·laboració entre els centres de recerca, les universitats i l’Ajuntament. Un dels projectes més cridaners és el del mecanisme contra les fake news científiques. Amb la pandèmia de la covid-19, ha explicat Subirats, s’ha posat de manifest la necessitat d’apropar la ciència a la població, i aquesta seria una bona manera de fer-ho. “El fet que ara estem tots amb mascareta és una mostra de la relació entre ciència i ciutadania”, ha afirmat. 

Barcelona Ciutat de Ciència és un pla de futur amb propostes concretes i un pressupost que, aquest any, s’ha ampliat als 5 milions d’euros. “Malgrat la foscor de les pintures de Josep Maria Sert –ha dit Joan Subirats, en referència a les imatges del Saló de Cròniques de l’Ajuntament, on s'ha celebrat l'acte–, la idea es donar un missatge d'esperança. Seguirem treballant”.